Qui són Reina Mora?
La nostra formació és una Elektro Brass Band, i som: Mar Sánchez a la Veu i Saxo Alt, la fan n#1, la verdadera Reina Mora. Daniel López, “Dudi J”, a la Trompeta, Veus, DJ i producció electrònica, el Capitá de la nau. Sergio Martínez, al Trombo i Veus, el President de la comparsa, guardià del tresor. Alexandre Lillo al Clarinet, el encantador de serps, el mes bailaor de la comparsa. Alejandro Durà, “El Piri”, al Saxo Baríton, la Folktronica Major de València.
No podem perdre la oportunitat d’agraïr a totes les persones que han format i seguixen formant part de la Reina Mora com: Marc Giagnorio “Xhulotek” a la producció electrònica i DJ. Pau Martínez a la Trompa. Álvaro Campos al Sousafón. Joseig Garcia a la Tuba. Alejandro Moreno a la Trompeta. Ferran Tomás al Clarinet. Alejandro Montes al Trombó. David Laborda al Clarinet. Francesc López al Trombó. Sandra Contell al Sousafon. Marlo Garrido a la Batería. Tico Cabanes i Alvaro Galvany a les Dolçaines. Mario Beviar “Falso Ídolo” com DJ colaborador.
Com va començar el vostre projecte?
Som una colla d’amics de la banda del poble que voliem fer algo amb la música festera que tant ens agrada. Al 2019 van sorgir propostes com “Demasiadas Mujeres” de C.Tangana i “Critto de la Navajas” de Califato ¾, i sigue el pistoletazo de eixida, ja que durant la pandemia del Covid-19 al 2020 estiguerem explorant com fer aquesta fusió amb la nostra música Festera.
“Electro Turuta” de ZeBrass va ser tambe una peça clau en tora aquesta creació del estil que denominem “Electro Cañí” ja que es una adaptació super gamberra de una marxa militar que es denomina “El Turuta”, es molt popular a la localitat de Vilanova i la Geltrú a la “guerra dems caramels” on es celebren els carnavals.
És València un territori propici per als jóvens/nous músics/grups?
Tenim la sort de viure en una de les zones on més varietat i arrel musical hi ha al territori peninsular, es molt esperançador per a la música moderna poder presumir que a València sempre hi ha moltíssim de talent musical, ja des de que som xiquets amb tota la tradició i herència de les bandes de musica.
Quines altres bandes o solistes valencians de la vostra generació us interessen?
Hi ha una gran quantitat de propostes interessants a dia de hui, tenim el plaer de compartir escenari amb moltes d’elles, les quals destaquem: Arre-Ak, Navajazo por un Chándal, Punk Sailor, Mala Gestión, Malifeta, Faixa, Palmer, Sandra Monfort, Bèrnia, Abril, Naina, Esther….. i un llarg etc…
Quines són les vostres influències musicals?
Too Many Zooz, banda de Brasshouse de Brooklyn, NY es la nostra gran referencia a tots els nivells, i la Techno Brass Band Meute, amb el grup andalus Califato ¾ son tambe gran part de la inspiració. A Nivell Brass Bands: Lucky Chops, Balkan Paradise Orchesta, La Trocamba Matanuska, Artistas del Gremio, Youngblood, Mnozil Brass, Fanfare Ciocarla, ZeBrass…. I a nivell folkloric, Palmer, Me Das Mucho Amor i els mitics Orxata Sound System.
En quines sales, clubs o auditoris valencians poden tocar els músics novells d’estils com el vostre per a tindre les seues primeres experiències enfront del públic?
Al nostre cas va ser un poc dificil començar a menejarse en altre ambient que no fora fer Raves a comparses, ja que la nostra especialitat son les Marxes Mores, pero sempre guardem un lloc especial a Sofar Sounds i al pub On Air que ens brindaren les primeres oportunitats de eixir a tocar. També a Escuela 2 on vam fer les nostres primeres festes, i sense dubte especial menció als col•lectius Domosapiens i Arroz Con Cosas on vam poder brillar en ambients on hi havia gent amb molt de gust per la electrònica, compartir cartells amb gent consagrada i propostes tan guapes de la música electrònica com Lucía Gea, Me Das Mucho Amor, Godot’s Eye o Acid Rats.
Què ens podeu dir sobre la música que componeu?
“L’Electro cañí” es la mescla entre els diferents tipus de Música Electrònica: Techno, Trance, Drum&Bass, Hardtek, amb la música festera escrita per a banda: Pasdobles i Marxes Mores principalment.
Es difícil a vegades tindre que rebujar segones veus o passatges molt xulos de les marxes per a poder fer algo més per a pista de Ball i menys sinfònic, ja que es eixe punt el que volem trobar quan fem els nostres arreglos.
Amb el nostre últim disc “A la Lluna de Balànsiya” hem explorat un poc més els distints punts de la electrònica i com les veus poden convertir temes de Trance o Hardtek en estructures més com el Pop o el Rock, sense perdre els motius de la música festera de bandes al carrer.
