Doug Paisley i The Parsons Red Heads, al nord del nord

por | 2 octubre 2015 | Cultura pop

Oh, Canadà! Tot el món parla d’Estats Units, però vos he de contar una cosa molt important: els seus veïns de dalt molen tant com el país de les barres i estrelles. No solament és la terra que va veure nàixer a dos genis de la comèdia com Jim Carrey i Leslie Nielsen, sinò que també ha aportat grans músics com Neil Young, Leonard Cohen o Gordon Lightfoot. I si ens posem a enumerar les bandes que Canadà ha aportat, el llistat final és increïble: els legendaris The Band, The Guess Who, el power pop de Sloan i The New Pornographers…

The-Parson-Red-Heads-Doug-Pasley

Una de les joies per reivindicar de l’escena musical d’aquest país actuarà el proper 8 d’octubre al Loco Club, estem parlant de Doug Paisley, un cantautor folk amant de les melodies pop, cosa que es pot comprovar en els tres àlbums editats fins ara: Doug Paisley (No Quarter, 2008), Constant Companion (No Quarter, 2010) i Strong Feelies (No Quarter, 2014).

En cadascun d’aquestos treballs es pot respirar la influència de titants com Gene Clark o Bonnie Prince Billy, però aportant un segell personal que eleva fins al cel preciositats del tamany de “It’s Not Too Late (To Say Goodbye)” o “What’s Up is Down” (on col·labora amb la cantant Mary Margaret O’Hara). Però en el seu repertori també hi ha lloc per xicotetes joies de melangia esperançadora (“Radio Girl”), excercicis musicals que el converteixen en el germà menut de Ron Sexsmith (“What About Us?”) i carícies melòdiques de bellesa infinita (“Come Here My Love”, “No One Buy You”).

Junt a Doug Paisley també podrem gaudir de l’actuació de The Parson Red Heads qui presentaran In A Hazy Dream: Retrospective 2004-2014 (You Are The Cosmos, 2015) un recopilatori l’objectiu del qual és servir de meravellosa introducció al fascinant món de la banda de Portland: quan et sumergeixes en les seues cançons descobreixes a uns excel·lents hereus de l’esperit power pop de The Byrds i The Jayhawks. D’entre tots els temes que sonaran en el concert t’acabaràs enamorant de la prodigiosa senzillesa de “Seven Years Ago” (cada vegada que l’escolte m’imagine en el meu bar preferit rodejat dels meus millors amics i bevent una cervesa ben freda), l’amargor convertida en bonica melodia de “Hold On”, o un “Never Ending Road” que sembla xiuxiuejar-nos a cau d’orella que l’esperit d’Alex Chilton viu entre tantes notes musicals desplegades pel tema.

Així que no ho dubtes ni un segon: posa’t la teua millor samarreta a quadres i no et perdes una cita musical que t’oferirà el millor folk pop… Aquell que no té fronteres.

 

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest