4 exposicions a la València de novembre CENTRE CULTURAL LA NAU, BOMBAS GENS, IVAM I FUNDACIÓ BANCAIXA

Share Button

Comencem el mes amb una presencia important de dones dins de l’àmbit cultural, primer amb l’exposició “Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València” amb més de mig centenar d’il·lustracions a La Nau Centre Cultural de la Universitat de València. A continuació gaudirem de les obres de l’artista noruega Anna-Eva Bergman amb la mostra a Bombas Gens, “Anna-Eva Bergman. De nord a sud, ritmes”. Per a just després, visitar l’IVAM on podrem gaudir del treball de la escultora valenciana Ángeles Marco; i concloure amb el també escultor valencià Andreu Alfaro a la Fundació Bancaixa.

NANI SERRANO 2

Paula Bonet, Victoria Francés, Ana Miralles, Nani Serrano (foto), María Herreros, Pitty Bartolozzi, Juana Francisca, Pilar Sanchis, Mila Boutan i Manuela Ballester entre altres, participen en aquesta col·lectiva “Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València”, comissariada per Cristina Chumillas, MacDiego i Melanie Lleonart a La Nau Centre Cultural de la Universitat de València. On es té com a objectiu principal visibilitzar a traves de diferents generacions el paper de la dona en el món de la il·lustració. Es a dir, no és únicament una aposta de gènere, sinó un requeriment d’igualtat i una oportunitat per a posicionar la tasca de les il·lustradores a València, capital des de principi del segle XX de la il·lustració, gràcies a la prestigiosa escola d’il·lustradors: Raga, Pérez-Contel, Renau i Monleón. Una professió generalment d’homes, que va nàixer al voltant de la imatge de les falles, les fires o els cartells taurins. I que només en la dècada dels 80, època d’esplendor per a la creació artística, dones com Fina Fortes o Ada Sinache i Lourdes Bellver van tindre una major presencia però nomes en el camp dedicat al llibre infantil i al llibre de text il·lustrat. L’exposició es centra i subratlla l’esforç de les pioneres, amb uns treballs que no han rebut el reconeixement merescut, i mostra així l’evolució i l’augment del col·lectiu al llarg dels anys. Amb més de 200 obres molt diverses, la mostra està ordenada historiogràficament i dividida en tres àmbits: la il·lustració editorial, que inclou treballs publicats en revistes, periòdics, llibres de text, i novel·les; la publicitat i la cartelleria, amb un apartat dedicat a la il·lustració aplicada a producte; i la tercera línia és la del còmic, novel·la gràfica o llibre il·lustrat. Un homenatge a totes elles: a les il·lustradores d’ahir per la seua trajectòria i a les d’hui per a que es reconega la seua obra i trajectòria.

anna-bergman.-norte-ritmos-4_g Anna bergman norte ritmos

Per altra banda, Bombas Gens ens ofereix conèixer l’obra de l’artista noruega Anna-Eva Bergman (1909-1987) centrada en el concepte del “ritme” com a element estructural de la pintura. Una pintura composta per fulles de metall, pa d’or, plata o coure, que creen formes, línies i colors que ens transporten al seu propi món. Una obra que a partir dels anys 50 canvia per complet, centrant-se en l’abstracció pictòrica. Creant en cada una de la seus peces un paisatge que es converteix en una marca reconeguda i essencial de la seua obra: motius naturals, mitologia escandinava -pedres, planetes, muntanyes, barques- o la llum noruega. Encara que també es fa referencia al vincle que s’estableix entre Noruega i Espanya -nord i sud- i que desemboca en un nou estil i una nova formalitat que aporta tonalitats diferents al seus paisatges. I es que la seua relació amb Espanya naix quan a 1933 s’instal·la durant un any a Menorca amb la seua parella, Hans Hartung. Però no es fins l’any 1962 quan gràcies al viatge a Andalusia comença a elaborar els seus primers horitzons, motiu que reprendrà al contactar amb els paisatges noruecs. Una relació que continua i es desenvolupa a mesura dels seus viatges i recorreguts per la península ibèrica, com per exemple la seua sèrie “Pedres de Castella”, on reprèn a principis dels anys setanta els motiu de les pedres, que ja va introduir a partir de 1951 a Noruega. Motiu del títol d’aquesta exposició comissariada per Nuria Enguita i Christine Lamothe, “Anna-Eva Bergman. De nord a sud, ritmes”. En definitiva, una obra delicada i forta a la vegada que mostra mitjançant l’abstracció el poder evocatiu del paisatge gràcies a l’ús i a la combinació dels colors i les matèries.

De la mateixa manera, l’IVAM presenta i reivindica la figura de l’artista valenciana Ángeles Marco (1947-2008) a traves d’aquesta gran exposició antològica, “Ángeles Marco. Vertigen” comissariada per J. Ramón Escrivà. On es vol remarcar la importància de l’artista i la seua vinculació amb els pressupòsits teòrics del postminimalisme i l’art conceptual internacional. Una escultora per a molts de nosaltres desconeguda i que gràcies a aquestes iniciatives podem recuperar i donar-li el reconeixement que es mereixen dins de la Historia de l’art contemporani valencià. Marco va estudiar a la Facultat de Belles Arts de San Carles fins 1966, i després d’obtindre el seu doctorat, va decidir compaginar la seua carrera artística amb la docència com a profesora a la Universidad Politécnica de Valencia des de 1989.
Una oportunitat per a veure i conèixer la seua trajectòria, que malauradament no ha sigut prou estudiada i que demostra com Marco va ser una de les artistes més importants de la generació de creadors que va protagonitzar la renovació de l’escultura a Espanya entre les dècades dels anys huitanta i noranta del segle XX.

L’exposició mostra al públic una selecció molt acurada d’escultures, dibuixos, així com una part molt abundant de material d’arxiu inèdit. Sens dubte, una ocasió per a descobrir, comprendre i apreciar l’obra tan significativa d’aquesta escultora a traves d’un recorregut centrat en les diferents series i etapes, des dels seus inicis (“Espais ambigus”, “Entre el real i l’il·lusori”, “El trànsit i Salt al buit”), a les obres realitzades des de l’any 2000 fins a 2008, a conseqüència de la mort de l’artista. A més de recuperar i formalitzar la seua contribució a la nostra memòria artística i identitat valenciana.

Per a concloure, us proposem visitar la Fundació Bancaixa per a poder gaudir de l’exposició “Alfaro. Laboratori de formes escultòriques”, una retrospectiva sobre l’obra del valencià d’Andreu Alfaro (1929 – 2012), des de les seues primeres peces escultòriques a la fi dels anys 50 fins a les seues últimes creacions pertanyents a la transició al segle XXI. La mostra comissariada pels historiadors de l’art Tomàs Llorens Serra i Boye Llorens Peters, es centra en l’escultura de xicotet i mig format, contribuint i oferint una mirada molt més pròxima i íntima al públic de l’obra d’Alfaro. Un fet que aconsegueixent acostant a l’espectador al taller de l’artista com a un laboratori de recerca i experimentació artística. Per la qual cosa, s’han decidit per incorporar i compartir una trentena de maquetes i/o esbossos experimentals realitzats per l’escultor amb materials efímers i fràgils. Acompanyats per unes 89 peces realitzades entre els anys 1958 i 2000, amb materials molt diversos com el ferro, alumini, acer, zinc, metacrilat, fusta o marbre. Estructurada en vuit capítols o etapes cronològiques respectant i valorant la seua temàtica, des dels seus inicis vinculats amb el constructivisme abstracte d’entreguerres; al contingut de compromís polític i social; a les seues reconegudes generatrius; a les transparències cromàtiques; a la seua revisió de la història de l’art; a la seua inspiració de Goethe; a la temàtica de jazz i àngels; així al contraminimalisme de les seues últimes sèries pictòriques. Amb l’objectiu de proporcionar una imatge completa de l’obra de l’escultor valencià i d’alguna manera homenejar tan la seua trajectòria com el seu compromís amb la ciutat de València i els seus espais públics.