Qui són Trena?
Trena és una banda de pop-rock indie formada per quatre dones de València: Sue, Alba, Irene i Pat. Componem la nostra pròpia música, la qual reflecteix experiències personals i aborda la realitat de les dones de la nostra generació en la societat actual.
Com va començar el vostre projecte?
Hem tingut trajectòries musicals independents i al seu torn complementàries. Irene es va formar en el conservatori, Pat i Alba van aprendre de manera autodidacta i Sue ha anat a classes de cant des de xicoteta. A finals de 2023 ens vam conéixer per casualitats de la vida i ens proposàrem formar una banda per a fer música i divertir-nos compartint moments. Vam veure que la penya va començar a parlar bé dels nostres temes als primers concerts inèdits i el dos singles que hem llançat han tingut una bona acollida.
És València un territori propici per als jóvens músics?
Per descomptat. De per si, València és coneguda per la quantitat de músics que té, la qual cosa afavoreix la consolidació d’un context musical envejable i en continu canvi. És una ciutat que compta amb molts espais i oportunitats per a crear, compartir talent i connectar amb altres artistes del panorama musical. Es celebren jams i micros oberts setmanals a les zones més concorregudes de València, i a més, les sales de concerts solen apostar pels grups emergents locals. Així mateix, s’està creant una xarxa molt interessant a tots els nivells entre les bandes locals, sent un suport fonamental.
Quines altres bandes o solistes valencians de la vostra generació us interessen?
La veritat que ens interessen bandes i artistes de tots els estils musicals, com Novus, Sandra Monfort, La Maria, Ainda Nao, La Fulla, Auxili, Lespurna, Esther, Quinto, Holistiks, Los Lagatos, Fantuka, Juan Belda i un infinit etcètera.
Quines són les vostres influències musicals?
Ací la barreja és interessant i curiosa, perquè encara que tinguem influències comuns de certes bandes, com poden ser Las Ginebras o Shego, a això se li suma el gust de cadascuna cap a un estil, la qual cosa fa que les nostres cançons tinguen melodies de tot tipus, des del funk fins al reggae, passant pel indie i el ska.
En quines sales, clubs o auditoris valencians poden tocar els músics novells d’estils com el vostre per a tindre les seues primeres experiències enfront del públic?
En general, les bandes donem els nostres primers passos amb públic als micros oberts, les jams i mitjançant xicotets esdeveniments que aposten per la música emergent valenciana, com poden ser els que es fan a El Volander, George Best, Black Note, Matisse, Kaf Café o La Casa de la Mar, entre altres. Al cap i a la fi és el més assequible al que accedir mentres el grup va agafant força i vas conformant un projecte interessant que puga atraure a una altra mena de sales de més renom de la ciutat, com 16 Toneladas, Peter Rock, Loco Club, Jerusalem o la Sala Moon. Sense dubte, cada un d’estos llocs resulta únic i aporta als grups una vivència diferent que ens fa créixer i aprendre de cada directe.
Què ens podeu dir sobre la música que componeu?
És música que aborda temes amb els quals les persones de la nostra generació poden sentir-se identificades, ja que tracten qüestions com l’arribada dels 30, les dificultats de ser dona en una societat que encara imposa expectatives rígides amb les decisions que prenem o la salut mental. També parlem de temes incòmodes encara que necessaris, com en la cançó de ‘tind3r’, la qual relata una cita que, “oh, sorpresa!”, acaba en decepció absoluta. Sempre des d’una perspectiva irònica i crítica, busquem qüestionar i trencar amb els estereotips mentres donem peu a reflexionar sobre les realitats de les relacions en l’era de les xarxes socials.
