De la Copacabana de Rio a l’Almadrava de Dénia

por | 9 julio 2018 | Reportajes

Passen uns minuts de les tres de la vesprada. Vas amb el cotxe o estàs en casa i poses la ràdio. Podria estar sonant possiblement bossa nova o alguns músics tropicalistes com Gilberto Gil o Maria Bethânia. Esta és una música que m’havia semblat avorrida, per a dormir… Un dia vaig descobrir la meravellosa melodia de la cançó Garota de Ipanema, unes setmanes després vaig descobrir que el seu autor era Antônio Carlos Jobim i tenia lletra de Vinicius de Moraes, vaig investigar i vaig trobar que hi havia molta més música procedent de Brasil per descobrir com per exemple la samba, que era molt més que el que m’havia arribat per Carlinhos Brown amb Maria Caipirinha. Hi havia molt de camí per recórrer!

BRASIL-VALENCIA-BEAT-DOSSIERThaïs Morell, Caetano Veloso i Mireia Vilar.

 

Estes músiques també han captivat a alguns músics que viuen a la nostra terra, fins i tot han publicat discos monogràfics on revisiten les seues obres com Eva Dénia amb la companyia de Manuel Hamerlink amb el seu Tribut a Jobim (Comboi Records, 2006) o Nacho Mañó, baixista de Presuntos Implicados i productor, i Gisela Renes amb l’àlbum Canto Rodado de Chico Buarque (Warner Music Spain, 2012). En ambdós discos les lletres han estat adaptades a les seues llengües maternes, valencià i castellà respectivament. La cantant de Gandia explica en el llibret del disc que “he volgut fer meus els seus textos com faig meues les seues platges, la seua llum, el seu univers poètic”. Mañó explica que volien fer les lletres cantables en espanyol com un exercici bonic per profunditzar amb les cançons.

Este estiu la música popular brasilera tornarà a ressonar a l’escenari dels concerts de Vivers a la Gran Fira de València en dos nits diferents. El pare del tropicalisme, Caetano Veloso, amb la companyia dels seus tres fills, Tom, Zeca i Moreno, presentaran l’espectacle Ofertório el pròxim 19 de juliol. En directe l’han presentat en un format molt acústic, guitarres, baix, piano i percussió menor. S’han pogut escoltar algunes de les cançons més populars, així com altres temes de Gilberto Gil i dels seus fills Moreno i Zeca que en alguns casos comparteixen autoria amb altres músics. Des de ben menuts, Caetano Veloso els cantava abans d’anar a dormir, i com ja va avançar l’any passat, el que ara volia fer era alguna cosa amb ells, ja que adora el que fan i volia estar molt prop d’ells, malgrat que vol escriure noves cançons i en altres països li demanen nous discos.

L’altre concert serà el 25 de juliol. Thaïs Morell, la cantant de Curitiba (capital de l’estat de Paraná), que va viure durant una bona temporada a València, actuarà juntament amb Rozalén i Cristina Rosenvinge la mateixa nit. Morell repassarà temes dels seus dos discos Cancioneira (Sedajazz Records, 2012) i Amaralina (Sedajazz Records, 2015) i “algun tema nou que ha elegit especialment per a la data, que representa a la lluita feminista, així com altres cançons que ha conegut últimament per a treure coses fresques per al repertori”, segons ens ha avançat. En les seues composicions a més de les músiques populars brasileres i jazz, ingredients imprecindibles de la bossa nova, també trobarem elements de diferents músiques d’altres latituds, per posar dos exemples: han col·laborat amb ella en alguna ocasió Carles Dénia a la veu i Andres Belmonte als neys (flauta turca). L’acompanyarà la banda completa en format de quintet, Ales Cesarini al contrabaix, Mariano Steiemberg a la bateria, Víctor Jiménez al saxo i Amadeu Moscardó al piano, sens dubte alguns dels músics més versàtils i creatius de l’escena jazzística valenciana.

Eva Dénia recorda el plaer d’haver pogut escoltar de molt prop a Thaïs Morell als garitos del cap i casal. Així com el concert Veloso de fa uns anys als concerts de Vivers: “Ell sol a la guitarra, va ser una meravella, un concert molt intimista, un home d’una certa edat amb una forma física, una veu i una presència impressionant”.

Mireia Vilar, multiinstrumentista, es declara fanàtica de Caetano Veloso. “Esta veu tan austera, íntima i tendra m’agrada molt”. “De fet la meua cançó favorita és d’ell, és un poquet fort seleccionar una cançó però és que realment… es diu Musical i dura 59 segons, pertany al disc Uns (Mercury Records, 1983); és de l’època més psicodèlica que és la que més m’agrada, de fet la que és més tradicional, més jazzística… no m’agrada tant, s’ha fet més mainstream i no la trobe tan especial. En tots els cantautors tropicalistes de l’època és el que més m’agrada, quan es queda així un poquet més yéyé”.

“Ens agrada cantar cançons brasileres amb els amics a la platja i vam decidir fer-lo realitat”, així és com explica Nacho Mañó com va nàixer el disc d’homenatge a Chico Buarque. Sembla un tòpic en la bossa nova però la praia (platja en portugués) pareix que sempre està present, ja siga la de l’Almadrava a Dénia o la de Copacabana a Rio de Janeiro. Per a Mañó, “Buarque és un poeta extraordinari, es coneix menys perquè ha exportat molt menys el seu treball a Espanya” a diferència de compatriotes seus com Veloso.

Els amics comuns a València i l’admiració que tenen Nacho Mañó i Gisela Renes pel projecte de Thaïs Morell va propiciar la col·laboració amb el duo en el tema “Sería bueno” en el seu últim disc, Tonada de luna llena (Colinas Music, 2017). Li dóna nom a l’àlbum la cançó del veneçolà Simón Díaz que també ha sigut reinterpretada per Veloso. A més, va col·laborar en el disc Madre Salvaje (La Casa Calba, 2016) de Mireia Vilar en l’únic tema en portugués que trobem en l’àlbum escrit per l’italià Luigi Schiralli amb música de Santi Peláez, després que Morell la convidarà a fer cors en un dels seus àlbums, haver compartit música i experiències vitals. Vilar interpretarà temes d’este treball i també alguns nous el 27 de juliol en els concerts de Vivers, la mateixa nit hi actuarà Morat.

Hi ha molts més projectes que s’inspiren o ho fan versions de les músiques populars brasileres que han nascut a terres valencianes com Celia Mur sings Roberto Menescal (NewSteps, 2016), Verão (Hidden Tracks, 2018) de Nacho Casado o Obrigado (Âgora Musica, 2011) de Grupo Illana. També podem anar un poc més enllà i viatjar fins al jazz més experimental d’Hermeto Pascoal, cal destacar el treball Diáspora (Autoeditat, 2016) d’Abraham Rivas que es va influenciar del seu univers i de la seua manera de compondre. Però per a tot això i més, ja hi haurà una altra ocasió.

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest