La cançó de Tomàs de los Santos, ‘Balconades’, del disc Segona Mà (Mésdemil, 2016) descriu l’esperit del podcast: la importància que tenen els balcons, com a espai de vida, en un temps de reclusió dins de les nostres cases per a protegir-nos del contagi víric.
Foto: Hèctor Serra.
BALCONADES
Podcast dedicat: Els companys d’Amàlia Garrigós que van crear i posar en marxa el programa musical de la ràdio d’Àpunt relaten les seues experiències confinades. Carlos Ripollés, des de Madrid, realitza el màster de RNE. Mentre viu enganxat a la ràdio, nit i dia, fa de James Stewart en la pel.lícula ‘La finestra indiscreta’ fotografiant el veïnatge del seu barri; Mariano López, periodista musical, escriptor i guionista ens parla d’un misteriós unicorn rosa; Ana Vázquez, productora de ràdio i televisió i gestora cultural presenta l’heroi de la família, el seu fill Jorge de quatre anys i Cèlia Cerezo, redactora i presentadora en la televisió municipal, Tele Pobla, mostra la seua passió per l’exercici de la informació de proximitat en moments de crisi sanitària.
Recursos sonors: Jupiter Lion obri el podcast amb «Bellicec». Escoltareu les atmosferes inquietants i íntimes creades pel músic Rauelsson en Fluvial i per l’artista sonor Edu Comelles en el disc “Línia, pedra, paisatge, solc’. També hi ha fragments instrumentals de Caballero Reynaldo, del cd Cromos i ràfegues de temes meravellosos com Monday morning d’ Ultimate Painting o Les jeunes posses de Françoiz Breut.
Cançons: Ja fa molt de temps– Pleasent Dreams. Always Look on the Bright Side of Life -Monty Python. Renaixem– Xavi Sarrià. Dins un avió de paper– Joan Miquel Oliver. La boira, del projecte SOS de Verdcel. Cant espiritual – Carles Dénia. Tot anirà bé -Joan Dausà. La promesa – Mazoni.
El sector musical i la crisi que ens espera: El director de la Revista Beat València, Víctor López, explica com pot sobreviure una publicació cultural quan s’han suspés indefinidament concerts i festivals. En aquest sentit, el músic, arranjador i compositor, Carles Dénia, que porta trenta anys en l’ofici, exposa amb claredat el problema que arrosseguen els músics professionals que si no actuen no cobren. Per tant, demana que els recursos destinats a pal.liar aquesta crisi arriben als i les artistes directament, sense intermediaris.
Aplaudiments/ Clapping: Agafant el testimoni del ritual d’aplaudir cada dia a les huit de la vesprada, Jesús Salvador, Chapi, músic i professor de l’Aula de Percussió del Conservatori Professional de València, imita aquesta acció social amb un component molt emotiu: interpretant la peça d’Steve Reich, “Clapping Music” amb el seu alumnat.
El guió està fet resseguint fragments de l’article de Xavier Aliaga publicat en El Temps, No hi haurà normalitat a la qual tornar: una veritat incòmoda.
