Embruta’t l’orella, experiències sonores entorn a l’obra de Jean Dubuffet és un projecte del duo Cuneta, format per Alba Murcia i Vicent Pelechano, creat juntament amb el Departament d’Educació de l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern). Cuneta va nàixer el 2006 amb la intenció de posar en contacte l’art sonor i la integració social, i és el resultat de la formació dels seus dos membres que es van especialitzar en disciplines tan complementàries com la musicoteràpia, el treball social o l’educació social i que van conjugar-les amb la seua tasca creativa com a performers i artistes sonors. Aquesta combinació dona lloc a projectes tan interessants com el seu treball discogràfic Músicas Brutas que podreu trobar al canal de bandcamp del grup.
Embruta’t l’orella és un taller dirigit a públic familiar que pretén fomentar la creació sonora col·lectiva en diàleg amb les obres de l’exposició “Jean Dubuffet, un bàrbar a Europa” que es pot visitar a la Galeria 1 de l’IVAM fins el 16 de febrer de 2020. Es tracta d’una forma divertida, inspiradora i molt enriquidora de visitar l’exposició des d’un prisma, el sonor, al que no estem habituats i que sens dubte us sorprendrà. Les sessions del taller es porten a terme els diumenges a les 12h i són gratuïtes. A més, encara us queden cinc oportunitats per gaudir-ne: 26 de gener, i 2 i 9 de febrer.
Hem parlat amb Alba Murcia i Vicent Pelechano de Cuneta, i amb Irene Llàcer, tècnica del Departament d’Educació de l’IVAM i responsable del projecte, sobre aquesta proposta encoratjadora.
Probablement l’aportació més remarcable de Jean Dubuffet a la història de l’art i a l’evolució del pensament contemporani és l’ampliació del concepte d’art i la facilitació de que qualsevol persona puga apropar-se a la creació artística. A través del concepte d’art brut, Dubuffet va visibilitzar col·lectius com les persones que pateixen diversitat funcional, els infants, persones aïllades o majors, que poden participar, i protagonitzar, el fet artístic. Aquesta incorporació va suposar també una agitació de consciències en altres disciplines com la música. La trajectòria de Cuneta no naix a un conservatori i els vostres projectes no parteixen d’una partitura. Expliqueu-nos què és això de l’art sonor i com heu traslladat aquest concepte d’art brut a la creació sonora en Embruta’t l’orella.
Alba Murcia: Nosaltres que no venim ni del món acadèmic musical ni de les Belles Arts entenem l’art sonor com una forma d’expressió en la qual el so és la matèria primera amb la que treballem. Com que la nostra formació té una vessant clarament social i hem tingut una rica experiència amb grups d’exclusió social, des dels inicis vàrem sentir el desig de desenvolupar en paral·lel la nostra activitat artística i integradora. Vam veure que l’art i l’art sonor, per tractar-se de llenguatges universals, eren fàcilment traslladables als nostres objectius integradors o més socials.
Vicent Pelechano: L’aplicació de l’art brut a les nostres creacions sonores naix des de molt prompte però, gairebé, sense ser-ne conscients completament d’aquesta connexió. Naix des del joc i la diversió de fer música amb persones alienes a ella. Vam descobrir a Dubuffet una vegada ja havíem començat a treballar en la direcció d’integrar a través del so.
A.M: Cuneta no parteix de Dubuffet i de l’art brut. Naix d’una pulsió nostra per treballar en una direcció. Estudiant musicoteràpia vaig tractar de relacionar els processos de creació en la música experimental dins de sessions de musicoteràpia. Investigant sobre altres formes de creació, com l’art outsider, vaig entrar en contacte amb l’obra de Jean Dubuffet i l’art brut, i hi vaig veure identificat el treball que ja fèiem amb Cuneta. Dubuffet va esdevenir una mena de marc teòric a una pràctica completament espontània per la nostra part.
L’origen del nostre treball Músicas Brutas va partir d’improvisacions fetes amb la meua germana Clara, que vivia amb la síndrome de Down. Vam decidir gravar-les i fer un disc amb eixe material, i li vam posar el títol fent referència a l’art brut. Paral·lelament vam començar a treballar amb l’escola d’integració artística Moments Art de València i va sorgir de manera natural crear música amb ells. Aquest treball ens va posar en contacte amb el National Star College de Regne Unit per a persones amb diversitat funcional i allí ens van convidar a donar un curs de creació sonora amb persones amb discapacitats molt diverses, alguns d’ells adolescents. Va ser una experiència molt potent que ens va fer decidir-nos per desenvolupar el nostre treball creatiu i que va tindre com a resultat un nou treball discogràfic dins del projecte Músicas Brutas.
Jean Dubuffet tot i no dedicar-se de ple al món de la creació sonora, sí que va fer alguna incursió en l’art sonor com podem comprovar en algunes de les obres i projectes que es poden veure a la darrera sala de l’exposició de l’IVAM. Per què vau decidir fer aquesta aproximació a la seua obra des d’una part minoritària de la seua producció com és l’experimentació sonora?
Irene Llàcer: Des del departament d’educació de l’IVAM vam decidir intentar treballar des d’altres lògiques i posicionaments als que estem acostumats. Fins i tot ens plantegem treballar des dels “sabers feministes del museu”, que tracten d’anar més enllà dels projectes pròpiament de temàtica feminista o de gènere, per articular projectes i pràctiques des de l’horitzontalitat i la col·laboració, creant espais de paraula i de cura entre els i les agents que fem possibles les propostes. Una de les línies que ens interessava, i que continuarem fent l’any vinent, és treballar els “grans mestres de l’art”, els “genis creadors” però des d’altres angles. Intentant que aquests artistes, que sempre s’han tractat des de la seua pràctica majoritària -com per exemple la part plàstica, en el cas de Dubuffet-, puguen ser assolits des d’altres mirades i pràctiques de caire més minoritari o experimental com pot ser l’art sonor, o d’altres disciplines menys visuals i més sensorials.
Volíem crear altres relats i apropar-nos a un artista com Dubuffet des de posicionaments de la nostra contemporaneïtat que, d’alguna manera, també enllacen amb la pròpia idea d’experimentació de Cuneta. És per això que els vam convidar a desenvolupar amb nosaltres aquest projecte.
Embruta’t l’orella és un projecte arriscat que trenca els motlles d’allò que s’espera d’una visita en família, a un museu com l’IVAM, un diumenge de matí. Es tracta d’una idea polièdrica on potser un dels seus valors siga el seu gaudi o l’aprofitament des de diferents perspectives. L’enteneu com un projecte educatiu, com una eina creativa o com una activitat lúdica?
A.M.: Per a Cuneta és una eina creativa i artística. Considerem l’art com un element integrador i educatiu, i ens ve donat per part del museu que tinga eixa vessant educativa, i per a nosaltres és fonamental que les famílies gaudisquen i ho passen bé. De fet, la resposta que estem tenint és de plenitud i satisfacció, però a nosaltres ens interessa sobretot que les famílies connecten amb eixa vessant més creativa que normalment queda un poc oblidada.
V.P.: Allò més interessant de l’Embruta’t l’orella arriba a la fi del taller, quan fem el directe a la sala de l’exposició i inclòs quan escoltes les gravacions. El fet artístic queda plasmat en el directe i sense eixe moment mancaria de sentit. El que importa és el fet creatiu i la creació en sí.
I.LL.: Per nosaltres aquest projecte ens oferia una qüestió que ens interessava molt treballar, i és el fet d’intentar esborrar els formats o les etiquetes que pivoten al voltant d’una proposta com aquesta. No sé si el projecte és més educatiu que lúdic o que creatiu i, la veritat, ens dona igual perquè té un poc de tot i això és el que ens importa. Volem anar més enllà d’un taller educatiu. Perquè definir què és l’educació, o en quins moments aprenem i en quins desaprenem és molt complexe i en aquest cas volíem superar aquesta dicotomia. Una de les coses que volem és que la gent puga gaudir, que siga una experiència creativa i que finalment li aporte. En aquesta indefinició és on ens sentim còmodes.
El resultat tangible -en aquest cas, audible- de l’activitat és un enregistrament sonor, un disc en creació. Al bandcamp de Cuneta podem escoltar les creacions que s’han anat desenvolupant durant les sessions que ja s’han dut a terme durant els catorze diumenges que s’ha activat el taller des del 13 d’octubre de 2019. Més enllà de la voluntat de posar etiquetes, com creieu que es podria definir aquest compendi sonor?
Volem guanyar un Premi Carles Santos! Que es prepare Dani Miquel! (risses)
A.M.: El més interessant del procés d’enregistrament de totes les sessions, i que mai havíem fet, és que es tracta d’un treball en procés com un trencaclosques on cada diumenge es va generant una peça nova i no sabem quin serà el resultat final quan s’escolten tots els enregistraments com un tot. Aquest element aporta misteri al projecte i cobrarà forma per si mateix d’una manera molt bruta, precisament.
Certament, hi ha elements que estructuren el discurs sonor. Comptem tots els diumenges amb els mateixos instruments o materials sonors, al marge de que cada família porte els seus instruments de casa i de que fem un treball molt clar amb la veu. Intentem guiar les composicions a nivell de sonoritats, ritmes i intensitats per a que no sone sempre igual. El fet d’inspirar i connectar cada creació sonora en relació amb una obra diferent de l’exposició també ens aporta molta diversitat. Tot i això, és cert que hi ha comportaments socialment prou establerts quan s’afronta una creació sonora que no podem canviar. Tendim a percudir de la mateixa forma o a tractar la paraula amb un to i una gestualitat molt homogènia. Nosaltres tractem d’aportar petits matisos per a que el resultat sonor siga més ric. En definitiva, les famílies tenen tot el pes creatiu però Vicent i jo aportem idees per obrir al màxim les possibilitats sonores i equilibrar el resultat.
V.P.: El procés creatiu és comunitari i la improvisació és un element fonamental d’aquest treball.
I. LL.: Trobe que hi ha una part molt important d’aquest projecte que és el fet de poder presentar el resultat però sempre des del concepte de procés i amb un alt grau de participació. Més enllà d’un producte final o que els visitants s’emporten algun artefacte a casa -que és allò que tradicionalment ha ocorregut als tallers educatius a museus-, per a nosaltres era clau plantejar un projecte que, tot i que té una estructura regular, és mutable i creix entre totes i tots els què ho fan possible. Podeu vindre tots els diumenges al taller perquè mai serà igual. Plantegem el projecte des de l’anada i la tornada, per facilitar la relació entre els públics amb el museu i els seus continguts. A més, farem un tancament especial per a la cloenda de l’exposició, que tindrà lloc el proper 16 de febrer a les 12h. Volem fer un concert de comiat amb totes les persones que han passat pel taller i s’han embrutat l’orella… i, per suposat, esteu totes i tots més que convidats!
