4 exposicions a la València de maig LA NAU, IVAM, MUVIM I FUNDACIÓ BANCAIXA.

Share Button

De la conscienciació social sobre el canvi climàtic a la visualització d’artistes valencianes per poder treballar la seua obra des de finals de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República als anys huitanta. També cal remarcar el treball de Maribel Domènech sobre les dones valentes representades per les germanes Martí, que encarnen la defensa i la resistència efectuada des del barri del Cabanyal, així com el recorregut fotogràfic amb caràcter més etnogràfic dels comissaris Martí Domínguez i Jesús Císcar sobre artistes valencians i el seu entorn en la dècada dels 60,70 i 80.

KILLING-THE-WORLD_CAROLINE-POWER_WEB

L’exposició Killing the world que acull el claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València versa exclusivament sobre el canvi climàtic, un dels majors problemes que, actualment, afecten la nostra societat i que paradoxalment causem els éssers humans amb les nostres mateixes accions, que repercuteixen directament al planeta. Una concatenació de causes i efectes que han provocat una sèrie de pautes i variacions meteorològiques, que amenacen la producció d’aliments, l’augment del nivell de la mar, que incrementa el risc d’inundacions catastròfiques, d’huracans de màxima categoria… Per aquest motiu, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) creat per l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) té com a objectiu principal proporcionar una font continua d’informació científica, per demostrar com la Terra està canviant i prendre consciència de la nostra implicació en el procés. Per exemple, l’any passat, 2017, va resultar, en termes climàtics, un any de desastres i fenòmens extrems i encara que alguns creuen que aquests canvis no ens afecten directament i que no són significatius a llarg terme, la realitat és una altra. Tot el que hem fet i estem fent al planeta ens implica i molt. Sense dubte, una exposició amb un caràcter educatiu que vol sacsejar consciències per a què la gent comence a cuidar el seu entorn i tinga més en compte que els recursos naturals escassegen.

I de la immediatesa i la importància del canvi climàtic de la Terra al reconeixement i la lluita pel treball d’artistes valencianes durant un període molt concret en A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980) organitzada per l’IVAM. Una exposició on es recrea el camí que van haver de recórrer per a conquerir la seua visibilitat i professionalització moltes artistes des de finals de la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República —moment d’emergència de les dones en la vida pública—, passant pel franquisme —període d’aturada i retrocés—, fins a la dècada dels anys huitanta —temps d’alliberació, d’integració i consolidació—. Un recorregut artístic marcat per dues artistes que marquen tant l’inici com la fi d’aquest trajecte; d’una banda, l’artista Manuela Ballester (1908-1994), membre de la Generació Valenciana dels Trenta, amb la publicació del seu treball en la portada de la revista “Blanco y Negro” en 1929 —com a símbol de rebel·lia contra l’academicisme valencià—; i d’una altra, l’artista conceptual Carmen Calvo (València, 1950), amb la seua exposició “New Images from Spain” al Guggenheim de Nova York en 1980 —en un moment de transició que, trencava amb el conservadorisme patriarcal, tant institucionalment com políticament—. Uns anys que revelen el compromís sociopolític i artístic de totes les artistes que formen part d’aquesta mostra: Amparo Segarra, Jacinta Gil, Juana Francés, Ana Peters, Monika Buch, Isabel Oliver, Ángela García Codoñer, Cristina Grau, Victoria Civera, Soledad Sevilla i Cecilia Bartolomé. Una proposta que no passa desapercebuda amb un bon fil conductor, que guia al visitant per l’evolució i el valor d’aquestes dones que van treballar molt intensament i que es van esforçar per a tindre el mateix reconeixement que els seus companys generacionals en una època difícil.

