Quatre exposicions a la València de gener MUVIM, CENTRE DEL CARME, LA NAU I MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA.

Share Button

El mes de gener comença al MuVIM amb “Les Amours” de Pilar Consuegra Romero, guanyadora de la V Edició del Premi Nacional de dibuix DKV- Makma. D’altra banda, el Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’exposició de l’artista Fuencisla Francés, “Punt de fugida”, un projecte que parteix de la convocatòria pública “Trajectòries. 2018-2020”. Continuarem visitant “Naufragis” -14a Biennal Martínez Guerricabeitia- al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, on es commemoren trenta anys de la creació del Patronat Martínez Guerricabeitia (PMG) des de 1989 i de la inauguració el maig de 1990 de la primera edició de la Biennal de Pintura Martínez Guerricabeitia. I finalitzarem amb la mostra “En temps dels visigots al territori de València” al Museu de Prehistòria de València on es pretén valorar un període històric molt significatiu gràcies a tot el treball de recerca i excavacions al nostre territori.

 aSandra_Paula_FernandezSandra Paula Fernández. Save the Amazon!, 2017.Obra seleccionada per la galeria Gema Llamazares (Gijón). LA NAU

 

Des de 2015 a fi d’impulsar el talent de creadors espanyols contemporanis, el Premi Nacional de Dibuix organitzat per DKV Assegurances i MAKMA, revista d’arts visuals i cultura contemporània, es materialitza en una mostra —les tres últimes edicions del qual ha acollit el MuVIM— amb l’objectiu principal de donar a conéixer el projecte guanyador. Pilar Consuegra Romero aprofundeix en “Les Amours” en el concepte d’amor romàntic, mitjançant el clàssic literari “Les Liaisons dangereuses” (1782) de Pierre Choderlos de Laclos, títol considerat obra mestra de la literatura francesa del segle XVIII. Malgrat haver caigut en l’oblit al llarg de tot el segle XIX, aquest clàssic redescobert a principi del segle XX gràcies en part per la seua adaptació cinematogràfica sota el títol de “Les amistats perilloses”, primer per Roger Vadim l’any 1959 i trenta anys després per Stephen Frearses al 1988, així com per l’última versió coneguda del cineasta Milos Forman sota el títol de “Valmont” en 1989.

Cadascuna de les tres pel·lícules mostra les diferents lectures i sobretot, reflexions que han sorgint al voltant d’una mateixa obra literària, i les diverses mirades que ha generat al llarg del temps. Així doncs, l’artista aborda i treballa el concepte d’amor romàntic i de seducció, és mes, incideix en les contradiccions socials respecte a l’afectivitat i els arquetips de relació sense normes, per les quals no rep el mateix tracte social un personatge masculí (en l’obra el vescomte de Valmont) que un personatge femení (marquesa de Merteuil). Però el projecte va més enllà i s’endinsa en el paralel·lisme que hi ha entre l’etapa de la decadent França prerevolucionària del segle XVIII que descriu Choderlos de Laclos, època d’amors múltiples, confusos o llibertins, i el període actual, en què també prima la màscara i la disfressa traslladades a les xarxes socials per a expressar-se en dos conceptes molt de moda, com ara el “poliamor” o “l’anarquisme relacional”. Així doncs, els dibuixos de Consuegra Romero conviden al visitant a mirar-se i qüestionar-se de fora cap a endins.

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta Punt de fugida de Fuencisla Francés (Segòvia, 1954) gràcies a la convocatòria pública “Trajectòries. 2018-2020″. En la qual es realitza una revisió de la producció d’aquesta artista amb una cuidada selecció de la seua obra al llarg de cinquanta anys d’intensa i extensa creativitat. Una mostra que es construeix al voltant de l’espai mateix, un espai que l’artista coneix molt bé, ja que es va formar en les antigues aules de la facultat valenciana que se situaven, precisament, en l’actual Centre del Carmen, és per això que aquesta proposta que presentem suposa un retorn a un espai conegut i ple de records.

Fuencisla Francés s’ha guanyat el reconeixement a tota la seua trajectòria gràcies a l’estil únic que caracteritza la seua obra i sobretot al procés creatiu mateix. I és que l’artista realitza un procés creatiu invers en les seues peces, ja que una vegada les té pintades, les esmicola i reconstrueix formant una nova obra mitjançant els diversos fragments que obté. El treball resultant és un collage que es correspon amb el seu procés creatiu de desconstrucció i reconstrucció, és a dir, per a crear l’artista necessita destruir i tornar a construir. Unes peces plenes d’energia que sedueixen i atrauen el públic precisament pel joc que s’estableix durant el seu procés.

Peces volumètriques i esclats que recorden a les típiques imatges que genera un calidoscopi, com si l’obra estiguera expandint-se per l’espai. Un treball que ofereix una interpretació lliure i molt ampla capaç de crear tot un imaginari propi. Així doncs, encara que la seua obra tinga significats i interpretacions molt diverses sempre hi trobem un equilibri que ens transmet sensacions i emocions properes al món poètic. Silenci, pau, sensualitat, delicadesa, lirisme… són alguns dels noms que podem identificar amb la seua obra de gran sensibilitat. Un obra que es percep pels sentits gràcies en part, al poder suggeridor de l’abstracció que resideix en les seues peces.

Un joc de formes que es creen i conviuen mitjançant la contraposició del buit i el ple, el fons i l’espai, o el color i el material, entre altres, que aconsegueixen il·luminar i revelar la seua naturalesa primigènia. Una gran oportunitat per a descobrir la trajectòria d’aquesta artista establida a la Comunitat Valenciana des de fa molts anys, que promet no deixar indiferent al públic.

D’altra banda, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València és una de les seus principals que alberguen 14a Biennal Martínez Guerricabeitia sota el títol Naufragis junt amb el Museu de la Ciutat i Col·lecció Martínez Guerricabeitia. Com s’ha testimoniat al llarg del temps, les Biennals MG han representat una oportunitat per a observar les darreres tendències de la creació i han proposat, a més, una invitació a l’espectador/a perquè reflexione sobre temàtiques socials molt diverses mitjançant la pintura i altres expressions plàstiques, raons per les quals s’ha convertit en un esdeveniment clàssic en el panorama de l’art contemporani de la nostra ciutat.

Actualment, quasi trenta anys després, s’inaugura la catorzena edició de la mostra. Una edició més que consolidada que ha anat creixent i que ha aconseguit situar-se en un lloc destacat dins del panorama dels esdeveniments artístics nacionals gràcies a la serietat i la coherència conceptual i organitzativa que han caracteritzat les edicions precedents. Per a aquesta ocasió, el lema “Naufragis” compleix l’objectiu d’il·lustrar temàtiques crítiques i compromeses amb l’actualitat, on cada artista ha abordat des de la seua perspectiva i enfocament personal la idea dels naufragis contemporanis, d’ideologies, projectes materials i immaterials, iniciatives polítiques, econòmiques i socials, a diferents escales geogràfiques i humanes, així com cadascú ha optat per tècniques i suports diferents per a plasmar la seua particular visió. Sense dubte, el visitant percebrà que el conjunt d’obres presentades conforma una escena suggeridora, en línia amb el lema que defineix aquesta edició.

Una exposició on se cerca que el públic puga reflexionar i extraure les seues pròpies conclusions sobre les conseqüències entorn del concepte de naufragi o l’eventual fracàs dels projectes humans, materials i immaterials. És a dir, es pretén il·lustrar tant el fracàs com la frustració, el desastre, la pèrdua o la ruïna, etc., efectes i sensacions que són conseqüència de projectes fallits de tota mena que els individus o els col·lectius humans poden escometre amb la millor de les intencions, però que, moltes vegades, per raons inconfessables i interessos bastards, acaben per enfonsar-se i arrosseguen al fons del pèlag de la ignomínia totes les il·lusions i les expectatives que en el seu moment hagueren generat. Un tema que compleix l’objectiu perseguit d’il·lustrar temàtiques crítiques i compromeses amb l’actualitat i cal visitar.

Per últim, el Museu de Prehistòria de València inaugura aquest desembre l’exposició En temps dels visigots al territori de València amb la intenció de reivindicar i remarcar un període històric menystingut i poc apreciat. Una etapa desconeguda per a molts de nosaltres que ens ha passat desapercebuda i que és molt significativa per a entendre la realitat del nostre entorn. Un període de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Per tant, és impossible entendre el món musulmà ni els temps feudal sense els visigots. Així doncs, aquesta mostra de producció pròpia presenta aproximadament un centenar d’objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics del territori de València, que s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una realitat que ha d’estar a l’abast de tots i totes. Una exposició que té com a objectiu fonamental aportar una perspectiva actualitzada sobre aquesta època que, sovint, ha sigut considerada fosca.

Comissariada pels arqueòlegs Esperança Huguet Enguita, Josep Maria Macias Solé i Albert Ribera i Lacomba, la mostra recull a manera de síntesi històrica el seu rigorós treball de recerca i classificació. Donat que els fons exposats pertanyen a diverses institucions com el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, al Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València, al Museu del Pla de Nadal de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i al Museu Arqueològic de l’Ajuntament de Llíria. Així doncs, el visitant tindrà l’oportunitat de veure de primera mà els resultats d’anys d’esforç i recuperació del nostre patrimoni històric i artístic al voltant d’un poble que al llarg del temps ha sigut devaluat i silenciat i que gràcies a les excavacions d”Horta Vella’ (Bétera), dirigides per J. Burriel i J. L. Jiménez; el reinici de les campanyes a ‘València la Vella’ (Riba-roja de Túria), dirigides per a. Ribera, M. Rosselló i E. Huguet, a més dels conjunts recuperats en els jaciments de Llíria, Valentia, etc., han creat un nou escenari en el qual els visigots s’alcen com els protagonistes d’un període històric concret que mereix el seu reconeixement.

Fuencisla