Com vivim sabent que un dia deixarem d’estar vius? La companyia valenciana Pont Flotant interpel·la a l’audiència del TEM aquest cap de setmana amb aquesta pregunta existencial. Del dijous 3 al diumenge 6 de novembre, Àlex Cantó i Jesús Muñoz es pugen a les taules del teatre del barri del Cabanyal-Canyamelar per a abordar la mort servint-se de la metàfora d’un fenomen astronòmic. Eclipsi total és un exercici escènic que intenta relativitzar la vida per a experimentar potser amb més consciència el minúscul instant que suposa la nostra existència en tota la història de la humanitat.
L’obra és la més nominada als Premis de les Arts Escèniques Valencianes, que s’entregaran el dilluns 28 de novembre en el Teatre Principal d’Alacant. Eclipsi total és candidata en les categories de millor espectacle de teatre, millor actor per a Àlex Cantó, millor escenografia per a Joan Collado i millor il·luminació per a Marc Gonzalo.
“En aquesta proposta hem trobat un to sobri, respectuós i al mateix temps amb humor, per a parlar de la manera més natural possible sobre la mort, intentant no caure en la frivolitat i el sentimentalisme. La proposta funciona com a bestreta, com a assaig d’un destí insalvable, el final dels nostres dies”, avança la formació integrada pels dos actors esmentats junt a Joan Collado i Pau Pons. Els quatre signen la dramatúrgia i la direcció d’aquest cant a la immensitat.
El pas del temps ha sigut un aspecte present en la dramatúrgia de la companyia, però de manera tangencial. Passat, present i futur sempre han dialogat en escena, posant l’accent en les diferents etapes vitals dels membres de Pont Flotant: la infantesa en Com a pedres, el present i el el carpe diem en Exercicis d’amor, la vellesa en Algunes persones bones, o les tres alhora en El fill que vull tindre, on un grup nombrós de menors i adults d’entre 40 i 86 anys representaven en escena la infantesa, l’edat adulta i la vellesa.
Després de 20 anys mirant de reüll el misteri de la vida en les seues creacions, la companyia es decideix a parlar directament sobre un tema delicat, complex, misteriós i ple de tabús com és la mort. El resultat és una reflexió sobre el llegat, sobre la memòria, el misteri, els tabús i la dignitat. Un exercici d’imaginació de l’inimaginable. El final dels dies. El sol que s’apaga.
“Hi ha tan poca pedagogia i és un assumpte tan dur, que toca tant la fibra, que ens ha pres un temps establir com afrontar aquest tema sense caure en el melodrama, però mantenint la profunditat i l’emoció”, explica Muñoz.
Per a encarar-ho, Eclipsi total planteja un viatge des de la microhistòria fins a la macrohistòria en un homenatge a les generacions passades i una exposició del futur que està per vindre. L’espectacle ressalta la importància dels records en l’existència i deixa espai als espectadors i espectadores perquè puguen connectar amb els seus passatges vitals i amb els seus sentiments. El desenllaç de la vida és tractat des de l’humor i la delicadesa en un espai contemplatiu.
“Gràcies a la línia de suport a la creació i exhibició local per part del TEM, el públic valencià tindrà l’oportunitat de gaudir l’últim muntatge de la companyia, un treball commovedor que aborda de manera valenta i delicada un tema tan controvertit”, lloa el director artístic del Teatre El Musical, Juanma Artigot.
Pont Flotant torna a embullar-se en els fils de la memòria per a qüestionar-se com gestionem, com reaccionem, com eduquem i com ens preparem davant un fet inevitable i irreversible com és el decés. La proposta impregna d’humor el ritual, que mescla el transcendental amb el quotidià i part de l’íntim i personal cap al social.
Als embuts que el públic potencial puga sentir cap al tema, Jesús Muñoz contraposa un post d’Instagram on un espectador de l’obra al seu pas pel Teatro de la Abadía de Madrid deia: “Vaig estar a punt de no anar a veure-la, encara sort que al final vaig ser”.
