“Condemnat” és el primer avançament del nou disc de Sigarrito PRESENTACIÓ EL DISSABTE 28 DE DESEMBRE. 16 TONELADAS ROCK CLUB

Share Button

Hi ha dos coses que son indubtables en parlar de Sigarrito. La primera, és que la seua és una de les carreres més atípiques dins de les bandes del nostre territori. Després de dos àlbums publicats en castellà, #2 (2011) i Nadie más (2013), dos interesantíssims tractats de bluesrock facturats des de la Vall d’Albaida, van vindre cinc anys de sense traure nou material. Fins 2018, quan ningú ja s’ho esperava, van tornar a la càrrega, com dirien els Monty Python, amb something completely different.

SIGARRITO

Sí, la veu i les lletres d’Àlex Albinyana seguien ahí, així com el sucós joc de guitarres que sembla tindre vida pròpia a càrrec del seu germà Jordi i d’Esteban “Cutxu Maracas” Borrás, als que ara s’afegia David, el germà d’Esteban, a la bateria. Però, en un gir de timó molt intel·ligent, ja oferien una altra cosa. Amb Somàtic una de les més agradables sorpreses discogràfiques del 2018, Sigarrito assolien el valencià, la llengua materna, com a vehicle expressiu. A més, i encara que el substrat blues i folk continuava ahí, van incorporar a la seua música tota l’herència del rock nord-americà mes guitarrer de totes les èpoques. Des del Neil Young amb Crazy Horse a Teenage o el Bob Dylan més elèctric, fins al Teenage Fanclub o Wilco.

La jugada els va eixir redona, donant com a resultat un meravellós disc de rock atemporal, que els va descobrir de nou al públic valencià. Tot un renaixement. Encara que no va ser l’únic disc de la banda de l’Olleria va publicar l’any passat. Poc després de l’edició de Somàtic, Àlex plantejava una continuació que en acabar va ser una altra cosa, un disc amb la seua pròpia entitat autònoma.

Del 30 de març al 26 d’abril es va convertir en un disc de ruptura al més pur estil Blood on the tracks dylanià (Aaah, sempre el vell tio Bob…). Una col·lecció de cançons en les que cadascuna d’elles va ser composta i gravada en un mateix dia, sense retocs ni afegits posteriors. Un disc en el qual Àlex demostrava el mateix nivell compositiu que al disc anterior, un fantàstic disc de rock farcit d’irresistibles i acurades melodies pop. Així ho van reconèixer els Premis Ovidi, que van nominar l’àlbum en la categoria de Millor Disc de Rock. Un estat de gràcia que suposava la confirmació de que Sigarrito havien tornat per a quedar-se.

I és que si hi ha un segon fet indubtable en parlar de Sigarrito, és l’extraordinari talent compositiu d’Àlex Albinyana, la seua habilitat per combinar melodies pop amb unes lletres planeres i directes que recuperen la figura de l’storyteller, i que fugen com la pesta dels tòpics i llocs comuns del rock. Una habilitat que torna a fer palesa al seu nou disc, que presentaran a la sala 16 Toneladas Rock Club de València el dissabte 28 de desembre.

Un nou àlbum amb el qual la banda de l’Olleria tracten de complir una assignatura pendent: traslladar a un disc el so dels seus potents directes. Per això, esta vegada han comptat amb la supervisió tècnica de David Garzinsky (Limbotheque), que ha traslladat el seu Bahamas Estudio a la seua casa de camp d’Alzira, perquè el grup puguera gravar el disc tocant tots junts en directe. Captant així una energia impossible d’aglutinar amb qualsevol altra modalitat de gravació. I així va ser, en només dos dies. I el resultat es nota.

Un disc format per quatre cançons inèdites, entre les quals hi trobem un fantàstic single potencial com “La Guerra”, cançó fresca i vibrant que impacta des de la primera escolta, o una sensacional “Incandescent”, meravellós mig temps que conclou el disc de forma senzillament perfecta. A més de una versió evolucionada i electrificada de “Cíclic”, present en Somàtic, molt més pròxima a com la fan ara als seus directes. I com a cirereta del pastís, una versió de “La llimera” de la que es sentirien orgullosos els mateixos Crazy Horse i que, malgrat la seua extensió, va ser gravada a la primera, en una sola presa! Un disc que simplement s’anomena com la mateixa banda, Sigarrito. No fa falta més per tal de titular un àlbum que suposa un altre capítol brillant dins la seua discografia. Un disc que, com sol ser habitual, està ple de cançons sense artificis, que et deixen el cos molt millor del que el tenies abans de posar en marxa el reproductor d’àudio. Guitarres, baix, bateria, veu, i bones cançons. Ni més ni menys. No fa falta res més.

A més, el concert suposarà també la celebració del 10 aniversari del naixement de la banda. I que millor forma de celebrar un aniversari que envoltat d’amics i companys de viatge? Per això, pujaran amb ells a l’escenari per tal d’interpretar les seues cançons músiques i músics de la talla de Senior, Limbotheque, Ghost Transmission, Tin Robots, Johhny B. Zero o Las Victimas Civiles, entre d’altres. Un cartell de luxe. Una nit que promet ser irrepetible. Jo no m’ho perdria, i vosaltres?

Trackbacks y pingbacks abiertos.