La Capella de la Sapiència de La Nau es transforma per a rebre una nova posada en escena dels castellonencs Farlise el pròxim 31 de gener (19 hores) que actuaran, en el marc del programa de Músiques Urbanes del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, per a donar suport a la recuperació cultural post-dana. La recepta de Farlise: un polsim de rock, tocs de pop, algunes notes de jazz i experimentació sonora i visual a dolls
Les entrades estan disponibles en aquest enllaç (https://events.fundacio.es/e/2342/concert-farlise) i la recaptació es destinarà als Programes d’Ajuda i Recuperació Post-Dana de la Universitat de València (https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/universitat/programes-ajuda-recuperacio-post-dana/fons-ajuda-musics-musiques-damnificades-1286405784712.html).
Farlise és una banda formada pel veterà músic castellonenc Juan Carlos Juanki Tomás, líder del grup, compositor, productor i guitarrista; la seua filla Vega Tomás, en la bateria i percussions; Mar Caballer, en el clarinet i teclats; i Pedro Safont, en el baix.
Ells mateixos es presenten com “un projecte de música instrumental completament allunyat d’etiquetes i no fàcil de catalogar; música sense fronteres, plena de matisos i amb l’única intenció de provocar emocions”.
Farlise és una banda que juga a l’experimentació visual -només cal assistir a un dels seus concerts- i sonora, i mostra d’això és la publicació dels seus tres singles: Marmelade (2023), amb ritmes surfers a l’estil de Tarantino; Hasta… (2024), repleta de capes de sons alineats i contagiosos; i Twenty Small Cigars, adaptació d’un tema de Frank Zappa de 1970 i que ofereixen com a avançament al seu primer àlbum, Mountains, Some Seabed And A Supermarket.
Veure’ls i escoltar-los. Un bon pla per a un divendres a la vesprada. A la Capella de l’edifici històric de la Universitat de València sonaran, el pròxim dia 31, “les cançons publicades fins al moment en els diversos singles, la música que contindrà l’àlbum que estem acabant de gravar i algunes versions variades; però a més d’escoltar veurem, perquè la nostra posada en escena es complementa amb elements visuals que ajuden a crear una experiència més immersiva”, comenta Juanki, qui va ser fundador de mítics grups de rock nacional com Los Romeos en els anys 90 o, anteriorment, Morcillo El Bellaco y Los Rítmicos.
El projecte llarg de Farlise “és un àlbum que en la seua majoria està format per idees gestades durant diversos anys i que han acabat de desenvolupar-se durant l’etapa de posada en marxa de la banda”, explica. “Aquestes composicions, juntament amb alguns temes que han anat eixint en aquesta etapa més recent, formen l’àlbum que portarà per títol Mountains, Same Seabed And A Supermarket, en referència a alguns elements inspiratius de les cançons”, continua.
L’alineació de Farlise evidencia a músics de variades i heterogènies disciplines musicals que van des del pop o el rock, fins a la música clàssica contemporània. Crida l’atenció eixe eclecticisme, o m’equivoque? Li pregunte. I ell respon: “L’eclèctic del personal (no t’equivoques) va sorgir un poc per casualitat. Durant els primers mesos vaig estar treballant únicament amb la meua filla Vega, que és la bateria, tractant de crear una espècie d’esborrany de les cançons. Aquesta fructífera etapa ens va espentar a la cerca de nous components per a conformar el projecte. En no tindre cap so definit encara, podíem reclutar a qualsevol músic que ens semblara interessant, i d’aquesta manera van anar passant músics de diverses disciplines amb els quals hem anat desenvolupant el projecte fins a arribar al format de quartet actual”.
En ser interrogat pel tipus de música que fa Farlise, Juanki contesta immediatament “instrumental”, si bé reconeix que “realment és difícil classificar-la perquè crec que no té un estil definit, i escoltant-la et pot suggerir alhora diverses referències musicals”. “En primer lloc és instrumental, que això li donaria una possible classificació, com he dit, però d’altra banda, hi ha moments amb melodies pop, moments que poden recordar el rock progressiu, moments d’experimentació sonora, jazz, no sé…; supose que quan ja tens una certa trajectòria i mantens la ment oberta a tota mena de sonoritats, si no et poses límits, tot això s’acaba reflectint en les composicions, la qual cosa em sembla positiu i divertit”, admet.
I encara que és conscient del seu origen rocker -que també es reflecteix en alguns moments de Farlise- i que els 90 van ser musicalment “molt importants” per a ell (sense dubte), “ara mateix estic molt entregat i gaudint molt amb aquest nou projecte com per a anar trobant a faltar uns altres gratificants períodes de la meua carrera”, afirma.
De fet, si poguera viatjar en el temps, Juan Carlos Tomás només “li faria corregir alguns errors detectats des de la distància” al Juanki de Los Romeos. Riu… però no revela tals “errors”.
