fbpx

El Museu de Prehistòria renova la seua exposició permanent amb peces del cementeri mesolític més antic de la Península

por | 15 marzo 2022 | Exposiciones

Amb la renovació en 2020 de la sala permanent dedicada a les primeres societats que poblaren les nostres terres, el Museu de Prehistòria de València continua amb el seu empeny de posar a l’abast de la ciutadania les darreres investigacions, en este cas, les dedicades al grups mesolítics “gràcies a la professionalitat del Servei d’Investigació Prehistòrica i tot l’equip del Mupreva” ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius.

Entre fa 13.700 i 7.500 anys, es desenvolupen en l’àrea mediterrània ibèrica les darreres poblacions de grups caçadors recol·lectors de la prehistòria. Dos dels jaciments més representatius d’este llarg i canviant període s’hi troben a la sala renovada que presenta el Mupreva.

A la Cueva de la Cocina (Dos Aguas) es va documentar un campament estacional dedicat a la caça de cabres salvatges, dins d’un espai de temps de vora mil anys (entre el IX i el VIII mil·lennis abans del present). Però la cavitat de Cocina sembla haver estat també un lloc de trobada durant o fora de l’activitat de cacera per a celebracions, rituals i intercanvis de tota mena. Açò s’inferiria per la presència de plaquetes de pedra gravades amb motius geomètrics i abstractes i altres objectes singulars. El significat de les plaquetes i la seua decoració és totalment desconegut, però estos elements d’art moble semblen donar-li a la cova de la Cocina el caràcter d’un lloc d’agregació o de trobada important per als darrers grups caçadors i recol·lectors mesolítics.

El jaciment d’El Collado (Oliva) s’hi troba a l’aire lliure, és un closquer –anomenat així per la quantitat de closques i valves de mol·luscos que es varen trobar– producte del consum humà. Estos ocupants corresponen a grups caçadors i recol·lectors principalment del Mesolític antic, que visitaven de forma recurrent este lloc durant un període superior a 1500 anys (entre el X i el VIII mil·lennis abans del present), des d’on s’explotarien els recursos estacionals d’un entorn privilegiat.

El cementeri mesolític més antic de la Península

Catorze enterraments en fosses, obertes en el sòl del mateix lloc d’habitació son les «tombes» que representen el cementeri mesolític més antic de la Península Ibèrica i la de més durada, amb un temps d’utilització de pràcticament mil anys (entre el X i el IX mil·lennis abans del present).

En total es reconegueren 15 inhumacions, 13 d’individuals i 2 en la mateixa fossa. Els soterrats es disposaven ajaguts sobre un costat en posició flexionada, i corresponien a 4 dones i 7 homes amb seguretat, i 4 encara no identificats. La majoria tenien entre 20-30 anys, per bé que n’hi havia de més edat (algun de més de 40 anys) i de menys (entre 12-18 anys), a més d’un nounat. La variada representació de sexes i edats entre els inhumats d’El Collado informa sobre un comportament no discriminant davant la mort de les gents mesolítiques.

La renovació d’esta sala és fruit dels treballs d’investigació desenvolupats des del propi Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) del museu, que a pocs anys de complir el centenari –la seua creació és del 1927– continua treballant en la investigació de les poblacions més antigues de les nostres terres.

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest