Quatre exposicions a la València de desembre MUVIM, CENTRE CULTURAL LA NAU I FUNDACIÓ BANCAIXA

Share Button

Comencem el nostre recorregut cultural amb dues propostes del MUVIM, “Irreparable” de l’artista Nasrin Tabaeian al vitrall del museu i l’exposició “Les dones en els tebeos del franquisme”. Continuarem la visita amb la proposta “Moments ago: de l’infern al paradís” amb l’artista Isidre Manils al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i conclourem a la Fundació Bancaixa amb l’exposició que li dedicada a la figura del gran artista malagueny “Picasso. L’alegria de viure”.

Irreparable-Nasrin-Tabaeian_EDIIMA20181121_0878_5

Irreparable es presenta com una imatge polisèmica amb una força i una dignitat imponent, encara que la seua contemplació es presenta amb cruesa, com ho és la vida de les dones que pretenen fer ús de la llibertat que els correspon i els neguen. Aquesta intervenció al vitrall, amb motiu del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones, aborda la situació d’aquestes que viuen en societats masclistes i patriarcals, parant especial atenció al problema afegit de la vergonya, l’ocultació i el silenci de les víctimes. L’artista iraniana ens enfronta a una realitat devastadora: la de l’existència i la perpetuació de l’atac amb àcid com una de les modalitats esteses de violència contra les dones. Una pràctica que malauradament és molt comú i que Nasrin Tabaeian tracta i condensa en una imatge, aparentment senzilla i bella, la contundència de la denúncia. A la imatge es veu una dona que està intentant maquillar-se per damunt d’una bena, esforçant-se i desitjant tindre rostre, i recuperar la seu identitat com a dona que se’ns nega o se’ns imposa. La imatge, doncs, representa l’existència de dones que s’han rebel·lat i que han lluitat contra tot tipus de discriminacions. Representa el feminisme com a moviment universal que ha estat present al llarg de la història, lluitant contra tot tipus de discriminacions que pateixen pel fet de ser dones i per voler ser iguals i lliures.

Continuem la nostra visita per el MUVIM amb la mostra que li dedica a Les dones en els tebeos del franquisme. Una proposta que repassa l’evolució de la imatge de la dona en els còmics del segle XX. I que se centra, sobre tot, en el transcurs dels interminables quaranta anys de la dictadura franquista, on les dones aconseguiren passar de ser abnegades, laborioses i callades —amb la finalitat última del matrimoni i la maternitat— a reclamar-se com a subjectes amb una identitat i un espai propis. Un període on l’home era el centre de l’univers, mentre que la dona gira al seu voltant, on són dependents per naturalesa, i a ells els correspon l’autoritat i el poder de decisió. Així doncs, aquestes idees del règim es propagaven a través de diferents mitjans com per exemple el còmic i la revista femenina, sense dubte un excel·lent suport de divulgació, on es pot apreciar com la doctrina patriarcal va ser recuperada, assumida i imposada pel nacionalcatolicisme franquista, com un dels seus principals pilars, amb un eficaç programa educador de les dones, orientat a preparar-les per al matrimoni, com a única finalitat i destí de les seues vida. La imatge estereotipada de la dona és reproduïda i difosa pels tebeos femenins, que la dibuixen pacient i sempre disposta. Hi apareixen retratades com a mestresses de casa professionals i eficients, sempre impecables i belles, per a arribar a ser objecte dels pensaments dels homes i aconseguir una proposta de matrimoni. Per tant, haurem d’esperar fins l’època de la transició, per a que les dones deixen de ser objectes de consum i de desig masculí i apareixen com noves protagonistes unides per l’interès incipient del feminisme en la dècada dels setanta. Una exposició que reclama la figura femenina com a subjecte amb una identitat i un espai propi.

cenicienta_moderna_portada

D’altra banda, l’exposició d’Isidre Manils al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València s’estructura en una seqüència de tres estances: Infern, Purgatori i Paradís, les mateixes que fan de la Divina comèdia de Dante un ascens, una metamorfosi progressiva cap a la llum i el coneixement. L’elecció d’aquests tres espais no és arbitrària, perquè defineixen els aspectes més substancials dels quadres d’aquesta exposició, que responen a la profunda impressió que va causar a l’artista Isidre Manils la lectura de l’obra del escriptor italià Dante Alighieri. Una mostra dedicada i pensada principalment per a provocar emocions i sensacions en l’espectador. La sala 1 està dedicada a l’Infern, de fet, es pot contemplar part de les seues famoses pintures sobre foc. Mentre que a la sala 2, ens encontrem amb el Purgatori, l’artista català cobreix tota la superfície de negre i busca el blanc per fer el dibuix, proporcionant al tractament de la superfície de profunditat, espai que comparteix amb una sèrie de quaranta palimpsests, que ha fet al llarg dels darrers anys. En aquests la imatge s’esborra, es reprodueix, es pinta damunt de l’existent i apareix un món desconegut que no existia en la imatge inicial, per a finalment, en arribar a la sala 3 descobrir i trobar-se amb el Paradís, així com amb les obres de majors dimensions emulant les portes del paradís inspirades en les originals de Florència, on el visitant podrà llegir un les paraules “no passeu”, escrites al revés, com si el públic es trobarà en a l’altre costat d’aquesta sala, creant un espai per a reflexionar sobre el destí, les emocions i els sentiments dels éssers humans.

18 Isidre Manils, Moments ago, 2003

I donarem per conclòs aquest recorregut amb l’exposició de Picasso que ofereix la Fundació Bancaixa titulada Picasso. L’alegria de viure al Centre Cultural Bancaixa de València. Una gran oportunitat per a gaudir d’una selecció de més de cent obres entre gravats, olis, ceràmica, fotografies i litografies que reflecteixen l’esperit vital que va mantindré Picasso al llarg de tota la seua trajectòria artística. Una actitud que va caracteritzar a l’artista malagueny i que va formar part també de la seua filosofia de vida i que va saber traslladar a les seues obres, tant en la seua temàtica com amb el seu tractament plàstic. Una ocasió per a aprendre i observar el particular estil d’aquest geni de l’art contemporani, i sobre tot comprendre la necessitat vital que li va unir a través de la seua producció artística amb un gran numero de peces molt diverses on plasmava les seus inquietuds, desitjos, somnis, idees, passions, anhels, etc. Sense dubte, una exposició on l’espectador podrà conèixer l’essència d’un dels artistes multidisciplinaris més importants, visionaris i avantguardistes del món i que ha passat a la història de l’art com un verdader geni. Un projecte únic on es deixa veure la part més íntima i propera de l‘artista gràcies a la col·laboració de diferents institucions tant públiques com privades com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia, el Muso Picasso de Málaga, el Museo Thyssen-Bornemisza…, així com col·leccions particulars.

picasso.-alegria-vivir-1_g