De vegades ocorre que una poètica profunda s’amaga darrere d’una façana rítmica que combina ska, reggae, rock o punk. Això és el que podem descobrir amb Iratxo, escoltant les seues històries narrades en primera persona i amb un fort rerefons social, envoltades amb un cert accent rebel i amarg, contestatari, i una contundència sonora indiscutible. La banda madrilenya que recolza el projecte personal de Juanma Cifuentes porta des de 2008 autoproduint els seus treballs i revolucionant els escenaris de tota Espanya. Habituals de festivals com el Viña Rock -on tornaran de nou el pròxim mes de maig- en què aprofiten tota la seua força en directe per arribar a un públic més ampli que, una vegada els coneix, no els deixa de costat.
Iratxo es va estrenar en l’estudi de gravació amb el seu primer disc De donde el aire da la vuelta (2008) i, des d’aquell moment, no han deixat de publicar. Amb alguns canvis en la formació però sempre encapçalats per Juanma i envoltats de brillants i conegudes col•laboracions com les de Kutxi Romero (Marea), Carlos Chaouen, Albertucho, Juanito Makande, Paco Cifuentes o El Niño de la Hipoteca. Els següents treballs no han fet més que confirmar la excel.lent trajectòria de la banda: A versos y a bocaos (2009), Arando vertederos (2011) i Amor y otras guerras, publicat en 2013. La llista es tanca, de moment, amb aquest últim treball La última bala que presentaran en el Loco Club el pròxim 20 de març.
Un projecte musical que ha anat avançant poquet a poquet, pas a pas, construint el seu camí mentre l’anaven recorrent: posant un peu darrere d’un altre. Cada concert, un tros del camí nou: cada èxit en festivals, cada disc descarregat en les xarxes socials, més kilòmetres endavant per recórrer. L’oxigen necessari per fer front a aquest camí el reben de cadascú dels seguidors que participen en el micromecenatge, que no es perden els seus concerts, que compren els discs o que els descarreguen en la seua web que comptabilitza més de 100.000 baixades directes només dels tres primers treballs.
Amb La última bala, publicat en gener de 2015, Iratxo ens ofereix una magnífica col•lecció de cançons –els treballs de la banda solen ser prolífics- amb 15 temes farcits de bones lletres i ritmes frenètics. Quan escoltem la música d’Iratxo és fàcil deixar-se portar per la força rítmica de les seues cançons però no és només això: profunditzant un poquet més, ens hem de deixar sorprendre per la metàfora rebel de les seues lletres, per la poètica amagada darrere del frenesí rítmic.
