Sidonie, triangle de so lisèrgic

por | 22 febrero 2015 | Cultura pop

De vegades ocorre que un triangle sonor amb tres suports ferms és capaç de sostindre, durant quasi 20 anys, els atreviments musicals contracorrent d’una banda. I això és el que poden sentir amb Sidonie. Encara que el grup català no seria un triangle isòsceles, equitativament distribuït, amb angles i costats iguals. Sidonie és més bé un triangle escalè, amb angles diferents per la diferent personalitat dels seus components però que sumen, exactament, 180 graus.

SIDONIE-aniversario-vinilo-valencia-rambleta

Com també és de 180 graus el gir estilístic que el grup ens mostra en aquest últim disc, Sierra y Canadá, en què ens ha sorprès a propis i aliens amb un so més electrònic i -com alguns defineixen- lisèrgic, per la seua capacitat al•lucinògena amb què ens introdueix en una apassionant realitat alternativa, subjectiva, construïda per la ment després d’escoltar com un mantra algunes de les cançons incloses en ell.

Sidonie pot mostrar orgullosament una amplia i satisfactòria trajectòria, que va iniciar-se amb la publicació allà pels finals del 90 de l’EP Dragonfly i va continuar amb l’àlbum Sidonie en 2001 i Shell Kids en 2003. La seua carrera ja consolidada va continuar, després de la transició de l’anglès al castellà, amb Fascinado (05), Costa Azul (07), El incendio (2010) i Fluido García (2011) i es completa amb altres treballs de curta duració, àlbums recopilatoris i freqüents col•laboracions amb altres artistes.

El pròxim 27 de febrer, dins del novè aniversari de Vinilo Valencia en La Rambleta, a més de presentar-nos el seu nou treball, segur que també sonaran els seus èxits més coneguts en aquesta llarga i fructífera carrera. Cançons que són una clara mostra de per què Sidonie és un dels representants més interessants del panorama indie actual: el cantabile i divertit himne Fascinado, la romàntica dolçor de Por ti o aquells que podrien considerar-se una declaració de principis: Nuestro baile del viernes o El incendio.

Pot ser que amb la nova sonoritat d’aquest últim disc, Sierra y Canadá, l’estructura musical formada per Marc Ros a la veu i cordes, Axel Pi amb la percussió i Jesús Senra (segones veus i cordes) ens puga sorprendre. Malgrat això, es mantenen algunes fets que caracteritzen a Sidonie: l’estil vintage, les reminiscències de dandy, l’atreviment en els seus directes i els millors pentinats de l’escena musical estatal.

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest