Del 8 a l’11 de novembre es celebra a Castelló la sisena edició del Trovam! Pro Weekend, la Fira Valenciana de la Música, amb un debats, showcases, trobades professionals i un cartell encapçalat per grups com La Habitación Roja, Belako, Núria Graham o Jonatan Penalba. Parlem amb el seu director sobre la seua evolució i les seues perspectives de futur.
Quin balanç feu de la aposta que vau encetar el 2013, i que el 2016 es va establir ja com a la Fira Valenciana de la Música?
El canvi de govern institucionalitza la Fira, el 2016. És quan organitzem una mena de comité executiu que es reuneix, amb l’ajuntament de Castelló i l’Institut Valencià de Cultura, amb periodicitat. El programa Fes Cultura incorpora aleshores al Trovam!. Amb la Mostra de Teatre establida a Alcoi i la de l’audiovisual a València, tenia plé sentit que la de la música es fera a Castelló, per allò de la territorialitat.
Quines són les Fires en que vos heu fixat per a treballar? Mercat de Música Viva de Vic, Fira Mediterrània de Manresa, Fira B! de Balears…
Més que Vic, el model és Manresa. El seu equip, dirigit per David Ibáñez, ha estat col·laborant des del 2013. Ara tenim un conveni amb ells, amb Vic, amb la de Balears i amb una que es fa a Portugal. La voluntat es crèixer al voltant de la mediterrània, i passar també a Àfrica. Però tenim una Fira amb una estructura professional a la que ens falta professionalitat al seu funcionament. Jo sóc el director i he de viure de la meua feina a la meua empresa. L’IVC no té infraestructura per a muntar una Fira. Hem sigut avantguarda a nivell de discurs, però estem demanant a la Generalitat un conveni amb el que es puga tindre dos o tres persones treballant per a la Fira, una estructura mínima. L’embrió de Vic naix vinculat a la regidoria de mercats, per exemple. Manresa depén de Conselleria i de Cultura Popular. Tots tenen una medular, unes persones treballant tot l’any. La Generalitat Valenciana aporta 120.000 euros a la nostra Fira: doncs bé, la de les Illes, que porta tres anys, rep 250.000 euros. Vic i Manresa no baixen de 800.000 euros cadascuna, cada any. Sabem de les limitacions de la Generalitat, però crec que és hora de pegar un pas més. No podem créixer amb les actuals possibilitats.
Els últims anys heu aprofitat per celebrar el lliurament dels premis Ovidi, com a un dels actes principals del Trovam! Peró este any es celebraran per primera volta els premis de la Música Valenciana, els Carles Santos, amb una selecció de grups que a molts no ens sembla massa representiva de la riquesa de la música feta a la Comunitat Valenciana, a la que a més tinc entés que per als músics calia inscriure’s en un periode de només dues setmanes i amb molt poca publicitat. No creiu que es podria haver fet d’altra manera?
Per a nosaltres, com a Fira, és important l’aposta pels continguts. En este cas, l’IVC, amb bon criteri, i lligant-lo a la sinèrgia d’À Punt, en seguida va comunicar a la Fira que el lloc ideal era el dijous dins de la jornada inaugural professional. Canviem el que era el concert inaugural per la gala. Estem contents de tota esta part. Dit això, crec que l’IVC pateix unes manances greus, que són reals. Veiem a Marga Landete (directora adjunta de Música i Cultura Popular) fent funcions que en altres institucions homòlogues no han de fer, i no perquè no tinguen capacitat de fer-les o perquè sel’s caiguen els anells, sinó perquè no té sentit. Jo crec que va més per ahí. Han volgut forçar i amb poc marge de temps. També és de veres que no s’han atrevit a fer una radiografia ràpida del que hi havia al sector enguany. Perquè si t’atreveixes a fer-ho hi ha gent que després es queixa de que no està seleccionada pel jurat. Això com ho han solucionat? Fent que la gent s’apuntara. I molts músics no han pogut fer el seguiment i no s’han apuntat. A final recau en l’artista.
Però parlem de poc més de cent discos en un any: vull dir, no és una quantitat tan gran com per a que no es puga fer una criba per gent especialitzada…
Això es feia només perquè Marga Landete estava darrere d’això, però és absurde que la Directora de Música i Cultura Popular haja d’estar pendent de si La Habitación Roja, Capella de Ministrers o Jonatan Penalba s’han presentat o no. N’hi ha una mancança enorme d’infraestructura. També n’hi havia gent que es presentava amb discos de fa anys… bastant bé ha eixit, i perquè Marga ha volgut treure-lo avant.
Parlant de les jornades professionals: jo moltes voltes em quede amb la sensació que de les nombroses xerrades, totes necessàries, no es treuen conclusions clarificadores, ni en forma d’un breu document que servisca per a avançar. És com una posada en comú de greuges que no ens són aliens a ningú, ni a músics, ni a promotors, ni a periodistes ni a tècnics, però que finalment es queda només en això…
En un principi, com en tots els sectors embrionaris, era important que la gente prenguera consciència de pertànyer a un sector. I posar damunt de la taula aquells debats que estàn soterrats. Per a que fòra l’espai natural de debat del sector. I per a posar en comú una narrativa. A partir d’això, la Fira també ha de ser l’espai a on l’Administració vaja posant les seues polítiques damunt de la taula, de quins avanços han fet sobre les reclamacions del sector. Coses com Musix o Music Cities crec que van en eixe sentit, i ja es vorà en qué queda tot. Enguany hem intentat que més enllà dels debats genérics, es facen alguns que puguen interessar d’una manera pràctica: n’hi ha un taller sobre ferramentes digitals per a la promoció musical, speed meetings, règim jurídic dels artistes, diagnòstic i perspectives dels grans festivals i com afecta això a les sales, etc…
Ara mateix, a només tres setmanes de la celebració de la Fira, és quan anuncieu la programació de les jornades professionals. Sempre tinc la sensació de que treballeu a contrarrellotge…
Totalment. Ja veus quan hem acabat de conformar el cartell. Dona’t compte que encara tenim flecos econòmics. No haviem tancat la segonda tanda d’artistes perque no es podia. Perque hi han una série d’ajudes, que depenen de subvencions… per això dic jo que falta una medular. Hauriem de poder tancar el cartell al mes de juny, com a massa tard. Però jo aleshores tenia només el 60% del pressupost. El 90% de la meua feina són visites institucionals i gestions que no són l’organització estricta de la Fira. Muntem una Fira que val 300.000 euros a preu de 120.000. Hi ha artistes que són emblema i no poden vindre. No hem pogut pagar a Carles Dénia amb el seu Cant Espiritual, o a Niño de Elche. I el cartell d’enguany és molt digne, en línia del de l’any passat. Anem en la bona línia, però a voltes ens quedem coixos en certs aspectes. La nostra idea des del principi era muntar una Fira, i no plorar, i després que se suma qui vulga. I qui tenga vergonya que se sume, i si no, seguir treballant. Però falta una aposta institucional per a passar a un següent esglaó.
