De la mostra dedicada a commemorar la memòria històrica i l’aniversari del sindicat CCOO PV a la instal·lació de l’artista valencià Armengol sobre els diferents jocs de colors que la llum ens produeix. I del color i la llum dels panells de metacrilat de l’artista valencià a les imatges a color del fotògraf urbà dels Estats Units Joel Meyerowitz durant la seua visita a Espanya en els anys seixanta, i per últim a l’explosió de color de l’artista de Santander, Okuda San Miguel.
Comencem el nostre recorregut pel museu de València al Centre Cultural La NAU amb “Construïm drets: Mirant cap a futur. Cinquanta anys de CCOO PV (1966/68 – 2016/18)”, un homenatge al sindicat CCOO PV amb motiu del seu cinquanté aniversari de la seua fundació com una organització sindical de caràcter sociopolític. Un òrgan que va sorgir amb el propòsit d’obtenir els drets que la dictadura franquista negava i que defensaven com a treballadors, per exemple el dret de vaga i d’organització. Així com es pretén evidenciar la lluita d’aquests anys fins a aconseguir una millora en les condicions de vida. Un enfrontament de classes on l’única arma que tenien els treballadors era la seua mateixa força de treball davant dels detentors del capital.
Una iniciativa que té com a principal objectiu recuperar l’esforç i els avanços que tots els treballadors han procurat i assolit al llarg dels anys. En un món globalitzat baix un ritme frenètic la societat capitalista sembla justificar perdre’s en la quotidianitat emergent. Per això, es pretén agitar i crear consciència d’una memòria on hi ha cabuda també a un espai de lluita i de conflictes, d’acció i de coneixement enfront de la pulsió de gestionar els records des dels àmbits del poder. Una exposició que remarca que tant de les dates com els esdeveniments són rellevants, però sobretot, que no s’ha d’oblidar que el veritablement important van ser les persones que van fer possible l’existència d’aquesta organització. En definitiva, una mostra configurada entorn de tres àmbits temàtics com el procés de conscienciació, de creació d’una organització que permetés fonamentar la mobilització, fent públiques les reivindicacions laborals i polítiques, que van desenvolupar en la construcció del sindicat i la seua contribució en la conquesta de la democràcia i de l’estat del benestar.
Treballadors de la siderúrgia de Sagunt. Fundació pel Patrimoni Industrial de Sagunt.
I de commemorar el treball de tots els que han fet possible aquests cinquanta anys del sindicat CCOO PV a la instal·lació de l’artista valencià Rafael Armengol (Benimodo, 1940), “El joc del color”, al Claustre de La Nau. Una intervenció que evidencia el tractament del color que fa el pintor en les seues obres. Un estudi del color que ja va començar a finals de la dècada dels anys seixanta, concretament en 1967, quan va fer alguns dels primers quadres on treballava la difracció dels colors, basant-se en la visió de la imatge en els mitjans de comunicació. Una desestructuració de la llum que ha estat un signe d’identitat des d’aquell moment en les seues peces. Una investigació que ens retrotrau al físic i filòsof anglés Isaac Newton, qui fou el primer qui va experimentar amb la llum solar, quan va fer passar un raig de llum per un prisma de vidre. Una difracció de la llum que per a Armengol va significar l’inici d’una apassionant investigació sobre la naturalesa del color.
Una gran oportunitat per aprofundir i aprendre com la difracció del prisma de Newton va originar set colors alineats, tal com l’arc de sant Martí, i que l’anglés va anomenar espectre o iris. Un fet que el va portar a definir el fenomen de la refracció, la curvatura o angulació dels diferents colors quan la llum passa a través del cristall. I que va portar a Newton a establir que la mateixa llum és color, un concepte tan innovador com fascinant. Una teoria que l’artista complementa amb els dictats tant de Thomas Young com de James Clerk Maxwell, que relacionen la naturalesa dels colors amb la seua longitud d’ona. És per això, que l’artista construeix una sèrie de panells que revelen com a partir de les distintes intensitats dels tres colors primaris llum (vermell, groc i blau) es pot arribar a percebre diversos colors. Una instal·lació sobre les possibilitats que ens ofereixen els colors, la seua combinació i sobretot la importància de la llum en la nostra percepció. I que a més a més, es complementa amb dos llenços d’Armengol sobre la figura de Joan Lluís Vives, pintats segons el seu mètode cromàtic que combinen amb el conjunt dels vitralls.
