Qui són Invers?
Invers són dos veus femenines i molta potència saforaui. La banda està composta per sis membres: Pilar (veu/violí), Judith (veu/oboè), Carles (bateria), Pau (percussió), Ruff (baix) i Antoni (guitarra). Acaba de llançar el seu nou projecte, Rebrot, en el qual ha renovat la seua estètica, tant visual com musical, per apropar-se al concepte que gira al voltant d’aquest: el ressorgir després de cada batalla que ens toca lliurar i la resiliència protagonitzada pel ginkgo.
Com va començar el vostre projecte?
Va començar amb Pau i Rufus, els actuals percussionista i baixista, dos col·legues que volien fer música junts i crearen un grup de nu-metal vora el 2017. Amb el temps, la banda s’ha consolidat amb els membres actuals i l’estil musical ha evolucionat amb ells.
És València un territori propici per als jóvens músics?
En efecte, i ja no pel fet de ser València, sinó per l’espai musical que s’està creant per la conjuntura actual. Els grans grups com Zoo, La Fúmiga o Smoking Souls s’ho han deixat o estan en procés de fer-ho i, encara que siga trist per a tots nosaltres perquè ja no podrem gaudir de la seua música en directe, al mateix temps és una oportunitat per fer-se un espai en l’ecosistema musical.
A banda, si haguérem de definir el panorama amb algun adjectiu, seria plàstic o divers, ja que estan sorgint propostes novedoses d’estils ben dispars que enriqueixen la nostra identitat musical. És per això que pensem que sí que és un territori propici per llançar projectes nous.
Quines altres bandes o solistes valencians de la vostra generació us interessen?
En general, ens interessen les propostes noves que estan sorgint, com és el cas d’Abril, Vaire, Apologia, Lespurna, Faixa, Curial, Sa Pena… A banda, també ens interessen els treballs d’artistes ja consolidades o en procés de consolidació, com és el cas de Sandra Monfort, Ginestà, Auxili, Colomet, la Maria, Pep de la Tona…
Quines són les vostres influències musicals?
Al grup, cadascú beu de fonts diferents, però per al treball de Rebrot seguírem la línia de Billie Eilish, Manneskin, Bring Me The Horizon, Linkin Park, Twenty One Pilots… Són propostes que, en general. combinen l’electrònica amb el metall o el rock, però que al mateix temps poden ser íntimes i posseir una gran sensibilitat.
En quines sales, clubs o auditoris valencians poden tocar els músics novells d’estils com el vostre per a tindre les seues primeres experiències enfront del públic?
Vos parlem del nostre cas particular. Només traguérem el primer disc en 2020, tinguérem molta sort perquè, tot i estar en època de la covid, ens isqueren actuacions en pubs i locals per la Safor en format acústic i poguérem recaptar fons per al grup. A banda, ens donàrem d’alta en la plataforma del SARC i amb això i alguns concerts de festes de pobles organitzats per ajuntaments anàrem tirant. No obstant això, no ha sigut fins este any que hem guanyat el concurs de la Veu Jove de Gandia quan hem actuat en escenaris més grans i de més prestigi, com és el cas de Fira i Festes de Gandia. Hem pogut comprovar que més enllà de la capital (València) no hem trobat moltes sales on poder anar a tocar assequibles per a grups emergents.
Què ens podeu dir sobre la música que componeu?
Ens agrada combinar estils i sonoritats diferents perquè no se’ns associe exclusivament amb un sol gènere. Tendim a buscar sons i formes que ens faciliten expressar la ràbia i la frustració, com podrien ser el rock i el metal, però no abandonem l’electrònica ni les línies vocals melòdiques, les quals afigen lirisme i sentimentalisme al grup. També barregem altres estils, com podrien ser ritmes llatins o el trap, segons quina siga la necessitat musical de cada part de les cançons.
