Anímic i Wind Atlas, a les portes de Roma

por | 6 octubre 2014 | Reportajes

Fa temps que no trobava una simbiosi tan interessant entre l’estètica, el simbolisme i l’enfocament d’una banda amb un concepte. En aquest cas, millor dit, amb un home i el seu sentit.

Anímic en la residencia de valencia el 18 de octubre

És el cas d’Anímic i el darrer treball, Hannibal (BCore/Les Petites Coses Records, 2013), on un gran esquelet d’elefant presideix la portada. L’exterior solament és una xicoteta pinzellada de tot l’univers que aconsegueix construir la banda catalana, i és d’agrair que en aquests temps de preeminència estètica hagen sabut materialitzar una imatge gràfica tan en sintonia amb el que hi ha dins. Ara és quan s’ha d’explicar que res està escollit a l’atzar. Aníbal Barca fou un general cartaginés dels més actius de la Segona Guerra Púnica que marxà d’Hispania travessant els Pirineus i els Alps per tal de conquerir Roma. I sempre ho va fer acompanyat del seu exèrcit. El seu exèrcit d’elefants de guerra.
Les cançons posseixen eixe aire pesat del paquiderm i a la vegada el caràcter obscur del miliar estratega. Un disc que es desgrana entre l’essència pura, com l’esquelet, i unes bases macabres, com l’animal que capcot camina cap al cementeri. Ferran Palau i Louise Sansom tornen a dirigir a la resta del seu exèrcit per colpejar novament on fa mal i festejar eixa bellesa que existeix en el dol. Aconsegueixen que tot encaixe.

Fruit de la bona sintonia que es va generar en el concert del passat març on Anímic invità a Wind Atlas, sorgeix ara aquesta minigira de 3 dates on els dos grups catalans ens regalaran el seu univers oníric. El quintet encapçalat per l’extraordinària capacitat vocal d’Andrea Pérez desplegarà de nou The Nout Found (Boston Pizza Records, 2013), un disc molt ben acotxat per la crítica i dels preferits davant les sorpreses de la passada temporada després de la intervenció pel Primavera Sound. No hi ha dubte de la bona forma física amb la qual arriba la banda al darrer concert abans de recloure’s per enregistrar el proper treball i ja anuncien: ho editaran amb l’intuïtiu segell valencià, Burka For EveryBody. Captivadors naturals de l’essència saben com poca gent causar aquest buit commovedor en la boca de l’estómac quan s’apaguen els llums. Fragilitat i rigidesa a parts igualades. La dualitat conviu en una habitació obscura.

Traducció: Ari Garrido

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest