Muixerangues al cel de L’Etno

por | 24 marzo 2021 | Exposiciones

Jove muixeranga de València

La construcció de figures i torres humanes en el context de la festa és una de les nostres expressions més emblemàtiques. Representacions que hui identifiquem com a muixerangues i que a altres llocs coneixen com a Ball dels valencians.

Un fenomen que té en Algemesí la seua màxima expressió (de fet és Patrimoni Immaterial de la humanitat) però que és una tradició estesa pel nostre territori (fins i tot documentada al Cap i Casal) que malgrat que va anar minvant del paisatge festiu, va conservar-se o renàixer en altres pobles en els quals hui veiem muixerangues tradicionals com a part del ritual de les festes.

Encara que cada una d’estes muixerangues té particularitats i noms diferents (muixeranga, negrets, moixiganga, dansants i varetes), tots aquests grups festius comparteixen els aspectes essencials que les identifiquen: el ball burlesc, una música i indumentària específica i, per descomptat, la realització de torres.

Des de fa un temps vivim un interessant fenomen de recuperació: la creació de noves colles muixerangueres que amb formes de l’associacionisme contemporani troben en les muixerangues tradicionals un model a seguir.

Una tradició que s’expandeix i, inevitablement, canvia, es renova i actualitza i on les dones participen, per fi, en igualtat. Ara més que mai, ens adonem del seu valor com a patrimoni cultural i festiu.

La mostra vol aproximar a l’espectador a este fenomen polièdric que junta tradició, noves formes d’associacionisme, festa, ritual i, perquè no dir-ho, una forma d’entendre la identitat dels valencians. A més es pretén generar un discurs didàctic sobre els codis i intencions que hi ha darrere de la construcció de les figures i les torres humanes de les muixerangues.

L’exposició ha estat produïda per L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia en col·laboració amb Federació Coordinadora de Muixerangues i està comissariada per Joan Bofarull i Albert Costa, conservador de l’ETNO. La muestra ha sido diseñada por Aureli Domenech y Antonio Herrero. La mostra ha sigut dissenyada per Aureli Domenech i Antonio Herrero.

Els fons exposats provenen de totes les muixerangues representades: Muixeranga d’Algemesí (foto), Nova Muixeranga d’Algemesí, Negrets de l’Alcúdia, Mojiganga de Titaguas, Dansants de Peníscola, Varetes de Forcall, Muixeranga de Barcelona, Muixeranga de Vinaròs (foto), Conlloga Muixeranga de Castelló, Muixeranga de la Plana, Jove Muixeranga de València, Muixeranga de València, Muixeranga La Torrentina, Muixeranga d’Alginet, Muixeranga de Sueca, Muixeranga la Carabassota de Guadassuar, Muixeranga de Cullera, Muixeranga de la Safor, Muixeranga la Socarrà de Xàtiva, Ball dels Locos de l’Olleria, Muixeranga de de la Vall d’Albaida, Muixeranga La Penyeta Blanca de Cocentaina, Muixeranga de la Marina Alta, Muixeranga de la Marina Baixa, Muixeranga del Campello i Muixeranga d’Alacant.

L’exposició

La mostra es compon de 8 seccions. Les tres primeres mostren les muixerangues com a col·lectius humans agrupats al voltant d’una tasca atractiva pels seus membres que gaudeix de gran tradició i que darrerament s’ha vigoritzat amb l’aparició de noves agrupacions lligades a components no religiosos que aposten per la recuperació d’una manifestació singular i pròpia dels valencians i valencianes. En elles l’espectador coneixerà el treball que es desenvolupa en estes entitats. Un treball que necessita de mecanismes de participació i estructures organitzatives, i alhora de cohesió grupal i relacions estretes entre els membres, per fer torres segures.

Les altres seccions mostren la trajectòria de les “muixerangues tradicionals”, entitats que s’han mantés de generació en generació i que s’assemblen entre elles. Aquest grup està format per la Muixeranga d’Algemesí, els Negrets de l’Alcúdia, la Mojiganga de Titaguas, els Dansants de Peníscola i el ball de Varetes del Forcall. En totes elles s’incideix en els quatre elements que caracteritzen estes agrupacions tradicionals: la vessant burlesca, la component religiosa, i els elements coreogràfics i acrobàtics.

La mostra està precedida per l’escultura Al·legoria de l’artista Artur Heras, una composició que representa la torre muixaranguera des d’una visió minimalista geomètrica inclús industrial, combinada amb el remat d’una figura dinàmica, més figurativa i barroca.

La colla

Una muixeranga és un grup de gent que fa torres humanes. Però és molt més. La muixeranga és un conjunt format per persones amb diferents altures, pesos, edats, sexes i classes socials; gent que pensa i que parla de formes diferents. Per a les muixerangues, la diversitat és necessària.

En teoria, les tradicions passen de pares a fills. Però també pot passar el contrari: els fills fan muixerangues i després s’hi apunten els pares. Molts joves han començat amb els amics o per amor. La muixeranga és una activitat participativa: pot fer muixerangues tothom que vulgui.

Fa anys, tota l’organització́ de la colla estava a les mans d’un sol home, el mestre. Avui en dia, estes associacions adopten estructures de participació i responsabilitat contemporànies amb dos àrees de treball: una junta administrativa (amb presidència, secretària, tresoreria,…) i una junta tècnica (amb un mestre, responsables de pinya, de xicalla,…). És important fer reunions per a informar els muixeranguers i escoltar-los.

La xicalla

La xicalla és la part més visible de les Muixerangues. L’èxit de tota la colla depèn d’ella. Quan el xiquet o xiqueta arriba a dalt, es guanya els aplaudiments dels espectadors. La xicalla ha de ser ràpida, fina i valenta, per això ha d’assajar moltes hores. La colla és com una escola on la xicalla juga, aprèn i fa amics. Les colles s’estimen molt la seua xicalla. Els agrada portar-la sobre els muscles, abraçar-la, premiar-la. La xicalla és l’alegria, l’èxit i el futur de la muixeranga.

La confiança

Pujar una persona damunt d’una altra implica arriscar la pròpia integritat física. Això pot fer por, però es supera gràcies a la confiança. La convivència i l’assaig generen vincles de confiança: la xicalla confia en la força de la pinya, la pinya confia en el criteri del mestre, el mestre confia en la valentia de la xicalla,…

La confiança és la substància invisible però esencial que uneix la colla. Els muixeranguers se senten part de la seua colla i això els fa més forts.

Les Muixerangues d’Algemesí

Les dues muixerangues d’Algemesí són les colles més conegudes, les que apleguen més gent, les que fan més figures i més difícils. Tenen el protagonisme que mereixen en el Museu Valencià de la Festa i, com a elements integrants de la festa de la Mare de Déu, estan inscrites en la llista del Patrimoni de la Humanitat. En Algemesí hi ha l’únic monument públic dedicat a la muixeranga. Molts xiquets d’Algemesí fa la seua primera muixeranga abans d’un any. La muixeranga és un record d’infància, un ritual iniciàtic, una identitat inesborrable.

Els Negrets de l’Alcúdia

Fins fa pocs anys, els Negrets eren uns quinze xiquets, amb la cara pintada de color negre, que només feien un ball i una campana. Trobem la campana documentada en unes festes de l’any 1692. El 2003 els Negrets no actuaren però l’any següent la colla es va reorganitzar amb gent de totes les edats i sexes, cosa que els ha permès ampliar la varietat i dificultat de les seues construccions humanes, fins a cinc pisos.

La Mojiganga de Titaguas

La “Mojiganga” és un element central de les “Fiestas Gordas” que se celebren en Titaguas cada set anys. El grup s’organitza un any abans i els assajos es fan aprofitant els caps de setmana i les vacances. L’actuació consisteix en cinc torres humanes i cinc balls. L’any 2009 ballà per primer cop un grup de xiques, que fan les mateixes torres humanes i balls, però de forma totalment separada.

Els Dansants de Peníscola

Els Dansants de Peníscola són un element festiu molt antic, com ho proven les llargues faldilles que s’han intentat justificar amb diferents llegendes. Ballen diferents danses de bastons i de castanyetes; la seua actuació culmina amb l’elevació d’un xicotet castell de quatre pisos, des del qual un dansant recita una llarga lloa dedicada a la Verge de l’Ermitana. Aquesta dansa ha mantingut molt viu el seu sentit religiós.

EL BALL DE VARETES DEL FORCALL

En la festa major del Forcall, un sol grup de tabalet i dolçaina acompanya tres danses diferents. Ballen amb la mateixa música, fan el mateix pas i,de fet, l’últim dia ballen barrejats. Els varetes no tenen mestre, sinó que els nous aprenen dels veterans. Fa uns anys, es discutí si els estiuejants podien ballar aquest ball. Això demostra la importància del ball com element d’identitat del poble.

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en primavera

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest