Los discos valencianos de Abril LA PLATA, JOHNNY B. ZERO, WE ARE NOT BROTHERS, VADEBO Y MALAVIDA.

Share Button

DISCOS-ABRIL-BEAT

LA PLATA DESORDEN (SONIDO MUCHACHO)

Probablement Desorden siga un dels treballs més esperats de la temporada després d’aquell fantàstic Un atasco, un EP que no va fer més que encendre la metxa. Llavors, ja tot el personal parlava d’ells i corejaven els temes puny enlaire com si portaren girant anys. I on està la clau? Doncs, en l’equilibri perfecte entre la mescla d’atreviment i espenta que desprenen, la seua credibilitat i un escrupolós treball de fons. Deu temes lligats a la seua frescor en quant a la rapidesa, lletres demolidores que encara sonen millor en la boca d’un melancòlic Diego Escriche i una realitat que es mou constantment entre un so més pop o més descarnat. I com del caramel l’embolcall també compta, la direcció artística del disc cuidada fins al detall va a càrrec de la pròpia baixista María Gea.  Amb un treball tot just un mes de vida, la plata ja la van guanyar fa temps. IRENE HERRERAS

JOHNNY B. ZERO SUICIDE WATERMELON STORIES (HIDDEN TRACK RECORDS)

“Birds” confirmó a Juanma Pastor y los suyos como una de las bandas fundamentales del rock hecho en Valencia. Sin embargo, el carácter inquieto del que siempre han hecho gala nos ha permitido, en menos de un año, disfrutar de una continuación igual de excelente: en “Suicide Watermelon Stories” encontramos esa energía desatada que los ha caracterizado, y temas como “Plastic Shovel” o “The Words of an Idiot” muestran su lado más arrollador; aunque el grupo sigue experimentando con nuevas sonoridades, el soul con unas cuantas gotas de jazz de “In The Void”, el espíritu electrónico encerrado en “The Emperor” o ese “Instagramer” que se revela como un sorprendente reggaeton esquizoide. Y como final las hipnóticas “Grey Elephants” y “Orange Sun” demuestran que mantienen intacta su capacidad para acertar en la diana. PEP GIMÉNEZ

WE ARE NOT BROTHERS III (ORÁCULO RECORDS)

El difícil tercer disc, l’àlbum amb què un grup ha de consolidar-se després d’haver posat en marxa els seus dos primers treballs, se sol presentar com un repte. Els d’Alcoi són conscients de l’axioma perquè per a aquest III (Oráculo Records, 2018), han depositat grans dosis d’energia i temps. Amb un claríssim component sociopolític amb temes al capdavant com “L’enigmàtic martell de Ned Ludd”, representatiu de la història del moviment obrer que s’alça en contra de la màquina; “València ist gefährlich”, amb samples agafats directament de documentals de la Ruta; “121 Xemeneies”, recitat per la imponent al mateix temps que sinistra veu d’Hugo Mas, o la col·laboració amb Ana Curra en la crua “Europa is dead”, el nou disc apunta alt. L’aniquilació del ser humà a través de la revolució industrial des de la ciutat dels ponts. IRENE HERRERAS

VADEBO LA POR (MALDITO RECORDS)

Com en tota partida de pilota, just abans de començar, el conjunt de València avisa a la resta de jugadors i públic. El calfament ja està fet, aquest és el seu tercer treball després de quatre anys com a formació, i amb ell tornen a iniciar una partida de la què encara no se sap el resultat però que fins al minut final disfrutaran del camí. El nou projecte ho formen deu cançons amb una clara línia evolutiva: ells mateixos es definixen com més electrònics, el pes de la presència del rap és més significatiu, i les lletres es tornen molt més directes girant entorn del concepte de caure en el silenci per culpa de la por. Amb col·laboracions que aporten frescor al conjunt, destaquen les xiques de Machete en Boca, la intervenció de Josep Panxo de La Raíz o la veu d’Adrià Salas, cantant de La Pegatina. Cavallers, va de bo! IRENE HERRERAS

MALAVIDA SIN PENA NI GLORIA (AUTOEDITADO)

Aunque este es su segundo disco, Malavida desprende veteranía porque entre sus filas militan José Carlos Vicente y Jorge Lario, dos músicos con una extensa trayectoria dentro del rock valenciano y que han militado en formaciones como Última Hora, Luna de Lobos o Revolver. En su nuevo trabajo el grupo recupera composiciones que ya existían desde hace unos años y le insuflan nueva vida; de esta forma “Dinero” nos hace vibrar con su poderoso rock melódico, mientras “Vamos a 100” mantiene en su letra un mensaje lleno de esperanza e ilusión, y “Temido y cruel” sorprende al revelarse como una dulce balada llena de espinas. Entre los nuevos temas destacan “Para qué quieres más” (cuyo sonido AOR los acerca a Journey) y el power pop (muy Romantics) de “Nada que decir”. PEP GIMÉNEZ