RMP-IVAM-3-1924,-Puerto-Rico,-1952.-Eugenio-Granell-y-Amparo-Segarra.-Col.-Fundación-Eugenio-GranellRMP IVAM 3 1924, Puerto Rico, 1952. Eugenio Granell y Amparo Segarra. Col. Fundación Eugenio Granell

 

D’aquesta manera, de l’estela de la resistència i constància d’aquestes artistes valencianes anem a l’afany de tot un barri representat per tres germanes gràcies a l’obra de Maribel Domènech per al Vitrall del Vestíbul del MuVIM. Dones Valentes és la història de moltes dones com les germanes Martí protegint i defensant el seu barri. En l’obra es veu a les protagonistes en una cassolada a la porta de la seua casa del Cabanyal, una llar —construïda pels seus pares en 1908, en la que van nàixer, créixer, on es van casar, etc.— que perillava per la planificació urbanística d’ampliació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar i que junt amb altres persones van defensar i reivindicar amb força i coratge. Una acció que Domènech ha plasmat mitjançant una obra fotogràfica, on utilitza el color roig com a símbol de l’ànim i lluita, el negre com a un dol sord i fosc davant la impotència, i el blanc per a representar els valors de qui defensa i aconsegueix la seua comesa. Una molt bona ocasió per a conéixer el treball d’aquesta artista feminista, que gràcies a la seua mirada particular ens fa connectar i reflexionar sobre la realitat tan pròxima i genuïna que ens envolta. Així com subratlla el valor de totes les dones que amen, protegeixen i lluiten per defensar la seua llar i la seua família, en definitiva, per preservar les seues arrels i la seua memòria.

Seguint la dinàmica d’aquestes últimes exposicions cal remarcar també la proposta de l’escriptor Martí Domínguez i el fotògraf Jesús Císcar en una mostra titulada Espais d’art al Centre Cultural Bancaixa on els comissaris volen explorar l’univers creatiu d’artistes vinculats a la Comunitat Valenciana nascuts al llarg de les dècades dels anys 60, 70 i 80. Una aproximació a la creació artística típica de la nostra terra a través d’una xicoteta mostra dels estudis i l’obra de 39 creadors com Alex Francés, Ana Donat, Angela Bassano, Anna Moner & Sebastià Carratalà, Anna Sanchis, Antonio Barroso, Calo Carratalá, Chema López, Greta Alfaro, Inma Femenía, Inmaculada Martínez Martí, Jarr, Javier Palacios, Joël Mestre, Jorge Carla, José Saborit, Juan Cuéllar, Juan Olivares, Lucia Peiró, Manu Blázquez, Manuel Sáez, Mariona Brines, Mavi Escamilla, Mery Sales, Mira Bernabeu, Moiséis Mahiques, Nanda Botella, Nelo Vinuesa, Nico Munuera, Nuria Rodríguez, Oliver Johnson, Paco de la Torre, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Pol Coronado, Rebeca Plana, Rubén Riera i Sergio Barrera. Una exhibició amb una finalitat documental on interactuen les fotografies dels tallers dels artistes de gran format realitzades per Jesús Císcar amb els textos de Martí Domínguez, de la mateixa forma que conviuen les obres dels artistes amb l’esbós que cadascun d’ells ha fet del seu estudi ex profeso per l’ocasió i que es mostren com a obra inèdita. Una oportunitat per aprendre una miqueta més sobre el món de l’art valencià, gràcies a aquesta iniciativa que naix arran de les entrevistes que al llarg dels últims quatre anys ha realitzat Domínguez als artistes i que s’han publicat en diversos suplements culturals. Un esforç que s’ha vist recolzat i materialitzat també per les fotografies de Jesús Císcar, que acompanyen els textos i que ofereixen a l’espectador una visió més íntima i directa dels artistes amb el seu propi espai de creació. Una mostra on descobrir els espais d’art que creen i circumden als artistes valencians i que reflecteixen un estil únic i inherent a cadascú.

EXPOS-BEAT-MAIGDones valentes de Maribel Domènech

Trackbacks y pingbacks abiertos.