Quatre exposicions a la València de febrer IVAM, CENTRE CULTURAL LA NAU I MUSEU DE BELLES ARTS.

Share Button

Aquest febrer el nostre recorregut pels centres artístics valencians comença a La Nau de la Universitat de València amb dues exposicions “D’ahir a avui, 250 anys de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles” i “Antes del Arte –cinquanta anys després”. Continua amb la col·laboració conjunta del Museu de Belles Arts i l’Institut Valencià d’Art Modern en la mostra “Teníem tot al nostre favor”. I, finalitza amb el projecte L’IVAM Produeix amb l’artista valenciana Soledad Sevilla que anomena “El Patriarca”.

Exposición-Teníamos-todo-a-nuestro-favor

Aquesta primera biennal de la Reial Acadèmia, “D’ahir a avui, 250 anys de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles”, s’ha organitzat amb la intenció de retre homenatge a tota una institució com l’Acadèmia de Belles Arts amb motiu del seu dos-cents cinquanté aniversari, tant en homenatge a la tasca dels seus fundadors, com a mostra i testimoniatge de la seua col·lecció i pervivència com a institució d’àmplia utilitat per a la societat valenciana del segle XXI.

Gràcies a aquesta mostra el visitant descobrirà com un grup d’artistes valencians en l’any 1754, assumint l’esperit de la Il·lustració, van crear una Acadèmia de Belles Arts, amb la finalitat de sistematitzar l’ensenyament de les diferents disciplines que, fins al moment, es continuava impartint als tallers i als obradors. Així, van crear una inicial institució, que es va dir Acadèmia de Santa Bàrbara, uns anys més tard, els mateixos artífexs de la idea primigènia, entre els quals hi havia els germans Josep i Ignasi Vergara, reprengueren la iniciativa i es dirigiren a la recentment creada Real Academia de San Fernando de Madrid, per a rebre’n suport i mediació del rei Carles III. Després de prolongades gestions, el monarca va aprovar la creació definitiva de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on els espais docents es van situar en aquest mateix edifici de la Universitat-Estudi General i, en aquesta mateixa sala, que acull l’exposició al centre cultural La Nau de la Universitat de València, que des d’aleshores s’anomena de l’Acadèmia. Estructurada per períodes artístics, el visitant podrà gaudir de peces tant del segle XVIII com actuals, que engloben pintura, escultura, fotografia, arquitectura i restauració, que mostren la pervivència de la seua capacitat creadora, i la seua participació dins del discurs de la modernitat estrictament contemporània.

0653 Manuel Camarón Meliá, Alegoría de la Academia y Carlos III/ Alegoría de Carlos III 

 

També al centre cultural La Nau de la Universitat de València podrem visitar “Antes del Arte –cinquanta anys després”. Una mostra que presenta l’obra d’un grup d’artistes format a València, a la fi de la dècada dels seixanta del passat segle. Aquest col·lectiu “Antes del Arte” compta amb una trajectòria interessant dins del panorama artístic valencià a més de gaudir d’una singular importància en l’art contemporani espanyol. L’interés de les seues investigacions radica en com analitza i aborda la relació entre l’art i la ciència; així com la tendència, en termes conceptuals, a la indiferència de les possibilitats d’acció entre tots dos camps del coneixement. La mostra proposa una mirada retrospectiva sobre la breu, encara que molt intensa, trajectòria d’aquest col·lectiu artístic dins d’un període d’especial transcendència històrica, al voltant de l’any 1968. L’espectador podrà observar una part considerable de les obres que van integrar les tres principals mostres del grup tant a València, com a Madrid i Barcelona. Sense dubte, un moment on un conjunt reduït d’artistes plàstics (Michavila, Sanz, Sempere, Sobrino, De Soto, Teixidor e Yturralde) i músics (Marco i Llàcer), inspirats programàticament pel crític Aguilera Cerni, van articular una consistent proposta de caràcter gestàltic integradora de disciplines. A més a més, es podrà comprovar com la segona meitat dels seixanta va ser un període on predominaven dues opcions antitètiques: el realisme crític d’arrel pop i l’abstracció geomètrica.

Dins de l’ambient d’aquesta època caldria destacar que quasi totes aquestes peces es presentaven davant l’espectador com a objectes i dispositius mòbils capaços de generar diverses experiències òptiques, perceptives i estructurals (sovint recorrent, per cert, als mateixos fonaments físics que empraven els mitjans de masses i les companyies publicitàries de l’època). Per tant, la mostra té la doble intenció de posar de manifest l’interés i ponderar l’influx que va representar en les trajectòries dels artistes participants.

CINÉTICA Yturralde, obra de 1967 (destruida)

 

Continuem el nostre recorregut visitant “Teníem tot al nostre favor” al Museu de Belles Arts de València, on el visitant podrà gaudir de la convivència que s’estableix entre les obres clàssiques i modernes amb contemporànies gràcies a la col·laboració de la col·lecció de l’IVAM.
Així doncs, aquesta mostra és el resultat de la línia de treball conjunta que han iniciat El Museu de Belles Arts de València i l’IVAM i que afortunadament continuarà durant els pròxims anys. “Teníem tot al nostre favor” genera un diàleg entre els diferents moviments artístics, a més a més, demostren com les creacions dels segles XX i XXI recuperen i estan influenciats pels gèneres clàssics de l’art a través de la natura morta, el retrat i el paisatge. Per tant, l’espectador podrà assolir una experiència completa del món artístic, gràcies a la interacció de les diferents peces que estan estratègicament distribuïdes pel Museu. Concretament, el visitant es trobarà amb un total de 66 obres de 24 artistes d’art modern i contemporani de la col·lecció de l’IVAM (Pablo Picasso, André Dérain, Ana Peters, Carmen Calvo, Markus Lupertz o James Rosenquist, entre altres) compartint espai amb de 36 peces de creadors de la col·lecció permanent del Museu de Belles Arts (Antonio Muñoz Degraín, Salvador Abril, Joan de Joanes, El Bosco o Francesc Ribalta), datades entre els segles XIV i XX.

Curiosament, l’exposició pren el seu nom de la cita triada pels artistes Claes Oldenburg (Estocolm, 1929) i Coosje van Bruggen (Groningen, 1942 – Los Ángeles, 2009) per a l’exterior de la peça “Bottle of Notes, model” (ca. 1989-1990). Es tracta d’una cita del diari del primer viatge del Capità Cook en 1769 a l’oceà Pacífic que deia: «Teníem al nostre favor tot el que poguérem desitjar per a observar el paisatge complet del planeta Venus des de l’òrbita del sol». Aquesta escultura, d’Oldenburg i Van Bruggen, dóna la benvinguda a l’espectador, és una metàfora del viatge que fa la col·lecció de l’IVAM fins al Museu de Belles Arts, així com constitueix el fil conductor de tota la mostra.

En_alta_mar_o_A_la_deriva,_de_Salvador_Abril_(Museo_del_Prado) A la deriva (1887) Salvador Abril. 

 

Aquest mes de febrer el nostre recorregut finalitza amb el projecte que l’artista Soledad Sevilla (València, 1944) ha creat exclusivament per a la façana de l’IVAM. Una ocasió per veure una de les peces a manera d’instal·lació d’una de les artistes valencianes més importants i internacionals. I on Soledad Sevilla torna momentàniament al gran format, que ha caracteritzat la seua obra durant molt de temps. A més a més, amb aquesta peça es podrà percebre l’essència de gran part del seu treball, com per exemple observar com explora la relació entre la llum, la matèria i l’espai, combinant el rigor analític i l’orde geomètric amb la recerca d’una experiència sensorial i orgànica. Sense dubte, una xicoteta mostra de tota la seua trajectòria artística des de finals dels anys seixanta, on la pintura i d’instal·lació són enteses com una simbiosi necessària i lògica, així com l’extensió de l’obra pictòrica sobre el treball espacial.

En resum, una proposta artística que té com a base un record recurrent de l’adolescència de l’artista a València, com el sòcol de taulells geomètrics que cobreix la part baixa del mur del claustre de l’església del Patriarca. No obstant això, es pot esbrinar com la selecció d’aquesta imatge no és casual ni trivial, sinó que té a veure amb l’estreta relació que manté l’artista valenciana amb l’objecte seleccionat, l’edifici i la mateixa ciutat. Com la mateixa creadora apunta: “sempre estem recordant, encara que no en siguem conscients, i aquests records determinen i fan possible la nostra visió”. Per tant, és a partir d’aquest motiu i dels suggeriments i les connexions que convoca, que aquesta intervenció es fa realitat en la façana del Museu.

soledad-sevilla-el-patriarca

Trackbacks y pingbacks abiertos.