fbpx

El CCCC presenta l’última creació de l’artista valencià Álex Francés en què reflexiona sobre de la fragilitat dels cossos

por | 27 noviembre 2020 | Exposiciones

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’exposició ‘Álex Francés. 2010-2020. Transcuerpo’ en la qual el creador valencià revisa l’última dècada de la seua producció artística, una etapa de reinvenció i de transformació creativa. El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, acompanyat per l’artista, Álex Francés i pel comissari de l’exposició, Aramis López, ha presentat l’exposició que es podrà veure al CCCC del 26 de novembre al 24 de gener de 2021.

Alex-Frances-CCCC-(4)

Segons Pérez Pont “en aquesta exposició continuem explorant la relació entre el material i el virtual. Presentem la creació d’Álex Francés, un artista amb una trajectòria consolidada que en els últims anys ha desenvolupat una transformació, des del terreny del digital, a través de la fotografia i el vídeo, fins al material, en la seua experimentació amb el cos, reflexionant sobre la seua pròpia fragilitat”.

L’exposició, que es mostra en la Sala Dormitori, recull un moment de canvi profund en la producció d’Álex Francés. No és una ruptura, és un canvi de direcció que s’obri a noves possibilitats d’expressió com són l’escultura, el teixit, el ‘collage’, les impressions tèxtils o el sonor.

Aramis López ha assenyalat que “en un moment en què la humanitat s’enfronta a una crisi sanitària i prenem consciència de la vulnerabilitat de l’ésser humà, l’obra d’Álex Francés connecta amb els públics amb la presentació d’uns treballs que reflexionen sobre la debilitat dels cossos”.

El comissari de la mostra ha explicat que “des dels seus primers treballs es marquen les característiques principals de la seua obra: la utilització de múltiples suports narratius, l’ús d’un ampli camp semàntic que acosta a assumptes propis com la identitat, el cos o la transcendència” i afig que “des de fa uns anys la seua producció canvia i gira cap a una materialitat més notable, sense abandonar la fotografia i el vídeo que havien sigut fonamentals fins aquests moments i va incorporant-hi amb més intensitat l’escultòric, el pictòric i el musical”.

Els assumptes que tracta en aquesta etapa no són, en el substancial, diferents però sí que ho és la manera d’abordar-los, la investigació s’ha consolidat de manera més sistemàtica, mentre que ha anat abandonant la compartimentació de la producció i des de fa algun temps es podria dir que elabora una única obra que s’expandeix en distintes produccions i suports” explica Aramis López.

Per la seua banda, l’artista ha manifestat que la seua obra ofereix “una reflexió sobre l’organisme, el cos i el jo” i afig que “també hi ha una preocupació sobre la relació entre cos i ciència”.

Álex Francés té la vocació de parlar del cos, de fer-se un cos, tal com s’observa en obres com ‘8 cos enganxat’, ‘Armadura’ o ‘El banquete’. També apareixen preguntes sobre com construïm les imatges i per això l’artista posa els seus objectes en mans de cecs que les recorren i les interpreten en el vídeo ‘Vuit’.

En el vídeo ‘La casa del cuerpo’ i el llibre ‘Yo’ l’artista fa una reflexió sobre la seua identitat, sobre la diferenciació i interrelació entre organisme, cos i jo; en una projecció simultània d’imatges, música i sons, en què gran part d’aquests materials van ser obtinguts a partir d’una exploració mèdica al mateix artista.

En l’inici d’aquest període es troba l’obra ‘Ser de luz’, un bressol d’alabastre, buit, sense vestir, sense matalaf, roba o referència al nadó que l’habitaria; el que ocupa el bressol és llum, és l’ésser de llum, és la transmutació del cos material a una nova materialitat, és el trànsit del cos al ‘transcos’.

Paral·lelament a l’exposició, el Consorci de Museus ha editat un catàleg que compta amb les reflexions, a més de l’artista i el comissari, d’Estrella de Diego, Silvia Martí i Montserrat Rodríguez Garzo, a les quals s’uneix el pensament poètic experimental d’Ignacio Gómez de Liaño: ‘Desde y con el arte de Álex Francés’ inicia aquesta publicació que permet analitzar i deixar constància de la investigació artística d’Álex Francés al llarg dels últims anys.

Alex-Frances-CCCC-(1)

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en primavera

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest