fbpx

Dinero, tornada a zero

por | 26 febrero 2017 | Cultura pop

Positivitat espiritual i ganes de renovació són els trets que Dinero destaquen del seu quart treball Cero (Warner, 2017), encara que la realitat és que en cada disc van a mort. La seua contínua absorció de noves influències junt els deu anys que porten els han fet arribar a un bon punt de maduresa que prompte exhibiran a València.

dinero-valencia

Van deixar tot per llaurar-se un futur en el món de la música. Sean Marholm (guitarra i veu) i Rubén Giménez (baix) eren uns amics d’Alacant que ja havien tocat en diverses bandes de la ciutat i que prengueren la decisió de viatjar a Madrid per a formar una bona banda de rock. Després d’un any a la capital van conéixer al bateria bilbaí Ekain Elorza. Era juny del 2007. Havia nascut Dinero. Després enregistraren de forma independent els seus dos primers discos amb el segell Tricornio producciones: Dinero (2009) i Año perro (2012). Més tard, des del seu tercer treball anomenat DNR (2014), treballen amb Warner. Es podria dir que en aquest moment els de Dinero van assolir un nivell professional i van acumular una cartera de seguidors considerable, encara que la pressió de la lluita es va deixar pel camí a Rubén Giménez, que va decidir penjar el baix. Ara Sean i Ekain segueixen al capdavant del projecte.

Un dels objectius del grup durant la seua carrera ha sigut el de tractar que els seus enregistraments reflectiren l’essència del directe, ja que aquest és el terreny que dominen millor i on se senten més còmodes. Ho aconseguiren en DNR, disc que feren en sessió, en format de power trio, i que ells mateixos consideren el seu primer disc “amb collons”. Ara, sense les limitacions de l’enregistrament simultani, Ekain i Sean s’han encarregat de muntar les cançons d’una forma totalment antagònica a l’anterior i han afegit totes les capes que han considerat necessàries perquè el resultat fóra com ells s’imaginaven. Durant el procés han comptat amb l’ajuda de Charlie Baptista a la producció (Egon Soda, Sunday Drivers, Tulsa, Christina Rosenvinge…).

Dinero és un grup que ha demostrat que amb cada disc va una mica més enllà i Cero és un disc d’exploració en el qual ixen de la zona de confort del power trio. És ric, amb unes dinàmiques treballades, que fuig de la linealitat i amb unes lletres més lluminoses. En ell s’apilen capes de guitarres simfòniques, a voltes afilades i altres aspres i carregades de distorsió, sobre uns ritmes ben quantitzats i sòlids que joguinegen sovint amb una netedat pròpia del disco-funk. Com a contrapartida, aquesta forma de produir tal volta els reste una mica d’autenticitat, des del meu punt de vista. Es mouen en territoris fronterers i açò els fa difícils d’etiquetar, encara que quan els comparen afloren referències com Frank Ferdinand, Bloc Party, Foo Fighters o Biffy Clyro.

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest