fbpx

El Magnànim dedica un congrés i un concert de Capella de Ministrers a les Germanies

por | 19 noviembre 2021 | Noticias

Capella de Ministrers. Fotos: Petr Dyrc

Entre els anys 1519 i 1523 el Regne de València es va veure sacsejat per una guerra que tingué unes importants conseqüències històriques: la revolta de les Germanies o, senzillament, Germania. La societat valenciana actual no sembla haver recordat l’efemèride i per això la Institució Alfons el Magnànim, amb motiu del cinqué centenari, ha decidit commemorar-la, organitzant un congrés i un concert de Capella de Ministrers.

La jornada inaugural serà presencial i oberta als ciutadans i tindrà lloc el proper 24 de novembre a les 19h, a la Sala d’Actes Alfons el Magnànim de la Beneficència. En ella, el director del Congrés, el professor Vicent J. Escartí, farà una ponència i, tot seguit, hi haurà un concert de Capella de Ministrers, el programa del qual recrea músiques coetànies de l’època amb un text narratiu original de Vicent Josep Escartí basat en les cròniques valencianes de Guillem Ramon Català i de Miquel Garcia. El Congrés estarà presidit per la Vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó.

El format del congrés, tret de la ponència, és virtual, per a evitar possibles limitacions d’assistència del públic a causa de la COVID-19. Per tant, les ponències es podran seguir accedint al web http://germania-record.com/. A més, també estan recollides en el número 5 de la Revista Valenciana de Filologia que serà presentat per Escartí en l’acte.

Reconeguts especialistes de la Germania

L’eix del congrés sobre les Germanies és el record d’aquella revolució valenciana al llarg dels segles i en diferents espais o àmbits. Reconeguts especialistes, des d’una perspectiva polièdrica, ens acosten a la pervivència en la memòria d’aquell enfrontament armat d’importància cabdal, en tant que ben possiblement és l’esdeveniment històric en què, per primera vegada, el protagonista no va ser un personatge concret sinó que va ser el poble valencià qui va esdevenir-ne el centre.

Vicent Josep Escartí, en la seua ponència inaugural, titulada «Del segle XVI al XXI: la memòria de les Germanies» farà una ullada al record del moviment agermanat al llarg de la nostra història.

Les ponències que integren el congrés estan a càrrec de Joan Iborra, que s’ocuparà del cronista borrianenc Rafael Martí de Viciana, el qual passa per ser el millor testimoni coetani del període; Pablo Pérez Garcia, qui denuncia l’absència de memòria pública d’aquell esdeveniment i destaca la importància de la documentació històrica per al seu estudi; Vicent Baydal Sala i Cristian Palomo Reina, que mostren com Barcelona va reaccionar ràpidament per impossibilitar la reproducció del fenomen valencià a casa seua; Gabriel Ensenyat, que se n’ocupa de les notícies sobre la Germania mallorquina al segle XVI; Vicent J. Escartí, que analitza un manuscrit quasi desconegut i que conté notícies sobre aquell conflicte; Eulàlia Miralles, que s’ocupa de la poesia de la Germania; Josep Miquel Conca Alonso, que parla de l’enfrontament conegut Segona Germania; Rafael Roca Ricart, que ens presenta la recuperació de la memòria agermanada durant al renaixença i els inicis del segle XX; Alaitz Zalbidea Berenguer, que s’acosta a la revista Germania (1925-1926); Maria Jesús Francés Mira, qui treballa sobre la novel·la Crim de Germania (1980), de Josep Lozano; i, finalment, Antoni Furió, que fa una ullada incisiva a la producció escrita dels segles XIX i XX que s’ha ocupat del fenomen.

Un total d’onze ponències d’especialistes de quatre universitats dels territoris on la Germania es va deixar sentir amb força, ara fa 500 anys. Més informació en alfonselmagnanim.net

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest