La València dels museus: 4 exposicions de gener LA NAU, IVAM, MUVIM I FUNDACIÓ BANCAIXA

Share Button

El nostre recorregut cultural d’aquest gener comença amb l’obra del guanyador de la IV edició del Premi de Dibuix DKV-MAKMA, Manu Blázquez, al MUVIM. Continua amb l’homenatge setanta anys després de la Declaració Universal dels Drets Humans al centre cultural La Nau de la Universitat de València. Avança amb la visita a la Fundació Bancaixa per conéixer l’últim obra del pintor Uiso Alemany. I, finalitza amb el projecte “Elisa” de l’artista alacantí Pepe Miralles a l’IVAM sobre el VIH.

23.-NURIA-TAMARIT Núria Tamarit “70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans”.

 

1- SIMFONIA D-759 MUVIM

El treball de Manu Blázquez (València, 1978), guanyador de la IV edició del Premi de Dibuix DKV-MAKMA, pren com a referència la “Simfonia Inacabada” de Schubert amb un projecte conceptual que se centra en una sorprenent lectura plàstica de la seua mítica Huitena Simfonia i que ara es pot visitar al MUVIM. Al voltant de la que hi ha moltes teories que intenten explicar si Schubert va arribar a finalitzar o no la seua peça en la denominada “Simfonia D-759”: també coneguda com “La inacabada”. Totes aquestes diverses lectures entre línies dels seus escrits tan romàntics porten a considerar els motius pels quals aquesta simfonia “inacabada” s’anomena sovint L’apoteosi de l’amor. Així doncs, la història d’aquesta simfonia, mítica, plena de matisos i conjectures tan abundants es reflecteix mitjançant l’abstracció artística que s’observa en la geometria, línia, llum i ombra que empra l’artista al seu dibuix. Sens dubte, aquesta mostra té com a objectiu principal aproximar l’art contemporani al públic valent-se de la potència, l’atemporalitat i els valors inherents a contes, relats, i històries mitjançant la proximitat que ens atorga el dibuix, com un dels elements més senzills i directes amb un sentit narratiu i un gran impacte visual. Una proposta arriscada i potent on es fusiona la passió per la música i el dibuix, però, sobretot, per l’art contemporani.

manu_blazquez

2-CREADORS VALENCIANS PELS DRETS HUMANS LA NAU

Al mateix temps, el centre cultural La Nau acull “Creadors valencians pels drets humans. 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans” una iniciativa que reuneix a un gran col·lectiu de professionals valencians del sector del disseny i la il·lustració. Una mostra que sorgeix amb el treball conjunt d’Amnistia Internacional i el Centre Cultural La Nau. Una col·laboració dels millors creatius, compromesos en il·lustrar els trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. Comissariada per Boke Bazán reuneix dissenyadors gràfics com ara Mariscal, Pepe Gimeno o Dani Nebot, que ja van participar en la primera edició que van fer en 2005. En el seu conjunt, les obres gràfiques interpreten, cadascuna des del seu particular punt de vista, els principis de la dignitat humana recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans, un dels textos més visionaris de la nostra història contemporània, que llancen una mirada esperançadora i mobilitzadora, on es pretén conscienciar sobre la importància de defensar els principis de la violència de gènere que continua sent imbatible hui en dia, de com el dret a l’habitatge i la salut han de ser considerats drets humans, així com s’evidencia com la llibertat d’expressió està en perill, etc. I, sobretot, una mostra on es pot observar la tasca, la implicació, l’esforç i el treball d’Amnistia Internacional, al llarg dels anys, per intentar que l’ésser humà en particular i la societat en general contribuïsca més i millor a fer del món un lloc més just, en aquest cas amb l’ajuda de la interpretació i la creativitat de dissenyadors com María Herreros, Carmen García, Marta Antelo, Belén Segarra, Núria Tamarit, Mariscal o Dani Nebot, entre altres.

