fbpx

Clara Montoya recrea les aigües del Whanganui, un riu reconegut com a persona

por | 4 junio 2021 | Exposiciones

Segle i mig va tardar el poble maori a convéncer al govern de Nova Zelanda que el riu Whanganui és part de la seua família, que no és cosa sinó persona, i així va ser reconegut legalment per la Corona. La història d’aquest riu recorre hui mig món per a instal·lar-se al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de la mà de la creadora Clara Montoya (Madrid, 1974) en la seua exposició ‘TÚ’.

La mostra, produïda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i que ha comptat amb el suport de l’ambaixada de Nova Zelanda a Espanya, ha sigut presentada pel director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, per l’artista, Clara Montoya, i per la comissària de l’exposició, Monserrat Pis.

Segons Pérez Pont, “l’obra que Clara Montoya ha creat específicament per a la sala Dormitori és una instal·lació conceptual i poètica que ens captiva des del primer pas que hi fem” i ha afegit que “estem veient diferents plantejaments de com les creadores i creadors ofereixen la seua visió de la situació mediambiental que vivim, de l’emergència climàtica. La qüestió que Clara Montoya ens proposa amb ‘TÚ’ és canviar els discursos apresos per nous relats que ens transformen i ens mostra un exemple de lluita, amb les eines de la democràcia, que ella ens presenta des del llenguatge de l’art, perquè al CCCC la nostra filosofia és també obrir camins”.

El riu Whanganui és el tercer riu més llarg de Nova Zelanda (290 quilòmetres) i el de més curs navegable. És també el primer riu del món a ser reconegut legalment com a persona després del plet més llarg de la història del país. Aquesta designació, així com el diàleg establit entre les parts implicades en el reconeixement, conviden a explorar els paràmetres de construcció de l’individu i de la identitat, els processos de negociació o la capacitat humana de teixir conceptes i realitats.

Segons Monserrat Pis, “per a la comunitat maori, el riu és un ésser dotat de força espiritual pròpia, un avantpassat que cal honrar i un familiar que cal cuidar. En la cosmologia maori, la naturalesa i l’home coexisteixen en el mateix pla jeràrquic i flueixen ininterrompudament com a part d’un mateix continu: tots descendim del mateix cel i de la mateixa terra i, per tant, tots estem emparentats. Aquest esquema va més enllà de la simple personificació del riu i engloba conceptes com la sacralitat, el prestigi, el patrimoni cultural i immaterial, així com la identitat individual i col·lectiva”.

Segons Clara Montoya, “el poble maori ha arribat a aprendre el sistema legal i a utilitzar les eines de la cultura occidental, i la manera que han tingut d’explicar als britànics, als occidentals, la seua relació amb el riu ha sigut la paraula ‘família’, un dels pocs espais de la nostra societat on no s’usen els diners per a transaccions”.

L’artista ha assenyalat que “estem trencant el món, la nostra manera de veure el món com a parts aprofitables, independents i no com un tot, i en aquest tot no ens incloem. En això és on estem fallant, el que ens falta és una visió diferent: les idees són el més difícil i el més fàcil de moure. Igual que amb les màscares i la pandèmia que feia la sensació que no podríem adaptar-nos-hi i ho hem fet, podem acceptar noves maneres de veure el món. El que passa és que ens hem quedat orfes de llocs a què mirar”.

I en aquest sentit, Clara Montoya explica que “aquesta història és interessant per a repensar, per a tornar a mirar el nostre propi món. Fins i tot el riu a València ja ni està, no tenim aquella sensació de pertinença a la terra mateixa i aquest distanciament és el que fa que estiguem trencant les coses, fet que va en detriment de nosaltres mateixos”.

“Mirar com altres –en referència al poble maori– han canviat els veïns ens pot servir d’inspiració. Estem destruint el paradís. Per a mi el paradís era aquest” assenyala l’artista.

La intervenció creada per Clara Montoya es compon de sis màquines de llum juxtaposades i sincronitzades les fluctuacions de les quals evoquen la reverberació del sol sobre l’aigua, la brillantor sobre les ones. La llum altera la sala de manera constant, revelant o amagant l’entorn i al·ludint a la percepció canviant del món que ens envolta. ‘TÚ’ invita a plantejar-nos límits, distanciar-nos de nosaltres per a centrar-nos en el que ja no denominem ‘jo’, i recordar-nos que la nostra manera de definir el món també ens canvia.

Completen la instal·lació diferents textos amb moltes visions sobre què significa ser persona, sobre l’individu en societat. A això s’uneix el text legal del Te Awa Tupua (el nom que rep el riu Whanganui en la seua dimensió d’avantpassat i de força espiritual) que ha sigut traduït per primera vegada al valencià i al castellà específicament per a aquesta exposició, amb el suport de l’ambaixada de Nova Zelanda a Espanya.

Segons l’artista, “el text original és Creative Commons i les seues traduccions ho seran també perquè la gent el puga usar de referència per a aconseguir acords, per a protegir rius, boscos, que s’use de referència per a obrir camins, sobre què podem fer bé”.

El treball de Clara Montoya gira entorn de què construeix la societat i com es poden canviar els relats imposats per nous relats que ens ajuden a reconduir els nostres passos. L’exposició ‘TÚ’ es podrà veure a la sala Dormitori del CCCC fins al 5 de setembre.

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest