Lanuca, misteri i poesia

Àngela Bonet (també coneguda com Lanuca) va irrompre en el panorama musical valencià gràcies a “Pómulo” (2013) i a la seua fantàstica mescla de misteri, fragilitat i poesia pop: una persona podia perdre’s entre les suggerents melodies de “Como humo se va”, deixar-se portar per la fascinant màgia que desprén “Tú me añorarás” o acabar flotant en mig de la tranquil•litat aportada per “Pacífico”. Sense cap mena de dubte, aquest primer Ep va acabar convertint-se en una excel•lent targeta de presentació que va donar a conéixer a una altra i artista amb molt més a dir en la nostra escena.

Dos anys més tard, Lanuca ens entrega “Gran Mandíbula” (Infinito Discos, 2015) una nova col•lecció de cançons que aprofundeix i amplia les fites del seu llançament, a més a més, amb un so acotxat i càlid produït per ampliació de músics que col•laboren en aquest projecte: junt a la presència habitual de Manolo Bertrán (Doctor Divago) a la guitarra elèctrica (encarregat també des de fa anys d’acompanyar-la en directe) s’han sumat Dani Cardona i se n’ha ocupat de la percussió i Ana Santos, per la seua banda, ha aportat el seu sintetitzador.

El proper 15 de maig en el Deluxe Pop Club tindrem l’oportunitat d’escoltar en directe els set temes que composen aquest nou treball: en el qual Lanuca ens ofereix un passeig per la cara més íntima i nocturna del rock (“Grieta Carmín”), mentre regala precioses perles de folk suggerent (“Gran mandíbula”) que ens fan pensar en una Cat Power cantant en mig d’una pel•lícula de David Lynch. Tot i que també hi ha lloc per seductors exercicis on la música acaba atrapada a meitat d’una dolça xarxa d’influències que, al seu torn, destil•len un fort caràcter espanyol “Arde”) i, fins i tot, es pot gaudir d’un “Corazón contento”) capaç de transmetre una hipnòtica felicitat a meitat camí entre Jeanette i Zooey Deschanel.