Quatre exposicions a la València d’octubre

Share Button

De l’activisme i compromís social de l’artista Isidro López al Centre del Carme Cultura Contemporània a l’art de denúncia de Lara Almarcegui sobre els drets dels miners a l’Institut Valencià d’Art Modern; passant per la contemplació de les escultures a l’aire lliure de Jaume Plensa a la Ciutat de les Arts i les Ciències i la mostra col·lectiva “Àvies, Inventores i Vampires” al Centre Cultural La NAU de la Universitat de València.

La-misma-sombra-Isidro-Lopez-Aparicio-CCCC-1 La mateixa ombra. Isidro López-Aparicio al Centre del Carme.

 

L’exposició d’Isidro López-Aparicio que acull el Centre del Carme és una reflexió sobre la migració i la hipocresia del món modern. A més a més la seua obra està íntimament lligada amb el compromís humà i l’activisme social, com una part fonamental del mateix procés creatiu com a integrant, individu, d’un col·lectiu. La seua àmplia trajectòria com a professional, artista, comissari i professor, sempre ha estat condicionada, influenciada pel medi, un entorn que no està fora de conflictes i injustícies, polítiques i socials, i que ha modulat la irreductible dimensió ètica de les seues propostes artístiques. Les peces que es mostren ací no són el mer resultat de la seua acció sobre distints objectes, si no més bé responen a una entrada directa en escena, implicant-se de ple en la realitat i amb el ferm agafador del respecte cap a “l’ecosistema humà” amb el que estableix el diàleg.

“La mateixa ombra” tracta, sobretot, tres temes o conceptes que actualment estan en entredit en la societat contemporània: la identitat, la frontera i la migració, ja que s’escapen i qüestionen l’orde globalitzat. Per a López-Aparicio, la clau resideix a actuar de manera concreta –no només conceptualment per a posar en evidència conflictes socials de la nostra esfera pública: entre altres, la justificació de les desigualtats com a danys col·laterals d’un suposat progrés infinit; els retorns violents de l’etnocentrisme i de l’autoritarisme com a resposta a les actuals pressions migratòries; o la hipocresia de la modernitat amb la tolerància i la necessitat d’alçar murs i traçar muralles, la ineficàcia funcional de la qual ho converteix en una perversa performance del poder. Per tant, el treball de l’artista vol agitar consciències així com convida al visitant a meditar sobre el futur i la involució social.

L’IVAM presenta i produeix a l’artista saragossana de gran trajectòria i reconeixement professional, tant a l’àmbit nacional com internacional, Lara Almarcegui, amb el projecte específic “Volcà d’Agras. Drets miners” que ha desenvolupat per a l’espai de la galeria sis, on focalitza l’atenció en els drets miners. Una recerca contextualitzada al territori valencià, concretament al volcà d’Agras, a Cofrents, que va ser explotat com a pedrera per la indústria cimentera des de mitjan anys setanta fins als anys huitanta. Així doncs, Almarcegui ens proposa una reflexió entorn de la propietat dels drets d’exploració, investigació i explotació dels minerals que es troben en el subsol. L’artista denuncia una injustícia i sobretot subratlla la situació laboral d’un sector maltractat socio-políticament. Evidència no només l’origen dels materials de construcció sinó com aquests drets són de propietat pública i la seua incongruència a l’hora de com són gestionats per les administracions, que al mateix temps els cedeixen a tercers.

Un sistema que, sense dubte, menysprea i no respecta els drets dels treballadors del sector miner, que progressivament van desapareixen al món contemporani. Una circumstància que l’artista tracta plàsticament mitjançant la matèria primera, en aquest cas terra i pedra volcànica, que combina creant una forma orgànica i viva dins la sala, i que estan íntimament lligades amb l’espai d’on procedeix, Cofrents. La instal·lació precisament està realitzada amb la roca volcànica que s’empra en el procés de producció de ciment. Una posada en escena que impacta i convida a l’espectador a la contemplació d’una muntanya artificial, d’un fragment de geologia, extreta que rep al visitant plantejant un joc de relacions entre l’espai expositiu, la ciutat, la terra i la societat.

Lara-Almarcegui-en-la-sala-expositiva-del-IVAM Lara Almarcegui. IVAM

D’altra banda, a la Ciutat de les Arts i les Ciències es pot veure l’exposició monumental de l’artista català Jaume Plensa, gràcies a la Fundació Hortensia Herrero amb l’objectiu d’acostar al públic la sensibilitat artística d’un dels millors i més reconeguts escultors del món. La mostra està situada en una zona oberta el públic, a l’aire lliure, a l’abast de tothom. Una composició de set escultures, totes peces úniques, de set metres d’altura de ferro colat, situades en el llac sud del complex.

Les figures de Plensa estableixen un diàleg directe amb l’espai, totes elles són rostres aparentment femenins amb els ulls tancats, com meditant, i al mateix temps un “cant a l’ensomni” com el mateix artista ha afirmat, i que conviden a la seua contemplació gràcies a l’harmonia i l’equilibri que l’artista construeix entre les peces i l’aigua. Una mostra que s’ha revelat un repte i una il·lusió per a Plensa donat que mai havia fet una exposició tan important pel que fa a la dimensió i a la quantitat de peces. A més a més, Plensa va confessar com exposar aquestes obres sobre l’aigua d’un complex com el de la Ciutat de les Arts i les Ciències va resultar una gran motivació per les possibilitats que té aquest element i el joc que poden protagonitzar amb les escultures. Una oportunitat per a gaudir d’una experiència sensorial i contemplativa de la mà d’un dels majors artistes contemporanis.

plensa_tres_esculturas

“Àvies, Inventores i Vampires” és una exposició col·lectiva organitzada pel Centre Cultural La Nau de la Universitat de València amb motiu de les 8enes Jornades del Còmic de València amb Ana Penyas, Ángel Muñoz, Juanjo Cuerda i Julio A. Serrano, on es destaca una vegada més el compromís de la Universitat de València per la producció artística valenciana.

La mostra acosta l’obra de tres autors valencians, mostrant la realitat i actualitat del còmic valencià, amb un potencial impressionant que està dia a dia confirmant-se. Ana Penyas (València, 1987) presenta els originals de la seua guardonada obra “Estem totes bé”; Ángel Muñoz (Quart de Poblet, 1978) és el dibuixant “d’Objectiu Hedy Lamarr”, realitzat al costat de Ricardo Vilbor i Abel Pajares, de la que es presenta també una selecció d’originals. Finalment, el dibuixant Juanjo Entenimentada (Quart de Poblet, 1978) ensenya el procés creatiu del còmic infantil “Cecilia Van Helsing. La dieta del vampir”, realitzat sobre guions de Julio Serrano. Cadascun amb una temàtica i estil propi i particular, es podrà apreciar l’elaboració i la progressió del seu treball, demostrant una vegada més, la trajectòria i projecció de la cultura valenciana i la seua interrelació amb la il·lustració i el disseny gràfic. Una ocasió única per a descobrir i valorar el treball d’autors i il·lustradors valencians, així com commemorar la novel·la gràfica valenciana i les jornades del còmic de la ciutat.

850x850 Ana Penyas. Estem totes bé.