Joana Serrat i Núria Graham, la bellesa de les coses simples

por | 24 abril 2017 | Cultura pop

Escoltar Joana Serrat sempre és emprendre un viatge en carretera. Amb més o menys equipatge, amb un cotxe més o menys nou i amb el mapa o no en la guantera, l’objectiu sempre és el camí i no el destí. El desviar-te de la ruta amb tal de veure el capvespre al complet, abaixar la finestra i tancar els ulls amb el sol encara cremant-te les parpelles i el plaer d’estirar les cames amb els peus descalços en el davantal del cotxe, valen més la pena que tots els quilòmetres recorreguts.

Joana_Serrat

Joana Serrat sap perfectament com descriure al detall eixe tipus de sensacions i ho materialitza en Cross The Verge (El Segell del Primavera, 2016), un tercer treball sòlid propi de la maduresa acumulada de Serrat. La seua veu carregada de propietat amb les mateixes dosis de fragilitat que de quietud, continua sent el seu principal tret només que en la combinació guanyadora entren la resta de components com és el suport de músics de la talla de Neil Halstead (Mojave 3), Gavin Gardiner (The Wooden Sky), o Ryan Boldt (The Deep Dark Woods), entre altres, amb la meravellosa presència de Basia Bulat com a guinda del pastís.

L’exquisit desenvolupament de “Cross The Verge”, és propi d’una trajectòria com la de Joana Serrat que la situa al capdavant d’un so que ha sabut convertir en personal lluny de les pesades tendències “cool”. Estil que traspassa distàncies amb l’oient gràcies a una obra molt cuidada que fa del folk-rock un paisatge no tan remot i que ha fet possible la seua incorporació al prestigiós segell londinenc Loose Music.

Com resava aquella pel·lícula de Negulesco, “el mundo es de las mujeres” i la nit del 29 d’abril per descomptat que portarà el lema d’esta obra cinematogràfica per bandera ja que la vetlada guarda a una altra invitada excepcional com és Núria Graham. La jove vigatana exhibirà el seu més que interessant món interior a través d’un treball basat en l’enriquiment personal i en l’atemporalitat allunyada de tornades fàcils.

Bird Eyes (El Segell del Primavera, 2015) és el primer disc d’estudi de Núria Graham i el salt qualitatiu i quantitatiu que filtra una sorprenent maduresa lligada a una llista de temes exempts de paràmetres. Un disc que ja li ha fet girar per tot el país i acompanyar a St. Vincent o Unknown Mortal Orchestra en les seues respectives gires, deixant clar que la joventut de Graham va unida al seu bon gust musical. I és que a vegades la bellesa habita en el més senzill, en la inspiració pura, en la música i res més.

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest