fbpx

La nova normalitat de les exposicions valencianes

por | 1 julio 2020 | Exposiciones

La situació després del confinament en l’àmbit cultural és encara incerta, no obstant això s’ha de reconéixer la gran tasca d’aquest sector per cercar i donar alternatives. Al llarg d’aquests mesos s’han realitzat i ofert un gran nombre d’activitats i materials culturals mitjançant les xarxes socials. Un fet que s’ha estés per tot el panorama nacional, posant a la disposició de l’usuari quasi diàriament catàlegs d’exposicions, conferències, tallers i visites guiades virtuals que tots i totes podíem seguir des de casa. Unes mesures que han obert un nou canal o mitjà per a gaudir de la cultura i que sembla que ha nascut per a quedar-se.

Francisco-Iturrino-Gonzalez_Odalisca_1912-Coleccion-Zorilla-Lequerica Orientalismes: Francisco-Iturrino-Gonzalez_Odalisca_1912-Coleccion-Zorilla-Lequerica.

 

Al mateix temps, es posava en qüestió si aquestes mesures banalitzaven o no la cultura i si beneficiaven o no als artistes i als professionals dels sectors. No obstant això, no ho podem saber, només el temps dirà si la cultura s’ha infravalorat i si podem deixar enrrere la por de veure la cultura convertida en mer entreteniment. Però el que no podem dubtar és de l’esforç de tots i totes les professionals que han treballat i lluitat per salvar la cultura durant l’estat d’alarma. Ara més que mai, ens toca a nosaltres eixir de casa, sempre seguint les recomanacions pertinents, i donar suport amb la nostra presència al valor i la necessitat de la nostra cultura. No serà el mateix, però el món, com també la cultura, s’està reinventant a passos agegantats i junts trobarem l’equilibri per a gaudir de l’experiència que només l’art ens proporciona.

Per aquests motius, amb la finalitat d’intentar tornar a la normalitat us recomanem visitar la mostra de Maribel Domènech al Centre del Carme Cultura Contemporània on es recull el treball de l’artista valenciana al voltant de la reflexió de la vida quotidiana, on s’entrecreuen l’espai íntim i el social en narracions visuals, emocionals i performatives, que expressen el compromís amb l’experiència viscuda i reclamen la participació dels seus destinataris, mitjançant escultures, instal·lacions, fotografies, vídeos i projectes col·laboratius. Aquesta exposició comissariada per Rocío de la Villa mostra un recorregut per la seua trajectòria sobretot centrada en les seues obres dels anys huitanta i noranta.

En la seua etapa postminimal dels huitanta predominen peces d’alumini i ambients lumínics amb els quals explora una narrativa emocional lligada en habitar. Espais des dels quals projecta les primeres instal·lacions i peces translúcides blanes dirigides a mostrar experiències de vulnerabilitat, que deriven en la creació d’indumentàries interactives amb evident perspectiva de gènere. Mentre que des de mitjans dels anys noranta, les seues peces es caracteritzen per l’ús de cables elèctrics conductors de comunicació per a crear figures i paraules apoderades que expliciten la seua posició feminista, en instal·lacions contra la violència de gènere i la resistència que afronta la dona enfront de l’adversitat de la societat.

Foto-web Accions quotidianes. Maribel Domènech

Així doncs, l’eix de tota l’exposició està protagonitzat per peces de ressonància autobiogràfica que subratllen la reflexió sobre el transcurs vital i el compromís arrelat en l’experiència, emfatitzant la coherència de tota la seua trajectòria inscrita en la reflexió sobre la vida quotidiana.

Un altre dels espais que ja podem visitar amb les mesures oportunes és Bombas Gens Centre d’Art, on l’artista valenciana Inma Femenía investiga sobre la materialitat del fet digital, revelant noves maneres de percepció determinades per la llum. Una percepció entesa com una eina que modifica l’aparença de les formes i que l’artista tracta de plasmar mitjançant l’ús de diferents superfícies. Així doncs, explora els límits del que és perceptible, i els amplia fins a portar-los a l’extrem per a ensenyar noves formes de percepció determinades per la llum que emanen les pantalles, amb la qual ens comuniquem i vivim la realitat. S’aborda l’aproximació al món digital que recorda al concepte anomenat “Infralleu” per Marcel Duchamp, i que fa referència a moments relacionats amb el cos físic i l’espai, extrets de la levitat de la vida quotidiana i en els quals es trobaria la verdadera essència de l’art.

MG_9882-1-846x683 Infralleu, Inma Femenía

És a dir, episodis efímers com dibuixar amb els dits sobre un espill o vidre gràcies al vapor d’aigua, una carícia o el so dels plecs d’un vestit en caminar. D’aquesta forma es presenta una sèrie de peces creades específicament per aquest espai, on la llum és la protagonista principal, ja siga durant el procés de creació i concepció o en la seua presentació jugant amb la llum natural i artificial de la sala expositiva. Sense dubte, una mostra on es conjuga i es confronten diverses sensacions, gràcies al fet que se serveix dels processos com la impressió de llum ultraviolada sobre materials de caràcter industrial que atorguen a l’obra un aspecte orgànic i un dinamisme, moviment, que contrasta amb el reflex que es produeix sobre les pantalles simulades.

L’Institut Valencià d’Art Modern també va ser un dels primers centres a reobrir les portes el passat maig. “Orientalismes. La construcció de l’imaginari d’Orient Pròxim i el Nord d’Àfrica (1800-1956)” és una de les mostres que actualment és podem visitar, inspirada en la publicació del pensador palestí Edward Said en 1978. Un assaig on es revelava com Orient s’havia construït a base d’una sèrie d’estereotips que responien als interessos sociopolítics i econòmics. Un tòpic que encara hui es manté i que condiciona les imatges que ens apleguen i que consumim mitjançant el cinema o la publicitat. Per aquestes raons, s’ha plantejat aquesta exposició amb la intenció d’analitzar i qüestionar alguns dels llocs comuns a partir de les imatges que es van produir durant la campanya napoleònica a Egipte i Síria (1798-1801) fins a 1956 (any en què Marroc i Tunísia es van independitzar). Així doncs, l’objectiu principal és analitzar com hem assimilat i adoptat el terme d’orientalisme amb un concepte exòtic, que gira al voltant de la sensualitat i de tot allò que trencava amb el cànon tradicional. Per tant, al llarg del recorregut artístic s’insisteix i se subratlla com les avantguardes es van relacionar i impulsar l’exotisme oriental.

web

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en primavera

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest