fbpx

Sílvia Pérez Cruz, la veu contemporània

por | 23 febrero 2016 | Reportajes

De vegades ocorre que un concert se’t queda gravat en la memòria i en la pell. Teatre Olympia de València, 17 de juny 2015, només dos artistes a l’escenari, una guitarra, una veu i l’aparició esporàdica d’un caixó flamenc és tot el que necessiten Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández “Refree” per deixar empremta en l’ànima de tots els afortunats assistents.

silvia-perez-cruz-valencia-2016

Un tanc de combat sonor que t’arrossega i et deixa marcat durant hores o dies en què el cap encara et retrona de la poderosa força acústica i l’ànima se’t contrau d’emoció. És com si una energia desconeguda haguera crescut en tu i necessitares transferir part d’eixa força perquè és excessiva per mantindre-la dins. Això va passar en el Teatre Olympia abans de l’estiu i, com bé va explicar Sílvia, desitjaven des de fa temps tocar en València però qué difícil és poder vindre (sic). El públic -entre ells es podia vore molts artistes i agents culturals de la ciutat- la va aplaudir entenent la realitat cultural valenciana que amaga eixa frase.

Mesos després, Sílvia torna a València per la porta gran –més que gran, monumental- al Palau de les Arts. Aquesta vegada acompanyada d’un quintet clàssic amb què presenta “Entre Cordes”: un espectacle que va estrenar en l’Auditori Nacional de Madrid i que inclou alguns dels temes més característics del seu repertori amb els arranjaments i l’univers sonor que ofereixen violins, viola, violoncel i contrabaix. Li haurà sigut complicat a Sílvia triar quines cançons entrarien en aquesta nova aventura artística ja que en la seua trajectòria ha visitat gran diversitat d’estils.

https://www.youtube.com/watch?v=pVP8zVcSlCk&feature=youtu.be

Sílvia Pérez Cruz canta jazz, flamenc, havaneres, cançó brasilera, cançó d’autor, cobles i sempre amb la seua veu i personalitat inconfusible i la mescla de respecte i creativitat amb què s’enfronta a cada gènere musical. En els primers temps, la dificultat per poder etiquetar a Silvia en un estil concret confonia i potser complicava l’arribada a un públic majoritari a qui costava descriure la seua música. Només hi havia una manera d’explicar-ho: escoltar-la. I no importava si triaves un tema amb Refree, alguna cançó de la seua etapa amb Las Migas, a duo amb grans músics com Javier Colina o Toti Soler o el seu mateix pare o col·laborant amb Serrat o Lluis Llach. Inclús una versió delirant –a cappella- de la Reina de la Noche de la Flauta Mágica (Mozart) des d’una cabina de telèfon o una inesperada reinterpretació de cançons d’Albert Pla que aconsegueix emocionar inclús amb les lletres irreverents que es gasta el cantautor de Sabadell. Tot amb una naturalitat i espontaneïtat que traspassa i emociona: un dels seus vídeos amb més reproduccions en Youtube és una senzilla i contundent versió de Gallo negro, Gallo rojo de Chicho Sánchez Ferlosio enregistrada amb texans i samarreta que podries escoltar una i mil vegades seguides.

El desig i la capacitat de Sílvia per afrontar diferents estils ha esdevingut una flexibilitat que li permet jugar amb cada cançó i arriscar artísticament sense perdre la seua essència i forma part –junt amb les seues dots vocals excepcionals- de l’experiència meravellosa de sentir-la. Tot en ella transmet art, humilitat, subtilesa, creativitat i ho fa gràcies a una força nascuda de la delicadesa que, inevitablement, et deixa marcat.

Foto: Xavier Vila/Clara Belles

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en primavera

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest