Quatre exposicions a la València de novembre MUVIM, CENTRE DEL CARME, CENTRE CULTURAL LA NAU I BOMBAS GENS.

Share Button

En aquesta ocasió, proposem partir de l’essència de l’obra artística mitjançant l’estudi del volum de les figures de l’artista italià Cesare Pergola amb “Topografies de l’ànima” al MUVIM. Continuarem amb l’exposició que acull l’adquisició i col·lecció del Pla Incentiu del Patrimoni Artístic Valencià, “Preguntes i respostes” comissariada per Luis Camnitzer al Centre del Carme Cultura Contemporània. El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, d’altra banda, presenta “Gent i Llocs” de Gabriel Cualladó amb fotografies provinents de la col·lecció de l’IVAM. Per a finalitzar recomanem visitar la primera mostra a València de l’artista índia Sheela Gowda “Remains [Restes]” a Bombas Gens Centre d’Art.

topografies

Amb Topografies de l’ànima (foto) l’italià Cesare Pergola aconsegueix arreplegar i captar l’essència de les figures representades mitjançant l’estudi dels volums, com podem observar en aquesta mostra organitzada pel MuVIM a la sala d’exposicions de l’Ajuntament de València. Composicions estructurades en línies, que recorren la superfície en cerca de noves sensacions. Pergola elimina el color i la il·luminació per a centrar l’atenció del visitant únicament en l’escena representada, sense artificis de cap mena. Així doncs, la seua obra versa sobre l’aproximació de subtils línies que transformen les seues superfícies i rostres en polígons encadenats. La seua determinació l’ha portat a treballar amb una selecció d’obres pictòriques concretes, amb un objectiu principal: capturar la puresa del volum en l’espai. L’artista tria algunes de les pintures dels grans mestres de la composició i la perspectiva de la història de l’art com Pontormo i el seu Davallament de la creu o l’Enterrament de Crist de Caravaggio, i, a més a més, en aquesta exposició a València també analitzarà el Sant Sebastià de Josep de Ribera, lo spagnoletto, que va passar pràcticament tota la seua vida a Itàlia.

Aquesta investigació sobre l’espai i el volum no es limita a l’àmbit pictòric solament; sinó que també hi ha una sèrie fotogràfica titulada La mesura del cos  junta amb els mappings de la sèrie Fantasmes rupestres que conformen la investigació de l’artista sobre la perspectiva, on la projecció d’una xarxa ortogonal de llum blanca incideix sobre els cossos nus dels models, aconseguint un efecte i resultat gràfic d’un volum molt similar als wireframes de les construccions digitals tridimensionals.

El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta el treball de divuit artistes valencians o residents en la Comunitat gràcies a la iniciativa que va començar en 2017 la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, en el marc del Pla Incentiu del Patrimoni Artístic Valencià. Un pla que va posar en marxa una línia d’adquisició d’obres d’art amb el doble propòsit de dinamitzar el mercat artístic contemporani i reunir un conjunt d’obres representatives de l’estat actual de la creació artística a la nostra comunitat. En aquesta ocasió es presenten les obres adquirides durant l’any 2018, i que automàticament s’incorporen a la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat Valenciana, amb peces d’una selecció artistes: Lorena Amorós, Clara Boj + Diego Díaz, Joan Cardells, Bartolomé Ferrando, Fuencisla Francés, Daniel G. Andújar, Altea Grau, José Maldonado, Rosell Meseguer, Cristina de Middel, Marta Negre, Juan Olivares, Pedro Ortuño, Pau Pascual Galbis, Lucía Peiró, Jorge Peris, Vicente Tirado del Olmo i Rossana Zaera. Artistes provinents de diversa índole que reflecteixen i exemplifiquen l’heterogeneïtat i el dinamisme que caracteritza la nostra escena creativa contemporània mitjançant diversos materials, tècniques i suports. Des de gravats, performance, pintura, escultura, instal·lació, audiovisual… una demostració de la riquesa i la multiculturalitat de tots i totes les que conviuen al territori valencià, amb la representació i projecció de temes i situacions actuals que no ens són alienes.

