4 exposicions a la València de juny MUSEU VALENCIÀ D'ETNOLOGIA, MUSEU DE PREHISTORIA, LA NAU I CENTRE DEL CARME

Share Button

Aquest juny comencem el nostre recorregut al Museu Valencià d’Etnologia amb l’exposició dedicada a un dels grans fotògrafs valencians, Francesc Jarque (1940-2016). D’altra banda el Museu de Prehistòria de València exposa “Galaics, un poble entre dos mons” sobre la seua funció de pont entre dues cultures procedents de l’Atlàntic i el Mediterrani. El Centre Cultural la Nau presenta l’obra de l’artista valenciana Isabel Oliver (València, 1946) i el seu compromís amb l’art al llarg de quaranta anys. I finalitzem amb el Centre del Carme Cultura Contemporània i la proposta “Patriarcado” amb la col·laboració del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza de les artistes Cristina Lucas (Jaén, 1973) i Eulàlia Valldosera (Barcelona, 1963).

Habla_CL_horizontal-3_GRND-min Patriarcado: Cristina Lucas, fotograma de “Habla”.

 

La mostra Jarque, la càmera i la vida recull una gran informació d’un dels grans fotògrafs valencians de reconeixement nacional i internacional. La seua extensíssima producció fotogràfica és una magnífica mostra documental i artística de les diferents manifestacions de la cultura popular valenciana que va plasmar mitjançant les nostres festes, l’arquitectura, la gastronomia, els paisatges de l’horta o la muntanya, així com de les dones i homes que les habiten, etc. La seua tasca de divulgació del patrimoni valencià va quedar demostrada quan el seu arxiu fotogràfic va ser adquirit per la Biblioteca Valenciana a finals del noranta.

Personatge públic, va ser col·laborador habitual de la premsa valenciana, de la mateixa manera que va estar vinculat amb grups artístics i crítics de l’època franquista com Estampa Popular i Equipo Crónica. Encara que va sofrir la censura durant la dictadura franquista, va ser al llarg de la Transició quan va ser detingut i processat per no entregar unes imatges d’una manifestació no autoritzada als mitjans de comunicació amb els que treballava, de tota manera gràcies al suport de l’Ajuntament i la mobilització popular va aconseguir l’indult abans d’acabar la seua condemna. Així doncs, Jarque compta amb una gran trajectòria a les seues espatlles amb les nombroses exposicions que va realitzar al llarg de la seua trajectòria professional i en les publicacions que va participar i editar conjuntament amb investigadors, escriptors i periodistes. Per tant, és una gran ocasió per a conéixer de primera mà la història d’un període concret de transició al nostre territori i per a reconéixer la tasca d’aquest gran professional de la fotografia.

1553878318129

El Museu de Prehistòria de València ens proposa Galaics, un poble entre dos mons, un viatge al nord-oest de la península Ibèrica, concretament a Galícia, un lloc geogràficament estratègic, a quatre dies de navegació des de Cadis i des de Cardiff, i que es va convertir en un territori de confluència cultural a partir del final de l’edat del bronze. La mostra està estructurada tenint en compte la importància geogràfica i les vies marítimes establertes pel comerç i com això influeix en la construcció de les societats. El visitant podrà descobrir com als circuits atlàntics d’intercanvi del segon mil·lenni a. n. e., en els quals els metalls eren els protagonistes, es va sumar la progressiva influència mediterrània a partir de l’hegemonia de Cartago i de Cadis, que es va refermar sota el poder de Roma i del primer cristianisme.

La mostra esdevé un reflex del territori dels pobles galaics, que lluny d’acabar-se -finisterrae-, es converteix en un punt de connexió, d’articulació i de trobada entre dos mons: l’atlàntic i el mediterrani. Tot això mitjançant una sèrie de més de seixanta objectes arqueològics seleccionats per l’ocasió, procedents de diversos centres i museus de Galícia i d’Astúries, acompanyats també per il·lustracions d’una gran qualitat, mitjans audiovisuals i fotografies molt impactants, organitzades en diferents àmbits cronològics. María Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria, ha destacat que “aquesta exposició és el fruit de la col·laboració de dues institucions que treballen constantment en la promoció del seu patrimoni cultural i arqueològic”. A més a més té com a objectiu principal donar a conéixer la cultura galaica i els seus orígens, així com donar visibilitat a les seus característiques i evolucions del poble gaèlic.

2739-24

D’altra banda, l’exposició del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, Isabel Oliver, Quaranta Anys D’art Compromés (1970-2009) es configura al voltant d’un recorregut diacrònic per la trajectòria artística d’Isabel Oliver. Un homenatge a tota una vida vinculada a l’art com a pintora, gravadora i professora de la Facultat de Belles de la Universitat Politècnica de València. Formada en el rigor de l’escola i la disciplina de l’ofici, va desenvolupar un especial interés i compromís amb el seu entorn i que va evolucionar en una preocupació de tarannà feminista i ecologista que ha vertebrat tots els seus treballs, des de la dècada dels anys setanta del segle passat fins a l’actualitat. Així doncs, en la dècada dels anys setanta comença el seu aproximament amb l’estil de l’art pop, amb sèries com “La mujer” o “El juego”, on ja es manifestava molt crítica amb els valors tradicionals de la societat del moment i les seues normes preestablertes, sèries amb què convida al públic a transgredir aquests convencionalismes.

L’artista transmet la seua insatisfacció sobre algunes funcions assignades al sexe femení, que denuncia obertament amb imatges iròniques, perquè contribueixen a l’empobriment de la imatge de la dona i la seua cosificació, reducció com a objecte decoratiu en una societat basada en l’aparença. Encara que entre 1973 i 1975 treballa també amb les arrels d’art pop tracta de destruir tòpics i renovar un gènere vinculat amb la tradició valenciana, intentant eixir-se dels esquemes rígids que han evitat que l’art evolucionarà cap a altres sistemes expressius més concordes amb la realitat del moment. Així que evidencia la banalització de l’art fent l’ús del mateix llenguatge, amb serigrafies però brodades per damunt que intenta emular peces de reconegut prestigi. I per últim, després d’una aturada aproximadament de quinze anys, en 1990 torna a treballar en el seu art, conservant el seu esperit crític amb l’entorn i denuncia les agressions contínues que l’ecosistema pateix com a conseqüència dels interessos econòmics, treballant per arribar a conciliar l’equilibri entre progrés i ecologia en el món contemporània.

Las-tres-gracias.-De-la-serie-La-Mujer,0

Patriarcado, una mostra que parteix d’accions performatives de dues artistes, Cristina Lucas i Eulàlia Valldosera. Una proposta on es denuncia com el sistema patriarcal continua protegit per la Història de l’art que s’alberga i es mostra als museus, on malauradament se segueix oblidant a les artistes del passat i limitant la presència d’obres d’artistes vives. Així doncs, les dues artistes realitzen una intervenció com a resposta a tota una tradició patriarcal que s’ha apropiat dels llenguatges visual i discursiu i de la seua transmissió, que redueix la llengua i el desig de les dones al silenci: una eficaç eina de la violència de gènere per a la dominació masculina sobre les dones.

Els treballs de les artistes, fets entre 2008 i 2009 són obres d’una gran maduresa amb una mirada profundament feminista, ja que utilitzen la figura masculina com a símbol del sistema patriarcal, encara que cadascuna ho fa des de propostes diferents però complementàries. En el vídeo ‘Parla’, 2008, l’artista Cristina Lucas colpeja l’estàtua del Moisés de Miquel Àngel, per a recordar la llegenda de la incisió que va fer l’artista en el genoll de l’estàtua una vegada acabada, increpant-la a parlar. Segons la comissaria Rocío de la Villa “Cristina Lucas incideix en el realisme de la figura, i adopta una actitud iconoclasta. És la mateixa artista la que fa aquesta acció de destrucció després de mostrar-se a si mateixa com a símbol de la feminitat, una jove fràgil i inconscient”. Mentre que ‘Dependència mútua’, 2009, d’Eulàlia Valldosera presenta una acció que va tindre lloc al Museu Arqueològic de Nàpols, en què veiem una dona de la neteja (‘alter ego’ de l’artista) brunyint l’estàtua d’un emperador romà, tocant i maculant l’objecte de culte al temple de l’art. En el vídeo s’observa i s’evidencia el rol de la dona submisa, símbol del patriarcat, també dins de la mateixa institució artística. Per tant, el conjunt dels dos vídeos contraposats afavoreixen una lectura i una visió completa, d’una banda de la dona enfront del patriarcat i d’altra de les artistes enfront del mateix sistema artístic.

thumbnail_Patriarcado-CCCC-16