Art Contemporani de la Generalitat Valenciana III Fins al 17 de gener de 2021. Museu de Belles Arts de Castelló.

Share Button

El Museu de Belles Arts de Castelló acull la mostra “Art Contemporani de la Generalitat Valenciana III” on el visitant podrà conéixer de primera mà l’adquisició d’obres d’art d’artistes valencians o residents a la Comunitat Valenciana, que impulsa la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports amb la intenció de potenciar i visibilitzar el treball artístic del nostre territori. Unes peces que ara formen part de la col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana i que segons José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana: “reflecteixen diferents maneres de fer i, sobretot, de veure, d’enfrontar-nos a la realitat que ens és més pròxima, als nostres paisatges més pròxims, així com a les dinàmiques globals que marquen el nostre temps”.

Anatomies_Rafaela-Pareja Anatomies, Rafaela Pareja.

 

Una iniciativa que suma ja 73 obres d’art amb aquestes 21 nou peces provinents de diversos artistes de generacions i pràctiques artístiques diferents que aborden el procés i el desenvolupament creatiu amb tècniques com la fotografia, la pintura, el dibuix, l’escultura, la performance i, sobretot, la instal·lació. Una tècnica, aquesta última, que, a dia de hui, s’ha generalitzat dins del món de l’art i que ens ajuda a explorar els mitjans audiovisuals i multimèdia mitjançant l’ús de les noves tecnologies, creant una atmosfera que submergeix i abrigalla al visitant.

Concretament, aquesta tercera edició compta amb l’obra dels artistes Isidro Blasco, Álvaro Terrones, Ana Sansano, Aurelia Masaret, Cristina Durán, Edu Comelles, Enric Mestre, Irene Grau, Jota Izquierdo, Luisa Pastor, Lukas Ulmi, María Jacarilla, Massimo Pisani, Pablo Bellot, Paco Martí, Patricia Gómez i María Jesús García, Pepa López Poquet, Rafaela Pareja, Rubén Tortosa, Susana Guerrero i Victoria Civera. Tots ells contribueixen a augmentar el nostre patrimoni artístic, amb peces representatives del seu estil i trajectòria artística. Unes adquisicions que enriqueixen la nostra cultura i remarquen el treball de tot el sector professional, des de les galeries i crítics d’art, fins als mateixos creadors. Una proposta que s’ha desenvolupat amb la intenció de disposar i crear una col·lecció on el present i el futur de l’art valencià convergeix mitjançant una selecció equilibrada d’artistes entre les tres províncies, tenint sempre present la igualtat i paritat entre el nombre de dones i homes.

Així doncs, els visitants del Museu tindran l’oportunitat d’observar la confluència artística del territori valencià: Alacant, Castelló i València. Obres d’estils i tècniques dispars que mitjançant diferents llenguatges ens transporten a un nou univers on predominen nombroses formes d’entendre l’art. Un exemple seria la peça que ens dóna la benvinguda, situada al hall, “Solo a dos voces” d’Isidro Blasco, que ens revela l’homenatge que li dedica a son pare, l’artista Arcadi Blasco. Una obra singular que Blasco construeix mitjançant la mescla de diverses tècniques i materials que pertanyen tant a l’àmbit de l’arquitectura, la fotografia com a l’escultura.

vista-general-2_Obra-de-Álvaro-Terrones,-Performance-Down-_Celda-148-de-Patricia-i-María_-Sin-título-de-Enric-Mestre Obra de Álvaro Terrones, Performance-Down _Celda 148 de Patricia i María_ Sin título de Enric Mestre.

De la mateixa forma, també ens trobem dins d’aquesta mostra amb obres compromeses amb la nostra contemporaneïtat, amb un gran rerefons social com s’aprecia, per exemple, en “Performance-Down” d’Álvaro Terrones (Castelló, 1980). Un conjunt de diverses litografies on Terrones plasma un nombre concret d’accions artístiques, que sorgeixen gràcies al diàleg que s’estableix al voltant de la síndrome de Down dins del vincle familiar. Reaccions i gestos que l’artista documenta fotogràficament i estructura com a seqüències poètiques. En aquest sentit, “Selecció de 31 originals. Els moments clau de la història comptada en la novel·la gràfica ‘El día 3′” de Cristina Durán ens narra la lluita contra el silenci i l’oblit mitjançant aquests originals de la seua novel·la gràfica. Una història d’una onada de solidaritat i del despertar de la societat ensopida. Una bona mostra d’aquest esperit social és la instal·lació multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló, 1972), “Habitar la copia: colonialidad”. Una obra on l’artista reflexiona i denuncia les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud, a causa del capitalisme i a la globalització, recreant el que comunament es coneix per “venda top manta”. Una peça molt directa i potent que versa sobre la desigualtat social i econòmica, així com incideix en les condicions laborals de molts immigrants. Per altra banda, l’obra “Celda 148″ de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978) també destaca per la seua implicació social, ja que visibilitza la intimitat, la història, és a dir, el contingut de les parets de les cel·les que compartien una sèrie de dones recloses en una presó femenina. Una intervenció artística que forma part del “Projecte per a presó abandonada”, desenvolupada íntegrament a l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs d’aquest històric edifici, abans de la seua remodelació i transformació en un centre administratiu.

Com també convé ressaltar la particularitat d’Ana Sansano (Onda, 1973) que com podem observar en “Munt” utilitza només el grafit sobre taula. Una peça que pertany a la seua sèrie “Viario” i que reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per ella. Una obra on l’artista recrea l’anonimat del concepte de l’espai que ens envolta, mitjançant el silenci, la senzillesa i el realisme que aconsegueix gràcies a l’ús del grafit sobre el fons blanc.

Celda-148_-Patricia-Gómez-i-María-Jesús-González Celda 148_ Patricia Gómez i María Jesús González.

De la mateixa manera, “Les esferes” de Paco Martí (Castelló, 1956) ens mostren mitjançant una sèrie de fotografies el paisatge més proper i familiar de l’autor. Unes imatges que sorprenen perquè van acompanyades d’un element intrús, les esferes. Unes formes que, sense dubte, interactuen amb la imatge real de forma lúdica, reforçant el sentit del joc i donant-li moviment i vitalitat a les fotografies gràcies als efectes lumínics que proporcionen les esferes. Sobre el joc, l’espai i la llum tracta també “Anatomies” de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962), una instal·lació composta per un conjunt de peces ceràmiques que generen un espai orgànic, on les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres, creant un paisatge de blanc sobre blanc que investiga i aprofundeix en el món oníric de l’artista. Tanmateix, “Cubos formados. Políptico I” de Lukas Ulmi (Llucana, 1958, resident a València) planteja una reflexió sobre la forma cúbica que es dibuixa en l’espai, on el cub s’estableix com una possibilitat desdibuixada. Una peça escultòrica que destaca per la seua lleugeresa i originalitat, on és crucial la participació de l’espectador, així com es té en compte el concepte de cinètica i l’efecte visual.

Paral·lelament a aquestes peces caldrà sumar la instal·lació sonora i visual “Sínia/Sènia” d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València), la de Pepa López Poquet (Villalonga de la Safor, 1955) denominada “Puig de Randa”, així com la d’Irene Grau (València, 1986), “Paseo Y-19″, la de l’artista Luisa Pastor (Alacant, 1977) sota el nom “Máquina para juntar esquinas”, o “El fin y la persisténcia” de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), sense oblidar-nos de “20.000 pies de altura o la memoria ínfima” de Rubén Tortosa (Moixent, 1964). A més a més, dins de l’àmbit escultòric i pictòric, menció a part es mereix l’escultura “Sin titulo” d’Enric Mestre (Alboraia, 1936), així com la de Victoria Civera (Port de Sagunt, 1955), “Bleecker”, al mateix temps que assenyalem les peces “Mantras I-II” d’Aurelia Mesnet (Alcoi, 1955), la de Pablo Bellot (Alacant, 1976) “Estudio caminante”, la de Susana Guerrero (Elx, 1972) “Bata de cola. La salida”, o l’estructura “Se” de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant).

Finalment, malgrat que no s’ha pogut gaudir a Castelló de l’obra “The end of caresses. The Machine” d’Enric Fort (Benifairó de les Valls, 1987), a causa de la limitació de l’espai, sí que la podrem veure en les següents mostres tant a la ciutat de València com a Alacant.

En conjunt, obres i artistes que ens recorden la qualitat i la projecció del nostre art dins i fora del territori valencià.

Bleecker-de-Victoria-Civera-y-Munt-de-Ana-Sansano Bleecker de Victoria Civera y Munt de Ana Sansano.