«Beneïda» és el primer avançament del nou EP de l’artista Sandra Monfort, que marca l’inici d’una nova etapa tant musical com personal. Després d’un any de caiguda i transformació, l’artista renaix de les cendres com una verge gegant que xafa fort repartint amor, xuleria, tendresa, poderío… El divendres 21 de març, a les 21h, l’artista de Pedreguer actuarà en La Rambleta de València
«Beneïda» és un clam d’agraïment a la vida, a la xarxa que ens sosté, a la col·lectivitat, la germanor, la bondat, la generositat. És una declaració de gratitud que evoca, com sempre, a l’imaginari popular del poble valencià: «l’aigua beneïda», el potet amb forma de verge que tenien totes les ueles a la sala, que guardaven ufanosament per a circumstàncies especials o de necessitat imperiosa: si estaves malalta, o trista… la uela sempre tenia un glopet d’aigua beneïda preparat que et posaria bona en un tres i no res.
L’artista segueix evocant elements quotidians simbòlics com el llorer, que ens dona fortuna i ens protegeix, als àngels que ens guarden dels mals, i diu «jo només tinc un desig, poder morir-me de velleta i acompanyada pels meus» on la cantant, després d’haver passat este any per una malaltia dura, desitja no morir jove: desitja poder viure una vida tranquil·la i envoltada de la bona gent… i morir-se de velleta. Monfort també diu que «no hi ha res més bonico que els nostres parlars… la meua petita pàtria dolça i guapa», on fa referència al valencià la seua llengua estimada que honora en cada cançó que fa.
A ‘Beneïda’ podem sentir dolçaines, dimonis, bèsties, àngels… Una cançó que convida al ball, al desmelene, a la celebració i a la victòria. La victòria de seguir vives, de seguir estimant i celebrant.
