4 exposicions a la València de maig MUSEU DE BELLES ARTS, LA NAU, MUVIM I CENTRE DE CARME CULTURA CONTEMPORÀNIA

Share Button

La nostra ruta pels centres artístics valencians comença visitant el Museu de Belles Arts de València amb “Picasso – Cela: Dibuixos, Escrits i Ceràmiques. Col·lecció Gabarrón”. Avança pel centre cultural La Nau de la Universitat de València i la retrospectiva del fotògraf “Humberto Rivas”. Continua al MuVIM i la intervenció del vitrall “Davantals vivencials” per l’artista valenciana María José Planells amb un clar missatge feminista. I finalitza amb la mostra fotogràfica “Jesús Madriñán. Mil nits i una nit” al Centre del Carme Cultura Contemporània.

Jesus-Madriñan-CCCC-(12) L’exposició ‘Jesús Madriñán. Mil nits i una nit” al Centre del Carme Cultura Contemporània.

 

L’exposició “Picasso – Cela: Dibuixos, Escrits i Ceràmiques. Col·lecció Gabarrón” al Museu de Belles Arts de València presenta la relació d’una història d’amistat entre l’artista Pablo Picasso (1881-1973) i l’escriptor Camilo José Cela (1916-2002), dues de les figures més influents i excepcionals de la nostra història i cultura contemporània. Una ocasió única per a contemplar documents i imatges que confirmen la relació i la complicitat que va existir entre ells, i que va donar lloc a diverses col·laboracions i projectes en comú, que hui en dia formen part del patrimoni universal. D’aquesta documentació destaquen sobretot les fotografies en què Picasso i Cela apareixen en les visites que feien a la Costa Blava de França, així com diverses imatges dedicades a Camilo José Cela de Picasso i que immortalitzen i testimonien diverses trobades al llarg dels anys.

La mostra deixa entreveure l’esperit d’aquests dos personatges destacats del segle XX, és una invitació, un recorregut i una exploració de tota la informació recopilada. Així doncs, s’anima al públic a desenvolupar una mirada curiosa, atenta, per a poder gaudir, d’aquesta manera, d’aspectes més íntims i desconeguts de l’artista i l’escriptor. Un projecte principalment d’investigació on la recerca d’informació és fonamental per a la seua classificació de documents i imatges de gran valor històric. Sense dubte, un procés de recopilació que ajuda i aporta claredat a l’estudi en profunditat de l’obra d’aquests dos genis de l’àmbit artístic i literari respectivament.
Una exposició que mostra obertament la creativitat i la sensibilitat que compartien i que es percep directament en els seus treballs, tant en les obres plàstiques com en els textos, i que ofereix al visitant l’oportunitat de reflexionar sobre la relació d’amistat i el binomi format per Picasso i Cela que per a molts era totalment desconeguda.

D’altra banda l’exposició d’Humberto Rivas al centre cultural La Nau de la Universitat de València aborda la seua trajectòria, que comprén des dels anys seixanta del segle XX fins a l’any 2005. Rivas és un autor fonamental per al desenvolupament de la fotografia a Espanya a partir de la primera meitat dels anys setanta, quan el fotògraf va arribar a Barcelona procedent d’Argentina. Gràcies a ell es pot dir que es produeix la renovació de la fotografia dins de les pràctiques artístiques al panorama nacional. Així doncs, la mostra presenta cronològicament una part important de la seua producció procedent de l’Arxiu Humberto Rivas a Barcelona, i també de les principals col·leccions i museus de l’Estat espanyol que alberguen les seues obres.
Rivas es presenta com un visionari i revolucionari en el camp de la fotografia espanyola, ja que va tenir sempre una visió de futur per a la seua obra: cada vegada que seleccionava una de les fotografies feta amb la seua càmera tenia el costum de positivar immediatament diverses imatges. Una acció que hui permet disposar i mostrar indistintament còpies originals de l’època fetes pel mateix l’artista i conéixer de primera mà el seu rigor i la seua producció fotogràfica. Una obra que reflecteix els diferents gèneres fotogràfics, segons la historiografia de l’època, encara que ell no es va sotmetre mai a una classificació, i és d’aquesta concepció d’on arranca la seua aportació a la renovació de la fotografia espanyola.

Les seues fotografies ofereixen un treball extremadament descriptiu, però analític i, alhora, enigmàtic. Així doncs, en el seu treball no hi ha lloc per a l’anècdota o l’incident. A més a més, per a Rivas la poesia era l’art més proper a la fotografia, per tant, sempre cercava transmetre mitjançant la seua obra el sentiment de solitud i desconcert al mateix temps que buscava seduir l’espectador. Així doncs, Rivas en les seues fotografies sobre la ciutat, així com amb els seus retrats sempre explorava i porta fins al límit l’art de la imatge.