07.-LUIS-DEMANO Luis Demano

3-UISO. EL SUÏCIDI DE LA PINTURA FUNDACIÓ BANCAIXA

I del dibuix, el disseny i la il·lustració ens dirigim a la Fundació Bancaixa per a gaudir de l’última producció artística d’Uiso Alemany (València, 1941) que es recull sota el títol “Uiso. El suïcidi de la pintura”. Una exposició que revela l’actitud creativa d’Alemany, sempre a la recerca de les possibilitats que ens ofereix la pintura des de la contemporaneïtat, experimentant i portant al límit els elements plàstics, al mateix temps, que rescata trets característics del primitivisme. Una proposta integrada per 23 pintures de gran format i 160 dibuixos de xicotet format procedents de la col·lecció personal de l’artista, on l’espectador podrà observar i analitzar l’evolució del seu estil estètic cap a l’informalisme, des d’una perspectiva purament estètica, pròpia i postmoderna sense perdre la gestualitat radical que caracteritza el seu treball. Així doncs, el moviment i la gestualitat es fonen sota cadascuna de les pinzellades amb una clara voluntat compositiva i una determinació figurativa, encara que l’artista qüestiona, paral·lelament, el format i el suport de la mateixa pintura, trencant els marcs, introduint materials heterodoxos i ondulant la superfície de la tela. Obviament, un dels trets més característics de la seua pintura i que porta realitzant des de fa dècades sense deixar mai de banda la seua preocupació per les formes. Un obra, com es pot veure, que sorprén pel seu tractament i format i en la qual l’artista juga a dislocar i deformar les figures, especulant i reflectint la seua preocupació sobre la identitat i en conseqüència per la realitat. Un fet que es clarifica en el tema i en els protagonistes que apareixen en els seus quadres, com per exemple, estranys subjectes pasturant ovelles, junt amb elements que semblen maons, com si es barregés l’al·legoria de la societat tradicional amb l’actual, contemporània, sotmesa al poder de la bombolla immobiliària, a l’alineació, al consumisme, etc.
Una oportunitat única per a conéixer a una de les figures més importants de l’art contemporani valencià, des de la seua participació en el Grupo Bult fins a la seua trajectòria individual que l’ha portat per tot el món, Xina, Brasil, Cuba, Argentina, Uruguai, Mèxic, Portugal, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Marroc o Israel.

uiso-beat

4-PEPE MIRALLES. ELISA IVAM

Per últim, finalitzarem el nostre recorregut cent per cent valencià amb Pepe Miralles (Xàbia, 1959) i el seu projecte ELISA a l’Institut Valencià d’Art Modern. Una proposta que tracta de visualitzar i conscienciar sobre el VIH, creant un arxiu amb històries de persones afectades pel VIH/Sida, a partir de les diverses entrevistes que ha realitzat Miralles, amb la intenció de crear una base de dades que, en qualsevol moment pot ser modificada i que s’ha instal·lat en la Biblioteca del centre artístic. Un projecte que té com a objectiu principal aprendre a no pressuposar i no jutjar a cap persona. L’obra es presenta com un dispositiu de detecció a partir de la relació entre “antigen” i “anticòs”, un procés en si mateixa, en continua evolució, en el qual realitzar assajos que permeten detectar, intervenir i arxivar els impactes que el VIH ha causat en l’ésser humà. Una exposició única, plantejada com un dispositiu, que forma part de la investigació “Efecte d’una força aplicada bruscament” i permet abandonar les tècniques d’investigació opaques mostrant els processos al públic, visualitzant fases i dades de la investigació. A més de generar un discurs reflexiu al voltat d’aquest virus i com afecta persones reals, del nostre voltant, també pretén donar un toc d’atenció i denunciar l’aïllament i el tabú amb el qual viuen els afectats. Una iniciativa on es vol trencar les barreres i els convencionalismes socials que existeixen al voltant de la càrrega viral i la serologia, així com es pretén crear una major consciència social sobre la vida dels afectats amb VIH mitjançant del seu testimoni, on malauradament escoltem les dificultats i els prejudicis que troben en el seu dia a dia inclòs amb el seu entorn més pròxim.

180628_PM-portada-expo