5 exposicions que visitar en la València de gener

por | 10 enero 2018 | Reportajes

Partim dels treballs realitzats en post-it, “I posquin you”, per diferents artistes passant per les “Constel·lacions d’un tot infinit” dels artistes David Ferrando Giraut, Vicente Tirado del Olmo i Pepa L. Poquet, qui treballen sobre els conceptes d’infinitat; continuarem amb la reflexió sobre la solitud i l’aïllament de la dona en la societat mitjançant l’obra de Marta Beltrán; el reconeixement dels pioners valencians dins del món de l’animació fins a recopilació d’una selecció d’art urbà, traslladant-lo dels murs del carrer a les parets d’una galeria d’art contemporani.

marta_beltran_la_vendedora_de_fosforos_2La venedora de mistos (Marta Beltrán)

 

Aquest mes comencem el nostre recorregut en el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) i la mostra “I posquin you” comissariada per Maria Carballo i que tracta sobre el típic i quotidià post-it intervingut artísticament. Per a la seua V edició ha reunit més de 3200 obres de 243 artistes, que a través de tècniques i estils molt diversos han demostrat la seua capacitat per treballar amb un format atípic dins del món de l’art. És molt interessant comprovar com els diferents artistes s’adapten a la superfície de 7’5 x 7’5 cm del típic post-it groc. Fotografia, dibuix, aquarel·la, cal·ligrafia i instal·lacions es desenvolupen sense importar el suport i la seua dimensió.

Creativitat i conscienciació en temps de crisi, sobretot en l’àmbit cultural, aquesta exposició ofereix l’oportunitat d’exposar a artistes i il·lustradors que no havien tingut ocasió. De la mateixa manera que intenta oferir als creadors la confiança i el suport no solament d’un espai artístic sinó també de les institucions. En definitiva, una proposta a la qual se sumen pintors com Miguel Ángel Aranda i Jordi Gamón Blanch; fotògrafs com Raúl Dap; artistes plàstiques com Anna Roig Llabata, Susana Roig, Judith o de Paco López Mayor; il·lustradors com Toni Cap, Ada Sinache, Verónica Leonetti, MAI o Alba Bla; artistes urbans com Eduardo Bermejo o David de Llimona, o artistes multidisciplinaris com Malaimé, Antonio Barroso i José Saborit a més de Juan Sebastián, artista de la Galeria Weber-Lutgen. Sense dubte, un punt de trobada entre creadors del món de l’art contemporani i el públic en general.

i-posquin-you

Dins del mateix Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) també recomanem visitar l’exposició “Constel·lacions d’un tot Infinit” en la que participen tres artistes: David Ferrando Giraut, Vicente Tirat del Olmo i Pepa L. Poquet. Un projecte comissariat per Juan Luis Toboso i que gira entorn de la definició de paisatge com un procés de construcció en si mateix. Una idea que oscil·la i confronta tant el món exterior com l’interior, propi de l’artista. Una mostra que per al seu comissari planteja una sèrie de qüestions com, per exemple: com ens posicionem enfront del paisatge? Com analitzem i documentem les capacitats sensorials de la naturalesa? En quina manera la tecnologia ha condicionat la percepció d’alguns aspectes sensorials del paisatge? On els tres artistes tracten de representar aquesta capacitat sensorial que sentim davant la naturalesa i la idea d’infinit que ens inunda.

Així doncs, el comissari planteja la imatge com una matèria per a l’anàlisi d’allò sensorial, el paisatge com a objecte del desig, i l’estudi de la naturalesa, així com la seua estructura, els components i els principis en els quals és fonamental la realitat, com a principis bàsics tant per entendre aquesta exposició com per aprendre que en l’actualitat hi ha sempre una imatge disponible per representar el món. Amb tot, Pepa L. Poquet, David Ferrando Giraut i Vicente Tirado del Olmo treballen sobre alguns d’aquests conceptes mentre posen en relació una sèrie d’imatges fixes i en moviment que transiten tant de forma independent com interrelacionada.