De la mateixa manera el MuVIM continua un any més la seua tradició des del 2016 d’intervenir el vitrall amb una obra d’una dona, artista i feminista que denuncia i subratlla el treball invisibilitzat de moltes dones artistes per la mateixa Història de l’art al llarg dels segles. Per tant, el vitrall del MuVIM s’ha convertit en l’expositor, en la plataforma i en el medi fonamental per a donar a conéixer, transmetre i fer una reflexió i una crítica sobre el que normalment passa en la vida i en l’experiència i la realitat de moltes dones.

En aquest cas, l’artista María José Planells convida al públic a reflexionar sobre la dona treballadora amb “Davantals Vivencials”. Una obra fotogràfica on s’ensenya un magatzem de taronges, concretament, l’espai on s’enganxen les caixes que són transportades fins a la zona en la qual, després de la selecció prèvia de cada peça de fruita, es preparen per a la venda. Una feina que solia ser només de dones i que encara hui en dia el fan únicament les dones. En aquest cas el magatzem de la fotografia està buit, no n’hi ha cap senyal de les típiques caixes penjant, en el seu lloc l’espectador trobarà els davantals de les dones que hi treballen. Una peça tèxtil que està intrínsecament relacionat també amb la gran majoria de dones i el rol que assumeixen de mestressa de casa. Així doncs, l’artista incideix en la necessitat de reflexionar sobre el passat recent i la seua continuïtat en el present, una història que va començar en el segle XIX i que encara es repeteix en el segle XXI, ja que què homes i dones fan tasques ben diferents: ells treballen la terra, cullen els fruits i se n’ocupen del transport; mentre que elles, al magatzem, escullen cada peça, l’emboliquen i amunteguen les caixes.

Així doncs, l’artista ha volgut destacar a més de les diferències que encara predominen en la societat, l’espai al voltant del que gira la vida de moltes dones, el magatzem, on les dones han trobat el lloc on socialitzar, compartir confidències, incerteses i maldecaps i inclús aconseguir certa independència. Per tant, amb aquesta obra Planells reflexiona sobre el paper de la dona treballadora en la societat, en aquest cas, situat al territori valencià. On el públic és conscient gràcies als davantals que tots els treballs que les dones han desenvolupat i l’espai on ho han fet, han servit per a aplanar el camí que encara i tot hui és complicat per a moltes d’elles. Una obra on reivindicar i continuar amb la lluita per visibilitzar tant el treball com el paper de les dones a la nostra societat.

Mentre l’exposició ‘Jesús Madriñán. Mil nits i una nit’ al Centre del Carmen Cultura Contemporània (CCCC) presenta un compendi de tres sèries fotogràfiques realitzades entre 2011 i 2016 que exploren la construcció de la identitat juvenil contemporània. Madriñán construeix el seu discurs narratiu mitjançant la imatge, sobretot amb el retrat. Així doncs, el seu procés creatiu parteix i consisteix a retratar a joves desconeguts en un ambient distés i social, fruit de les seues incursions nocturnes amb una càmera analògica de gran format. La primera d’aquestes sèries anomenada ‘Good night London’ es podria considerar el projecte inicial de l’artista en un Londres urbà i cosmopolita, que es contraposa amb la naturalesa rural i emocionalment més pròxima de la seua Galícia natal com s’observa en altra de les seues sèries, ‘Boas noites’. I que continua amb les seues recents incursions italianes en el seu treball ‘Dopo Roma’, una sèrie que suposa un pas més en l’exploració tècnica, cultural i generacional que l’autor s’ha proposat dur a terme.

D’aquesta forma, el visitant tindrà l’oportunitat per primera vegada de veure les tres sèries juntes, mostrant i subratllant la coherència de la trajectòria de l’artista, així com les diferències i les semblances entre els tres treballs. Encara que cada fotografia pot entendre’s com un capítol autònom, individual i particular, unit a totes les altres, la temàtica augmenta la seua significació gràcies a l’efecte que aporta la narració que busca Madriñán en el seu discurs. A més, el públic no ha d’oblidar que l’exposició s’inspira en l’estructura de relats encadenats de ‘Les mil i una nits’ per a aconseguir un fil narratiu entre les tres sèries, connectant la joventut de Londres, Galícia i Roma i concloent amb l’arribada de l’alba després de la foscor de la nit. És com si en cadascun dels retrats que presenta l’artista hi haguera una història darrere encara per descobrir, des d’un somni, una esperança, una por amagada, a l’espera de ser revelada per l’espectador.