Què és Brilla Carmen?
Brilla Carmen és el projecte personal de Víctor Ballester, cantant i lletrista dels extingits deBigote, banda de Castelló de la Plana que va traure dos discos, “Estuario” i “Telescopia” i un Ep anomenat “Aceptar”.
Com va començar el teu projecte?
A partir de la malaltia neurodegenerativa de ma mare, i de tot el que va suposar la meua nova manera de relacionar-me amb ella, vaig escriure “Grans i vells”, una de les cançons del disc. Sense cap pressa ni pretensió vaig anar musicant-la i el resultat em va agradar el suficient per trobar un fil conductor per a la resta de cançons.
És València un territori propici per als nous grups?
València és una ciutat mitjana on veig que hi ha noves generacions fent música interessantíssima. El meu disc està escrit i cantant en valencià i és possible que aquest aspecte siga favorable en algún aspecte, encara que musicalment no tinc res a veure a la música que moltes voltes s’associa al circuit de música en valencià.
Quines altres bandes o solistes valencians de la teua generació t’interessen?
Sempre m’ha agradat la música de Tórtel, de fet és una de les persones que ha col·laborat en el disc. M’encanta el projecte Al Pagoda de música electrònica. També he seguit de prop a Júlia o el projecte Medianoche. De la gent més jove m’agraden molt Gazella o gent com Adiós Adiós.
Quines són les teues influències musicals?
Doncs estic contestant aquestes preguntes i està sonant una playlist amb gent com Otha, Miink, Funk Tribu i Labyrinth Ear, entre altres. De clàssics que sempre estan ahí puc anomenar a Cocteu Twins, Slowdive, The Cure, Sophie Hunger, The Sugar Cubes, Décima Víctima, The The, Kate Bush, Luna, Bowie, Piano Magic, Salad, Gipsy Kings, Ferran Palau, Stereolab, Kurt Weill, etc…
Què ens pots dir sobre la música que compons?
El disc “Ahí vos quedeu” són set cançons que parlen de la gent gran, de tots nosaltres en un futur més a prop del que creiem. També parla de finals, de nous començaments, de cuidats, de llocs concrets en pobles concrets, però sense victimismes ni massa solemnitat.
Sona electrònic, a voltes fred i a voltes càlid i en directe compta amb Júlia als teclats, Enric Alepuz a les percussions, Pilar Rabanaque al baix i guitarra i Víctor Ballester a la veu. Serà en el Loco Club el diumenge 23 de novembre a les 19:30h.
