Quatre exposicions a la València de juliol FUNDACIÓ BANCAIXA, CENTRE DEL CARME, BOMBAS GENS I IVAM

Share Button

El mes de juliol comencem el nostre recorregut amb la mostra antològica que li dedica Fundació Bancaixa a un dels grans artistes valencians, Jorge Ballester (1944-2014). D’altra banda el Centre del Carme Cultura Contemporània presenta al Luis Gordillo (Sevilla, 1934) més experimental. Mentre Bombas Gens Centre d’Art exposa l’obra de Nicolás Ortigosa (Logroño, 1983) des de 2002 fins al 2018. I finalitzem amb la proposta “Acta” de Susana Solano (Barcelona, 1946) a l’Institut Valencià d’Art Modern.

divina-comedia_0126 Divina Comèdia Infern. 2013 Col·lecció Per Amor a l’art. Nicolás Ortigosa.

 

Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci és la primera exposició de la trajectòria de l’artista, que ofereix una revisió de la seua producció artística des de cofundador de l’Equip Realitat a mitjan dècada dels 60 fins a les seues últimes creacions en solitari. La mostra reuneix una selecció de 93 obres de l’Equip Realitat i Jorge Ballester datades entre 1965 i 2013 i s’estructura en nou blocs (Equip Realitat, Gestes bèl·liques, Anys de plom, A voltes amb el cubisme, Ells-jo, Jodasel, Pugilatos al marge, Hypnerotomaquia concupiscente i En companyia de la soledat) que recorren etapes i temàtiques essencials de la trajectòria de Ballester i que donen a conéixer una part de la seua obra inèdita fins ara. Una proposta on el visitant podrà gaudir de gran part de la producció realitzada amb Joan Cardells, cofundador de l’Equip Realitat, que van mantenir una actitud d’avantguarda de l’art valencià des de la meitat segle XX fins ara. La selecció de peces d’aquesta etapa es caracteritza per la intensitat conceptual, el rigor ideològic i l’honestedat estètica que Ballester va promoure tant al costat de Cardells com d’Enrique Carrazoni, amb treballs marcats pel compromís social, polític, econòmic i cultural dins d’un període convuls a Espanya. Temes com el consumisme, l’opressió política, els falsos convencionalismes dels mitjans de comunicació, la funció de l’art o el paper de la dona en la societat protagonitzen les obres, tot això representat amb una important càrrega satírica i de denúncia i amb una visió contrària a les lleis del mercat de l’art. Encara que en la producció en solitari va entrar en una etapa de silenci públic, la seua faceta creativa va estar molt activa fins a l’any 2013. Aquest període està caracteritzat per peces més personals i íntimes, marcades per la seua passió per la pintura i carregades amb la mateixa intensitat de tota la seua trajectòria.

expo-Jorge-ballester Jorge Ballester.

 

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta la mostra “Luis Gordillo. Fotoalimentación”, una exposició que ha suposat la tornada al territori valencià, després de 25 anys, d’una de les figures més influents i rellevants de l’art espanyol de l’últim mig segle. Organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana en col·laboració amb el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA), s’aprofundeix en la figura més pròxima a la fotografia a través de 150 peces dels anys 70, procedents majoritàriament de la col·lecció de l’artista. La importància de la seua obra és més que evident, amb obra als principals museus d’art contemporani d’àmbit internacional i un gran nombre de premis i reconeixements com el Premi Velázquez o el Premi Nacional d’Arts Plàstiques. Així doncs, el públic tindrà l’oportunitat d’acostar-se al Luis Gordillo més experimental com assenyala la comissaria i conservadora del MACA, Rosa Castells: “es tracta d’una exposició espectacular, una revisió de l’experimentació fotogràfica de Gordillo en els anys 70 quan ningú s’interessava per la fotografia”. A més a més, l’artista utilitza des del primers 70 la fotografia amb la finalitat de trobar altres opcions al color dominant en la seua pintura, amb l’objectiu d’obrir una investigació neutralitzadora de la seua utilització violenta de colors complementaris. Per tant, aquesta mostra recull dues etapes amb clares diferències: una primera amb el treball fotogràfic dels 70, quasi totalment en blanc i negre amb el propòsit d’analitzar els elements orgànics de la pintura, neutralitzant i cosificant el gest, i una altra posterior en què ja apareix el color i la utilització de la nova tecnologia digital que obri a Gordillo un camp quasi infinit a l’experimentació, facilitant el diàleg i la interacció entre la pintura i la fotografia i que dóna lloc a un espai mental en creixement.

042A8164-1 Luis Gordillo.

 

D’altra banda, l’artista Nicolás Ortigosa presenta a Bombas Gens Centre d’Art un recull d’obres realitzades entre 2002 i 2018, mostrant així setze anys de la seua trajectòria artística. Aquest projecte parteix, concretament de la sèrie Divina comèdia (2005-2014) de la Col·lecció Per Amor a l’Art. Una interpretació de l’obra de Dante Alighieri, dividida també en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. La sèrie es compon de 89 dibuixos i gravats de diferents tècniques que plasmen la recapitulació d’imatges mentals suggerides a l’artista arran de la lectura de l’obra clàssica. Els diferents formats i suports guarden una relació directa amb les anotacions enèrgiques realitzades impulsivament i vehement sobre qualsevol suport que l’artista tinguera a l’abast, de manera que els dibuixos suggerits per cadascuna de les escenes cobren en conjunt un caràcter més líric que il·lustratiu. Així, tot i que aparentment remeten a una solució figurativa, aquesta proposta situa la pràctica artística d’algunes de les seues peces dins d’un llenguatge abstracte, més pròxim a un ritme gestual quasi de caràcter cal·ligràfic.
L’exposició inclou altres treballs representatius de l’artista més actuals, fets entre 2015 i 2018, com per exemple una selecció de la sèrie Quadres tapats (2002-2018), on l’artista va prendre la decisió de cobrir amb oli negre tota la seua producció sobre llenç realitzada intermitentment des de 2002, amb un total de 115 treballs que ha transformat en una sola obra. Un joc de percepció del que és ocult i allò que revela, que obliga l’espectador a descobrir que s’amaga darrere de la veladura negra de tota la superfície.

Finalitzem amb una nova proposta que visibilitza una de les línies estratègiques principals de l’IVAM, que consisteix a recuperar i fer valer la trajectòria de dones artistes i el seu treball, que malauradament ha quedat al marge del discurs historiogràfic oficial. En aquest cas, l’IVAM dedica una gran exposició a una de les figures imprescindibles per a entendre la renovació de la pràctica escultòrica al nostre país, l’artista Susana Solano, considerada l’hereva d’escultors de fama i reputació internacional com Julio González, Jorge Oteiza o Eduardo Chillida. Una nova retrospectiva de l’escultora catalana amb més de cent obres des de l’última mostra antològica duta a terme en el MACBA de Barcelona en 1999. i la falta de revisions exhaustives sobre la producció artística d’aquesta des de llavors. Així doncs, sota el títol “Acta” la mostra es planteja mitjançant una selecció de peces de tota la seua trajectòria, entre escultures, instal·lacions, dibuixos, vídeos i un grup nodrit de maquetes, que donen fe dels seus projectes internacionals més destacats d’intervenció pública, una dissecció de la poderosa narrativa visual que l’artista ha desenvolupat des de l’any 2000 fins a l’actualitat. Una gran oportunitat per a apreciar el desenvolupament de l’estil de l’artista, qui va començar a treballar al voltant de 1979, conjugant les exigències formals de l’escultura minimalista -Carl André, Richard Serra i Donald Judd- amb al·lusions i temes autobiogràfics i subjectius, donant lloc a una escultura íntima que reclama una lectura simbòlica i monumental que encara la caracteritza hui en dia. Ja que Solano cerca en el seu treball el diàleg i la tensió expressiva entre l’interior i l’exterior amb la creació abstracta d’espais simbòlics.

Susana-Solano Susana Solano.

Trackbacks y pingbacks abiertos.