Amb el nom d’una de les protagonistes principals d’una de les millors obres que va deixar per a l’eternitat Julio Cortázar, ells no podien deixar de ser especials. La Maga tenia alguna cosa que la feia única, totes volien ser el personatge femení de Rayuela que nedava en les aigües de la metafísica i que amb el seu aire naíf i el seu cabell despentinat trencava els ponts de París sense ni tan sols acabar de creuar-los.
Amb tints comuns de personalitat, el grup sevillà comparteix elements clau de caràcter amb la per a alguns musa de la literatura contemporània: unes lletres carregades de llenguatge poètic que emanen una angoixa més aviat vetusta, una melodia que sempre acaba conduint al camí més sentimental i un important ús de metàfores en moltes ocasions d’una intensitat notable. Però perquè la tinta flueixi de vegades cal parar, respirar, repensar i saber cap a on apuntar de nou i amb cinc discos i dos ep’s a l’esquena, Maga aprofita la carta de la dilatada trajectòria per escriure el seu proper capítol que per cert ja té nom: Salto Horizontal (Warner Music, 2017).
Cinc anys de silenci que han fet que el nou treball dels sevillans es presenti com un cúmul d’energia en el qual despunten amb força els sintetitzadors vitalistes, les guitarres revoltoses i els ritmes radiants. Cançons com “Por las tardes en el frío de las tiendas” en la qual compten amb la col·laboració de Anni B. Sweet, o l’excel·lent “Báltico” on Miguel Rivera es despulla de qualsevol artifici per presentar un dels temes més destacats del disc, fan que aquest nou treball vagi encaminat a la llista d’imprescindibles del pop cantat en espanyol. De la fórmula augurable d’un nou èxit basat en la reinvenció, també té part de culpa Ángel Luján (Xoel López, Vetusta Morla) el productor que ha alliberat al grup dels seus accentuats esquemes aportant un nou ventall de matisos i reivindicant aquest lloc que fa anys es van guanyar a pols de més d’un himne.
La nit del 31 de març a la sala Wah Wah serà on Maga agafaran corredissa per donar aquest gran salt horitzontal, aquesta acrobàcia sempre cap endavant amb contundència lírica i melodia impecable. I si a més d’emoció hi ha màgia, molt millor.