CONS4

Del Centre del Carme Cultura Contemporània anem al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) on es podrà veure in extremis l’obra de Marta Beltrán “La venedora de mistos”, guanyadora de l’III Premi de dibuix DKV-MAKMA. Una col·lecció de dibuixos inspirats en la pel·lícula d’Aki Kaurismaki «La xica de la fàbrica de mistos», amb els quals l’artista confegeix una reflexió plàstica sobre la solitud dels personatges femenins i la imatge de la dona en els obres de ficció. Un projecte expositiu que busca aproximar l’art contemporani als visitants valent-se de la potència i l’atemporalitat del conte i el dibuix, on contraposa el blanc i negre amb tocs de color.

I, encara que el títol «La venedora de mistos» pren el nom del conte de Hans Christian Andersen publicat el 1845, l’artista s’inspirà inicialment en Iris (Kati Outinen), personatge de la pel·lícula d’Aki Kaurismäki: “La xica de la fàbrica de mistos” (1990) per confeccionar la seua proposta plàstica que té com a fil conductor el sentiment de compassió que desperten dos personatges femenins: la xicoteta venedora de mistos en el conte d’Andersen i Iris en el film de Kaurismäki que, malgrat tindre una personalitat i un final tan diferents, mantenen un cert paral·lelisme en molts aspectes com per exemple la necessitat, la humilitat social i la deshumanització de l’entorn en el qual totes dues sobreviuen i cohabiten. Una mostra que gira i reflexiona al voltant de la solitud i l’aïllament de la dona en la societat.

rdl_0698

En el MUVIM també es pot visitar una exposició dedicada als “Pioners de l’animació valenciana” (1939-1959). Una mostra que repassa l’obra i la trajectòria artística de Carles Rigalt, Patricio Payá i Pérez Arroyo i fill, pioners del cinema d’animació a València que compensaren amb enginy i talent la manca de recursos financers en un país en runes per la guerra civil. Una proposta molt educativa, ja que ensenya i completa un dels buits existents en la història de l’animació de postguerra: la que es refereix a l’obra dels animadors valencians molt poc coneguts per haver desenvolupat el seu treball fora de Barcelona, el focus principal del cinema d’animació durant el temps que va del final de la Guerra Civil als primers anys cinquanta. Uns anys que es caracteritzen per la inexistència d’una xarxa industrial a l’ús que sostingueren tant el finançament com la productivitat d’aquests animadors, que és van veure obligats a desplegar tota la seua creativitat i iniciativa per a sortejar tota mena d’adversitats en una indústria desconeguda dins d’un context econòmic, polític i social assolat per la guerra.

I, finalment, si ets amant de l’art urbà, gràcies a la Galeria d’art Plastic Murs, ara tens la possibilitat de gaudir d’una exposició que recull el treball de 14 artistes que han deixat la seua signatura als carrers de la ciutat de València. L’exposició que porta per títol “València en Paper” reuneix diferents treballs ja coneguts dins i fora del panorama nacional, perquè es tracta d’un art sense límits i barreres. És sabut per tots, que l’escena de l’art urbà i #grafiti valencià gaudeix d’un reconeixement i prestigi internacional gràcies a artistes com Deih, Dulk, Duke103, Dyox, Julieta XLF, Laguna626, David de Llimona, Mario Mankey, Por12, Napol Tbs, Omega Tbs, PichiAvo, Vinz Feel Free i Xèlon XLF… Artistes que durant uns dies s’apropiaran de les parets de la galeria, mostrant una selecció d’obres en petit format, esbossos, dibuixos i pintures sobre paper. L’art urbà, lliure i de gran format s’adapta a un espai limitat i redueix les seues dimensions per poder oferir una instantània de l’art que al dia de hui denominem art urbà. Sense cap dubte, una oportunitat única per gaudir d’una de les últimes tendències artístiques en la nostra ciutat.

3

 

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest