Què és Bèrnia?
Bèrnia és el resultat de la unió d’un grup de 8 dones que han deixat empremta en la indústria musical a través dels seus projectes individuals. En aquesta col·laboració, combinen els seus coneixements i experiències per a crear un grup musical únic, en femení i en valencià. Aquest grup crea un so distintiu i autèntic a través de la varietat instrumental: guitarra, baix, teclats, bateria, percussions, vents i tot això, combinat amb elements moderns com a sintetitzadors i música electrònica.
Com va començar el vostre projecte?
Totes venim de la música clàssica, aleshores la nostra formació musical ha segut des de ben menudes als conservatoris públics. I cadascuna de nosaltres amb el pas del temps ha anat fent els seus projectes fins trobar-nos ara en aquest camí.
És València una ciutat propícia per als jóvens músics?
Això és relatiu, en quant a poder formar-se diríem que sí, perquè amb la tradició de les bandes, en cada població existeix l’oportunitat d’aprendre música. Però la realitat professional és complicada, no existeix una xarxa de promoció i d’accés al públic de manera directa.
Quines altres bandes o solistes valencians de la vostra generació us interessen?
Nosaltres tenim moltes influències dels diferents estils que hem tocat abans d’aquest projecte. Ara mateixa com a banda valenciana hauríem de destacar a La Fúmiga, un grup que també amb formació clàssica i fusionant instruments bandístics amb l’electrònica, ha arribat al públic més jove i en valencià, un objectiu que no sembla fàcil d’aconseguir.
Quines són les vostres influències musicals?
En conseqüència de l’anterior esmentat les nostres influències són molt diverses i això queda reflectit al nostre primer disc, on cada tema té una estètica diferent. El que sí que tenen en comú és la lírica de les seues melodies, sempre són temes on el màxim protagonisme és la línia melòdica, sempre per a ser cantada. Els estils com hem dit són diversos, passant des d’un Standard de jazz fusionat amb el trap, com al més pop amb influències de grups com Amaral, com a l’estil “tonti pop” influenciat per bandes femenines com Ginebras o sons més rumberos pròxims a la nostra terra influenciats per bandes com Txarango. Com podeu comprovar cap cançó s’assembla a l’anterior.
En quines sales, clubs o auditoris valencians poden tocar els músics novells d’estils com el vostre per a tindre les seues primeres experiències enfront del públic?
En tots els llocs en els que siguem convidades, no hi ha res impossible. El Feslloc és un gran exemple de festival per a donar l’oportunitat a grups emergents en valencià.
Què ens podeu dir sobre la música que componeu?
Com hem dit la varietat de l’estètica música és una de les característiques que ens conforma. El nostre primer disc titulat: “amb el cor plenet” segueix un fil conductor, són les diferents formes d’estimar en la nostra vida, no només un amor romàntic sinó també a la nostra terra, família, amics/es… i aquestes diferents formes d’estimar queden representades en l’estètica musical de cada tema seguint la maduresa d’eixe amor.