Preguntes i respostes és una proposta/exercici de l’artista i educador Luis Camnitzer sobre aquesta col·lecció i que parteix de la idea que les obres són respostes dels artistes a diferents problemes, tant de caràcter social com del mateix àmbit de la creació. L’objectiu de l’exposició és experimentar amb un model curatorial centrat en l’activació pedagògica de les pràctiques artístiques amb diàleg amb els diferents públics. Si aquestes obres són respostes, quina és la teua pregunta? Sense dubte, un plantejament i execució dinàmica i activa que cerca la participació i l’opinió directa de la ciutadania sobre l’art valencià, a la recerca de com rebem, atenem, assimilem i com ens afecten i com comprenem les obres.

PAV1000x667

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València recull l’obra fotogràfica d’un dels fotògrafs més importants del panorama nacional, Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925 – Madrid, 2003), gràcies a la col·laboració de l’ Institut Valencià d’Art Modern. Així doncs, la mostra es construeix al voltant de les peces procedents de la col·lecció de l’IVAM, on l’espectador/a tindrà l’ocasió de conéixer l’obra de Cualladó. Un fotògraf que es va caracteritzar per documentar el seu temps d’una manera reposada, reflectint una obra sense massa estridència durant l’evolució d’Espanya a la segona meitat dels anys cinquanta i finals del segle XX. El seu comissari, Álvaro de los Ángeles, subratlla com la seua producció fotogràfica és mou lleugera entre els retrats de proximitat de familiars i amics, els llocs per on va passar la seua vida i les fites d’alguns d’aquests espais, com ara París o Madrid, en contrast amb les escenes rurals d’Astúries, l’Albufera, la Safor o Massanassa. De la mateixa manera, De los Ángeles afirma que la seua aportació radica en la no urgència del seu treball fotogràfic, aspecte que el converteix en un autor important i necessari, ja que la pausa de la seua mirada queda reflectida en uns centenars de fotografies que evoquen un temps perdut i una transició de la dictadura a la democràcia i des d’un poble de província a la capital d’Espanya, en un període transcendental del nostre país. Per tant, la gent i els llocs apareixen com a grans temes al voltant de les dues-centes fotografies —totes les quals, gelatina de plata sobre paper— que conformen la mostra contextualitzada, tanmateix amb materials documentals i quatre films que remarquen els aspectes més rellevants de la seua àmplia producció fotogràfica.

Remains [Restes] és el resultat d’un treball conjunt de Pirelli HangarBicocca (Milà) i Bombas Gens Centre d’Art (València), i que per primera vegada permet descobrir i visualitzar més de vint anys de producció artística de l’artista Sheela Gowda (Bhadravati, Karnataka, Índia, 1957). Una obra que s’ha desenvolupat arran del diàleg amb les tradicions artístiques locals i internacionals. Aquesta exposició individual de l’artista a València està composta per diferents instal·lacions i escultures procedents de diferents èpoques, i que es caracteritzen per estar construïdes amb diversos materials i amb diferents formats. Així com es tracta d’una selecció de treballs basats sobretot en imatges. Una mostra que recull peces molt diferents al llarg de la seua trajectòria artística i que denota tant la seua pràctica poètica com el seu compromís polític. Així doncs, la seua obra dóna una visió reflexiva i perceptiva del món. A més a més, cadascuna de les seues obres està intrínsecament acompanyada per una consciència del valor simbòlic i comunicatiu de la matèria mateixa, dels objectes i les seues restes. Restes que formen una part fonamental del seu estil, ja que, independentment del seu suport i tècnica, les seues obres estan vinculades plàsticament. Així doncs, l’artista pren com a punt de partida elements del modernisme que reelabora amb fortes associacions rituals i culturals.