China Crisis al QFestival Alzira 2014

Share Button

Massa britànics per al públic americà, excessivament americans per al synthpop anglés, China Crisis no obtingueren en el seu moment les lloances que haurien merescut. No obstant, en el seu cançoner espurnegen peces perfectes que s’endinsen en el indiepop actual. Ha arribat el moment de redescobrir i posar en el seu lloc a una banda que va excedir al seu temps i que inicià els seus caminars en un suburbi de Liverpool a principis dels anys 80.

china-crisis

Era el moment del pop psicodèlic de Echo & The Bunnymen, de l’aturmentat i lisèrgic existencialisme de Julian Cope i de l’electrònica alemanya feta cançó de Orchestral Manoeuvres In The Dark. En aquest entorn musical es trobaren Gary Daly i Eddie Lundon i es distinguiren immediatament de la resta pels rampells de nostàlgia i estranys anhels manifestats en forma de funky pop. Al grup se sumà el baixista Gary “Gazza” Johnson i el bateria Kevin Wilkinson. El primer disc Difficult Shapes & Passive Rhythms arribà en el 1982. Cançons com l’abrivada “Seven sports for all” conjuren un singular hipnotisme funky damunt un mòrbid emparrat de teclats. Elegants melodies realitzades per cuidats arreglaments en els que llueixen quincalles xineses i misterioses ressonàncies.
Però al públic li resultà impossible trobar una etiqueta còmoda per catalogar-los i això va malbaratar els seus plans; no podien arrenglerar-se amb els new romantic, no eren suficientment compromesos en l’àmbit polític per continuar el camí del soul blanc de Scritti Politti; d’altra banda, la brillantor pop no podia obrir clivelles en els cors tenebrosos de la new wave i eren massa intimistes i americans per als amants del easy listening. El desig per projectar una imatge més assimilable es va veure truncada en l’any 1983 quan publicaren el segon disc, Working With Fire And Steel i la cançó “Wishful thinking” va veure la llum i aconseguí l’èxit. Es tracta d’una sublim aquarel•la romàntica en la qual la veu de Lundon s’enrama amb una innocent melodia d’oboe, prova de la mestria compositiva del grup. Tot i així, la melangia primaveral del tema, el qual va trobar suport en un vídeo que recorreria els bucòlics i plàcids paisatges de la prada anglesa, anava en sentit oposat a l’empremta socialment compromesa que el grup hauria volgut potenciar. No obstant, aquest disc suposà una passa endavant i aconseguiren, pot ser a contracor, una llampant plenitud neo-romàntica.
En Flaunt The Imperfection, el següent disc, encara més inspirat amb una producció que arriba a la perfecció formal, representa el seu major assoliment i una perla oculta del pop britànic dels anys 80. La cançó inicial, “The highest high”, reprèn el discurs de grups com XTC, la incursió en el reggae de “Strenght of caracter” pica l’ullet als Scritti Politti abans de salpar amb un sol de saxofon a mars que s’obrin cap a nous horitzons americans, assolint el mateix destí que la vaporosa “King in a catholic style”. Un sofisticat ramell de melangia pop en estat pur.

Un accident de cotxe s’interposà en el camí del grup i frenà la promoció de l’àlbum; tal vegada a causa d’aquest motiu decidiren enregistrar de forma precipitada What Price Paradise, en el qual la producció no pot alçar un cançoner poc inspirat. La pesantor de les composicions ens transmet una imatge desfigurada de la banda deliciosament etèria que ens havia conquerit un any abans, Després del davallament, China Crisis es prengué una pausa i ja en l’any 1989 es traslladaren a Hawai per gravar Diary Of A Hollow Horse que recórrer els camins de la fusió de grups com Steely Dan. Net fins resultar inversemblant, el seu so es rebleix de sinuositats del jazz-fusion; una rica instrumentalització guarda l’aparició llampant dels vents mentre que el funky, ja habitual en les seues composicions, esdevé acústic fins a arribar a transfigurar-se. Cançons beneïdes per un infal•lible toc de classe.
Tot i això, el suport del públic els resulta esquiu novament i els components del grup, amb l’excepció de Wilkinson, decideixen retirar-se de l’escena. Fins que per l’any 1993 a Gazza li arriba una trucada. No semblava fàcil que els noranta pogueren assimilar la polidesa minuciosa de les composicions i dels pentinats d’aquesta banda tan allunyada del malendreç rocker de moda, però ho intentaren amb un disc carregat d’amarga ironia Warped By Success (envestits per l’èxit, vindria a dir més o menys). El treball ens deixa peces delicades com “Hands on wheel” que supera els límits de les alambinades gelosies del seu so. Curiosament, fou Acoustically Yours un disc rutinari que revisitava el repertori seguint la moda “unplugged” el qual assolí un gran nombre de vendes.
Ara que la seua proposta sonora sembla més viva que mai abans i lluminàries de l’actualitat els reivindiquen, pot ser és el millor moment per adonar-se de l’injust oblit en el qual havien caigut. El QFestival d’Alzira, que al seu plantejament solidari sempre ha sumat el desig de recuperar grans noms dels anys 80, ens brinda l’excepcional oportunitat de veure a China Crisis al seu únic concert a Espanya dins la gira de presentació del disc Autumn In The Neighbourhood, el retorn als estudis després de 20 anys de silenci, i prova de la triomfant vivesa d’un discurs que el temps no ha aconseguit marcir. La banda de Liverpool encapçalarà el QFestival d’Alzira el proper 19 de setembre acompanyat d’importants bandes estatals com Manel, Dorian, La Habitación Roja, Aviador Dro o Clara Plath. El cartell el completen de moment Grayson, Metropol, Dalamont, Moonflower, Helsinki i La Furgo Vand.

TRADUCCIÓ: ARI GARRIDO