Festival de Benvinguda Universitat de València 2016: la importància d’anomenar-se Manel

por | 17 octubre 2016 | Cultura pop

Amb el començament del curs lectiu torna el Festival de Benvinguda de la Universitat de València 2016 que se celebrarà el proper dijous dia 20 d’octubre en la Plaça de Bous de València. Aquest any podrem gaudir de dues bandes catalanes: Manel i els prometedors Els Catarres.

manel-benvinguda-2016-valencia

Manel són un huracà irresistible des que presentaren el seu segon disc 10 milles per veure una bona armadura (2011), fent pols totes les previsions. Pot ser, va ser perquè aquests barcelonins forjaren un bon manoll de cançons ensinistrades amb ànim de duelar i desafiar celles arrufades, com si per a ells fóra una qüestió d’honor no deixar-se matar i miraren amb menyspreu a tot el món que tractara d’amargar-los el dia. Temes com «Aniversari» o l’omnipresent «Boomeran» es llançaren bullicioses per l’assolellat folk-pop del disc debut Els millors professors europeus (2008), reptant-nos amb un torrent de melodies fresques i addictives, embolcallades en primorosos arreglaments que no escatimaven en vents i cordes. Les lletres mostraven que havien madurat i guanyat en destresa en esbossar vivaces vinyetes amb certa inclinació per l’absurditat agredolça de l’existència, també evitant sempre la obvietat al retractar eixa «Gent normal» a la qual evocaven en l’excel·lent apropiació de la mítica «Common People» de Pulp.

Va ser l’arrencada de la demostració que la música en català no ha de trobar necessàriament un escull insalvable en l’idioma ja que la bona música sempre es revela a l’abast universal. Els elegants Mishima o Els Amics de les Arts continuaren per aquest camí on foren pioners els mallorquins Antònia Font, responsables de transcendir el costumisme simple al que se solia vincular la música en català per obrir una escletxa on es va abocar un cosmos delirant, sempre entre la ciència ficció i la mediterraneïtat. Més recentment, El Petit de Cal Eril ha construït un peculiar univers sonor, dolç i pertorbador que reivindica el llegat rural amb composicions sorprenentment lluminoses.

Atletes, baixin de l’escenari (2013) va ser el tercer assalt de Manel, un disc més íntim i menys exuberant en el qual perllongaren la invitació d’aferrar-nos al temps present perquè tal i com deixen en la cançó «La bola de cristall» de vegades convé recordar que «la vida que ens hem perdut simplement no existeix». Un credo que es reafirma en Jo competeixo (2016), un manoll de composicions que trenca amb el passat: per primera vegada deixen la producció en mans d’algú aliè a la banda, en aquest cas Jake Aron, a l’estudi del qual han passat Chairlift o Empress Of. El resultat és una delícia de pop artificiós on trobem joioses referències als anys huitanta -de Talking Heads a Franco Battiato- se serveixen amb puixança. Com Arcade Fire en Reflektor, s’atreveixen amb sonoritats que semblava que els eren foranes (africanisme, tropicalisme…) però que incorporen feliçment als seus dominis en una celebració hedonista sofisticada que no eludeix la delicadesa.

La festa s’agitarà encara més amb la participació de Hit With Tits, un projecte format per Ada Diez i Lu Sanz que pretén reivindicar la presència de la dona en el món de la música i la il·lustració. Una iniciativa lloable i divertida a la qual seguirà Biano Dj, alquimista infal·lible dels sons més trencadors.

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest