Nits al castell de Xàtiva: mapa de constel·lacions

El proper mes de juliol tindrà lloc la vintena edició d’aquesta tradicional trobada musical en la qual ja s’han donat cita anys anteriors noms com els de José Mercé, Antonio Carmona, Marlango o Diana Navarro entre altres. En aquesta ocasió els setabenses lluiran les seves millors gales per al vint aniversari de l’edició del festival d’estiu per excel·lència amb un cartell a l’altura: Manel, Estrella Morente, Iván Ferreiro i Silvia Pérez Cruz seran els encarregats de posar-li música a les nits estelades.

Els Manel seran els encarregats d’obrir boca el primer dissabte de juliol, desplegant el seu saber fer dins del pop català aprofitant la gira de presentació del seu últim treball Jo competeixo (Warner Music, 2016). Martí Maymó, Roger Padilla, Arnau Vallvé i Guillem Gisbert tornaran a desplegar el seu ampli a l’una que conegut potencial en una carrera de fons que supera ja els deu anys damunt dels escenaris.

La segona jornada, la del 8 de juliol, portarà el nom d’un dels plats forts del festival i és que Estrella Morente no ha nascut per ser d’una altra manera. Hereva indiscutible de la màgia flamenca del seu pare, el seu directe és el vaivé de l’eteri i lo terrenal en la veu d’una dona que no té por de marcar el camí.

El tercer dissabte de juliol, serà el truà del pop nacional l’encarregat d’amenitzar la nit, de cognom Ferreiro de nom Iván, el de Nigrán porta les seues, i més que mai, madures, reposades i vitals composicions. El seu setè treball, Casa (Warner Music, 2016), torna a donar-li la importància a les petites coses, torna a posar de manifest el concepte de llar, de cançó de mig temps, de sofà i vi.

L’encarregada de la fi de festa serà l’exquisida Silvia Pérez Cruz, que amb treball recentment estrenat, Vestida de Nit (Universal Music, 2017), utilitza el símil a la perfecció per formalitzar amb les seues millors gal·les i en forma de disc, un projecte que l’empordanesa presentava als escenaris fa ja algun temps. Una selecció de temes prestats i altres propis en els quals Pérez Cruz torna a deixar-se la pell per continuar el seu palmarès propi d’obres mestres.