Dels jocs de colors que ens proporciona la llum mateixa ens anem al Centre d’Art Bombas Gens amb l’exposició titulada “Joel Meyerowitz. Cap a la llum”. Una mostra que inclou 98 fotografies de la Col·lecció Per Amor a l’Art, quasi totes fetes a Màlaga entre 1966 i 1967, on l’artista va conviure amb els Escalona, una de les famílies flamenques més famoses a la ciutat. Imatges en blanc i negre i en color, que revelen el vessant més íntim dels Escalona.
Un recorregut que dóna l’oportunitat de conéixer el treball del nord-americà Joel Meyerowitz (Nova York, 1938), un pioner en la fotografia urbana i en introduir el color en les seues imatges. Reconegut per haver continuat i renovat el llegat d’autors com ara Henri Cartier-Bresson o Robert Frank amb un llenguatge propi gràcies al color. Li interessava el color tant per la capacitat descriptiva com per l’acostament a la superfície pictòrica. Va començar fent fotografies de carrer amb una càmera xicoteta de 35 mm que li permetia fotografiar el caos i la immediatesa de la vida al carrer.
Una exhibició que se centra a assenyalar les possibilitats expressives de la fotografia com a context, capaç de donar compte de la fragmentació, la simultaneïtat i el contrast de la vida al carrer, i que planteja el seu treball com una conversa amb la realitat, una reacció meditada després de moltes hores observant tot el que li envolta. Una resposta directa a tot el que veu i li colpeix del carrer, creant una imatge que naix d’un impuls sensorial que va més enllà de la vista, com per exemple, les seues fotografies de Màlaga. Imatges potents, d’un gran valor no només artístic sinó també històric, que originen i estableixen un diàleg amb un país en plena transformació amb unes circumstàncies socials, culturals i polítiques difícils, marcades per una dictadura, revelant, a vegades, fins i tot un humor velat.
Joel Meyerowitz Malaga Spain 1966
I del color i la llum que introdueix en les imatges el fotògraf nord-americà a l’explosió màxima de color de l’artista Okuda San Miguel (Santander, 1980), en el Centre del Carme amb l’exposició titulada “The Multicolored equilibrium between animals and humans”. Sense dubte, un dels esdeveniments més sonats a la capital valenciana, ja que gràcies a la seua participació en les Falles és la primera vegada que l’artista ha pogut desenvolupar un projecte escultòric tan important. Però sobretot, perquè ens dóna l’oportunitat de conéixer de primera mà el treball d’aquest artista plàstic. Un obra que es caracteritza per les estructures geomètriques i els estampats multicolors, de vegades associats amb cossos grisos, sovint figures sense cap, símbols, animals i caps gegants.
Una mostra que a més recull la major retrospectiva sobre el seu treball fins a la data, on l’espectador podrà gaudir d’obres realitzades al llarg de les diferents etapes de la seua carrera. Un espai on conviuen obres amb formats més tradicionals –llenços, fustes, escultures i fotografies– al costat d’altres no tan convencionals, més pròpies de l’àmbit de la instal·lació i el vídeo. D’aquesta forma, els assistents podran obtenir una visió més ampla i completa de les propostes i temàtiques que Okuda ha desenvolupat des dels inicis de la seua carrera professional fins ara, com per exemple: l’existencialisme, l’univers, l’infinit, el sentit de la vida i la societat, els conflictes i les contradiccions entre la modernitat i les arrels humanes, així com l’anticapitalisme, l’autodestrucció, la solitud o la falsa felicitat.
A més de descobrir un estil molt particular i propi, més pròxim al que alguns crítics cataloguen com a surrealisme pop, que li ha valgut el reconeixement dins i fora de l’art urbà, gràcies als grans formats, les seues figures fragmentades en formes geomètriques i les combinacions de colors. També cal senyalar el transfós social de la temàtica d’aquesta gran mostra que s’amaga darrere de l’abundància de colors: crear consciència sobre el respecte, l’equilibri i la convivència de l’ésser humà i els animals amb la natura.
