fbpx

José Luis Pérez Pont: «Busquem i estem generant activitats en més de 70 municipis al llarg de tot el territori valencià»

por | 26 abril 2021 | Entrevistas

Des de fa uns cinc anys, José Luis Pérez Pont està al capdavant com a director del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana, i esta setmana es va acordar la seua renovació per cinc anys més. Entre els seus objectius principals per a aconseguir un espai que fóra capaç de sacsar la cultura, està la transparència de gestió, així com la dignificació i professionalització dels i de les artistes i la accessibilitat a la cultura per a tothom. Sense dubte, uns objectius que ha assolit i que han fet del CCCC un espai viu capaç generar tantes accions com reflexions. Un dinamisme i una coordinació que ha donat la possibilitat a tot el sector cultural valencià de presentar diversos projectes mitjançant les convocatòries que ha obert el Consorci, ja siguen d’investigació, mediació i educació, producció artística o comissariat. De la mateixa manera, hauríem de destacar la gran tasca del Consorci de Museus durant el període de confinament, trobant la manera d’aproximar la cultura, apropar els i les artistes, a cada llar del territori valencià.

L’oferta i l’accés cultural en format digital sembla que ha vingut per a quedar-se. A l’hora d’organitzar la programació cultural es pensa produir contingut específicament online o es busca l’equilibri entre el format tradicional i el virtual? És difícil trobar l’equilibri just entre el contingut digital i presencial? Es més, ha influenciat o canviat el tipus de continguts o els plans estratègics per a arribar al públic? Destacaries alguns aspectes de caràcter positiu?

La pandèmia ha portat amb ella coses terribles i ha condicionat la vida de tota la població, però també té la part positiva de què ens ha forçat a treballar més en els formats virtuals la qual cosa ajuda a garantir l’accessibilitat de la ciutadania a la cultura perquè amb independència de la pandèmia moltes persones per la seua ubicació en el territori o per qüestions de salut no sempre es poden desplaçar als centres d’art. Així doncs, que de sobte molts dels continguts puguen estar accessibles o que una part de la nostra programació succeïsca simultàniament en streaming i es puga gaudir d’ella tan presencialment però també virtualment és una manera de garantir aquesta accessibilitat i, per tant, ho entenem com un avantatge i un element positiu que hem incorporat com una dinàmica habitual de la nostra programació. De la mateixa manera hi ha projectes que ja es realitzen pensant específicament en un format virtual que fins i tot tenen tan bon resultat que finalment hi adquireixen forma presencial, com ha succeït per exemple amb dos projectes virtuals que hem portat a terme durant el confinament com «Des de la meua finestra» i la convocatòria de «Cultura online». De la mateixa manera, s’ha donat la circumstància contrària, és a dir, activitats o continguts presencia’ls que han tingut el seu efecte en el virtual.

Gràcies al temps de la pandèmia actual s’han vist incrementades el nombre de convocatòries públiques. Diries que a partir d’ara, donat que el sector cultural s’ha vist molt afectat, serà més necessari que mai el suport de les institucions culturals, siguen públiques o privades, oferint moltes més convocatòries o iniciatives que ajuden al sector cultural?

Jo crec que és fonamental, ho hem tingut molt clar i present amb aquest model de gestió que estem implementant des de 2016. Amb aquest model de convocatòria pública ja hem llançat trenta-vuit convocatòries en aquests cinc anys. És una manera de democratitzar l’accés i de proporcionar als professionals l’oportunitat de presentar i desenvolupar els seus projectes mitjançant un procés coral amb unes bases, un jurat… i dur a terme, com hem fet fins ara en 307 projectes, un treball en igualtat de condicions respectant tant les bones pràctiques com la transparència.

Un dels teus propòsits de gestió és, si no m’equivoque la vertebració cultural del territori valencià. Quines mesures s’han aplicat? Funcionen de la mateixa manera a Castelló, València i Alacant? T’has trobat amb alguna dificultat? Penses que la descentralització cultural de València és un fet a hores d’ara?

Queda molt camí per fer, hem començat una línia de treball que fomenta i facilita la descentralització, però, per exemple en el nostre cas, el Consorci de Museus l’únic centre que gestiona de manera directa és el Centre del Carme que està a València, no tenim centres propis ni a Alacant ni a Castelló. A Alacant i a Castelló el que fem és col·laborar amb espais que depenen dels ajuntaments i les diputacions que són els centres consorciats juntament amb la Generalitat. De manera que el que fem és aportar programació cultural i expositiva d’acord amb aquests espais lògicament, però no podem fer una programació pròpia íntegrament, aquesta és la diferència. Mentre el Consorci no tinga espais que gestione propis a Alacant i Castelló no podrà desenvolupar una programació al nivell com el que fa en el Centre del Carme perquè no disposem d’un espai. Fins i tot, fem tot el possible per aportar programació. En aquest moment, per exemple, a Alacant tenim una exposició en la Llotja, una exposició en Las Cigarreras, i una altra en el MACA i estem preparant una per al Museu de Belles Arts. Però s’ha de donar la receptivitat també amb els ens consorciats i els espais artístics d’aquestes ciutats, és a dir, que vulguen rebre propostes, cosa que succeeix habitualment, ja que ara mateix en el Museu de Belles Arts de Castelló tenim la de «Prohibit Fixar Cartells. REA.»

I el mateix succeeix a l’hora de realitzar les convocatòries en les quals es contempla la territorialització com succeeix amb la que està dedicada a la mediació per a joves o amb la dels centres educatius o la de Reset igualment també, etc. Però com tot, encara està en procés. Així mateixa, es busca implicar i arribar a tot el territori, no sols a les capitals sinó també a les poblacions més petites on portem i desenvolupem activitat cultural. Per aquest motiu busquem i estem generant activitats en més de 70 municipis al llarg de tot el territori valencià. De la mateixa manera hem realitzat fins a hui 21 exposicions amb la col·lecció d’obres d’art contemporani del patrimoni, per exemple.

Una de les teues iniciatives al capdavant del Consorci va ser crear el grup d’experts del Pla Incentiu en Patrimoni Artístic Valencià. Com ha sigut l’acollida per part del públic i del sector professional?

La resposta ha sigut bona. Ahir mateix a la vesprada em vaig donar una volta per la sala on estan ara mateix les adquisicions de 2019, i la revisió de 2017 i 2018, perquè de tant en tant em faig un volt per les sales, i hi havia més de vint visitants sobre les huit de la vesprada. El públic respon bé a la proposta sobretot perquè a més entenen que, en primer lloc es tracta de la creació artística, de proximitat, dels artistes nascuts o residents de la Comunitat Valenciana, hi ha un interés per conéixer què està passant i, segon, que aquesta col·lecció és pública, és de la Generalitat, és de totes les valencianes i valencians i és un patrimoni que senten com a propi, i d’alguna forma això crec que és un fet positiu.

D’altra banda, pel que fa al sector professional, en un primer moment, sobretot en l’àmbit de les galeries, es va respondre amb una certa incertesa perquè no sabien si es tractava d’un pla estable o era una acció puntual per al 2017. Però ja es va dir des de Conselleria de Cultura i s’ha mantingut fins ara que era una iniciativa que vènia per a quedar-se i que era un projecte que es mantindria en el temps, com s’ha pogut comprovar amb els quatre anys que portem i quan estem entrant en el cinquè, després d’haver rebut l’autorització per a dur a terme les pròximes adquisicions.

El Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) està en obres, podries dir-nos en què consisteixen les renovacions de l’espai? Com afectarà al visitant?

Són obres que posa en marxa la direcció general de cultura i patrimoni des de la Conselleria de Cultura i que busca la millora i el condicionament del Centre del Carme, com la il·luminació de la façana o com les millores de la sala Ferreres, (amb l’accés que garanteix l’accessibilitat amb una rampa que compleix la normativa, una sortida d’emergència, la il·luminació nova de gestió intel·ligent que millora molt la interactuació i la modernitza, etc.) que ja estan concloses. Ara només queda pendent el condicionament i il·luminació del claustre gòtic, de l’escala barroca i de la escala que puja a la sala dormitori. També s’està treballant en l’accés al centre que tornarà a ser el de sempre per la qual cosa la entrada provisional es convertirà en la eixida junt amb la nova botiga. De la mateixa manera, la sala de conferències ja s’ha traslladat a la sala Refectori, que s’ha convertit en la actual sala d’activitats i que s’ha equipat degudament pel que fa al so i finalment està contemplat que l’aula capitular es convertisca en la cafeteria.

Fa un temps que parlaves de la necessitat d’ampliar la plantilla del Consorci de Museus. Si tenim en compte tota la tasca que esteu portant a terme, a banda de donar-vos la meua enhorabona, em qüestione si el vostre ritme a llarg termini resultarà sostenible…

Necessitem un creixement de la plantilla urgent. D’una banda les places actuals han de eixir a concurs públic perquè ho marca així la legislació i, d’altra banda, es va aprovar un increment d’una massa salarial que ens permetrà, possiblement, créixer en quatre llocs de treball, si bé encara està en procés. Però en qualsevol cas, necessitem reforçar el departament d’administració perquè tot el que fem porta una gran càrrega administrativa i contractació molt elevada.

Per últim, ens podries avançar algunes novetats per a la temporada que ve…

Tindrem exposicions molt interessants, com una exposició sobre “Portes obertes” que revisarà tot el treball realitzat per Cabanyal Portes Obertes, també una altra en col·laboració amb la Diputació de València de l’artista Manu Blázquez i una altra que es farà a la sala Ferreres que s’anomenarà “El dormitori” i que es dirigeix concretament a la generació que coneixem com a “centennials” i que té a veure amb la forma que la gent jove, sobretot l’arrelada a la cultura japonesa, te de relacionar-se amb la societat, i com aquesta ha tingut el seu reflex en el món de l’art actual, en el qual joves músics, dissenyadors, artistes… s’han vist obligats durant el confinament a relacionar-se amb la resta de manera virtual des del seu dormitori. Així doncs, se centra en una línia de creació que gira al voltant de l’habitació com a nucli principal des del qual es gesta tot, com hem pogut veure al llarg dels mesos que ha durat el confinament en el qual la majoria dels dormitoris han passat a convertir-se en la base d’operacions. En definitiva, un projecte molt innovador i multidisciplinari que es basa en el que està succeïen en el món real i virtual en aquest precís moment i que ha tingut el seu reflex no sols en l’àmbit de les arts visuals, i que serà, sens dubte molt experimental i participatiu.

Exposició El agente naranja per Edel Rodríguez al Centre del Carme de València.

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest