La València dels museus

por | 15 octubre 2017 | Reportajes

Des de la trajectòria del municipalisme valencià fins al llegat de l’obra pública de la II República passant per la cultura escènica del primer terç del segle XX i el cartell polític cubà des de la Revolució del 1959 fins a la caiguda del Mur de Berlín al 1989, la ciutat respira història a l’octubre.

Cilindro--Trtola-Valencia-452x722

Si et ve de gust gaudir de la cultura per la ciutat pren nota d’algunes de les exposicions que pots visitar aquests dies. Si el que t’interessa és conèixer una mica més la història de la ciutat de València no et pots perdre la mostra que ha organitzat el Museu d’Història de València, La veu de la Ciutat, on vas a poder indagar sobre la història del naixement del règim municipal de la ciutat gràcies a la qual es va poder legislar, ordenar i establir tributs des de temps de la baixa edat mitjana. Una oportunitat per a aprendre el funcionament de l’ordre municipal des de la seua formació i entendre la seua evolució fins a l’actualitat. Un compendi de documents i objectes — llenços, gravats, etc– dels dos últims segles d’història gràcies als fons i al treball conjunt de l’Hemeroteca Municipal i a l’Arxiu Històric.

Seguint l’estela de redescobrir la ciutat, es recomana L’Exposició Nacional d’Obres Públiques com a escenari de les polítiques de foment en la Segona República en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Aquesta mostra va ser un projecte del ministre d’Obres Públiques, Julio Just, que va anar elaborant-se des que va ocupar la seua cartera el 4 de setembre de 1936. La mostra inaugurada aleshores en el saló columnari de la Llotja de València el juny de 1937, albergava maquetes, plànols, projectes, fotografies, etc., de totes les obres realitzades durant la República i, més concretament, del període corresponent a la guerra. Així doncs, l’exposició no solament tenia la missió de difondre el treball realitzat pel ministeri sinó la d’enaltir la victòria i el poder aconseguit, però sobretot, la d’actuar d’espill, efecte propagandístic internacional del govern legítim aleshores. Sens dubte, una ocasió única per a aprofundir i indagar en una part important del llegat històric de la ciutat de València.

Així mateix, el Centre del Carme com a espai cultural aposta per una exposició que transmet els orígens de la performance i de les pràctiques pluridisciplinàries, relacionades amb l’àmbit del teatral que amb el temps van inspirar i van originar: el teatre, la cobla, el circ, el cabaret, el music-hall, el cuplé, la revista, les arquitectures efímeres lligades al carnestoltes, la literatura-dramatúrgia, l’escenografia teatral, la dansa, el cinema o els experiments cinètics i cinematogràfics de l’Espanya del primer terç del segle XX, els efectes especials o el disseny gràfic aplicat a la comunicació estètica. Amb tot, la mostra Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol revela els inicis de la cultura visual gràcies al testimoniatge que ha arreplegat el cinema i els documentals juntament amb un altre tipus de materials gràfics i documents com a fotografies, cartells, cartes, premsa, etc.

INT1

El Museu Valencià de la Il·lustració i Modernitat (MUVIM) també proposa dues exposicions molt interessants, el Cartell cubà 1959-1989. Crònica gràfica de la història recent de Cuba i el Poder i propaganda, dues mostres que formen part del programa expositiu “Poder i Propaganda” –vinculació moderna– que organitza el museu per a reflexionar sobre com ha evolucionat la imatge del poder així com evidencia el poder propagandístic que se li va atorgar a l’obra d’art, posant el llenguatge artístic al servei del poder “adoctrinador” de les imatges. Organitzades en dos vessants, en la primera s’ofereix una panoràmica dels trenta anys transcorreguts des de l’entrada dels barbuts a L’Havana fins a la caiguda del Mur de Berlín i, en la segona s’aprecia com ha canviat el concepte de poder i ostentació, sobretot per part dels sobirans monàrquics i com aquests van utilitzar l’art amb un sentit propagandístic del mateix.

I finalment, aquest recorregut per la ciutat acabaria en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) amb la proposta de L’IVAM produeix. Transition [crasas garden installation] on l’arquitecte Adrián Torres Astaburuaga construeix un laberint que emula i representa aquest període d’incertesa i de canvis sociopolítics. Un passatge construït sobre la base del nostre entorn i d’allò que es desconeix, un espai natural -a manera de jardí- que convida a la interacció amb el vianant a interactuar amb aquesta peça orgànica, de fusta, organitzada en mòduls i concebuda com un punt de trobada social. Una combinació d’estructures efímeres que afavoreix la relació inherent entre l’art, el natural i el social. En definitiva, cinc propostes que us ajudaren a conèixer i a aprendre fets del passat que conformen la nostra pròpia història.

Transition_Adrián-Torres-2

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest