Tesa: “Amb el meu rap intente trencar tòpics negatius de la ruralitat” CONCERTS DE VIVERS. DISSABTE 6 DE JULIOL

Share Button

Eclèctica, feminista, desprejuiciada. Així és Tesa, un dels noms emergents més poderosos d’eixa panòplia de músics valencians encaixonats dins les músiques anomenades “urbanes”: terminologia especialment xocant per a ella, que sempre ha emprat un rap emimentment rural, amb denominació d’origen de La Ribera. Fins i tot el seu recent segon àlbum, al que combina hip hop, reggaeton, tecno rumba, electrònica i salsa, es diu Rural (2019). Poc més a dir. Ella ens ho conta.

 Tesa Il·lustració: Agnès Ricart ©

Sembla que queda clar l’orgull de la teua condició rural, una cosa xocant en un génere que sempre s’ha preat de ser molt urbà, molt aferrat als carrer de les grans ciutats. És un tòpic amb el qual volies trencar?
Sí, el meu rap és molt personal i jo sóc una enamorada del meu poble. Em sent molt “mussafera”: així ens diuen popularment a les d’Almussafes. Em fa gràcia quan em presenten com a un fenomen de la música urbana i jo pense cap endins “no, jo rural”. He canviat les avingudes per les sèquies i els alts edificis per les eres. No ho puc evitar. Més que trencar el tòpic musical que associa el rap a les urbs, intente trencar tòpics negatius associats a la ruralitat, com que som més incults o que es viu millor a la ciutat.

La teua proposta em recorda molt, pel seu caire rural, a la de La Tia Figa, però no amb el substrat trap que té ella. Mantens cap relació amb ella? Et veus en una òrbita similar?
Sí que la conec i sí que me representa el missatge que llança a les seues cançons. Jo trap de moment no n’he fet, però m’agrada molt experimentar. Me mola agafar ritmes variats que per a mi suposen reptes. En Rural tinc des de raps més clàssics fins a una tecno rumba, passant per la música electrònica, reggaeton o ritmes llatins com la salsa.

I ja que parlem del tema, qué et sembla el fenómen del trap, com el veus des del punt de vista d’algú que defensa un hip hop que podriem considerar d’una arrel una mica més ortodoxa?
Baix el meu punt de vista el trap no s’allunya tant del rap com volen pintar-nos. Per a mi forma part del mateix. Com en tots els gèneres, hi ha de bo i de roin. En quant a missatges, el mateix: hi ha que els compre i altres que no, però això no serà mai culpa d’un ritme.

Per qué vas dedicir comptar amb Mark Dasousa en la producció i qué creus que t’ha aportat?
Vaig decidir comptar amb ell perquè tenia interés en saber com treballava, ja que sota la firma de Atomic Studios surten autèntiques meravelles. Vàrem coincidir en la gravació del tema del Festivern i ahí parlarem de treballar junts. Pense que té una visió ampla d’un treball, el que és molt possitiu. Detecta el que li falta a un tema i el que va a funcionar de seguida. També he de dir que ja duia el treball prou avançat quan vaig anar allí. “Qui estima la seua llengua” sí que l’hem produïda des del principi, i me pareix que ha sigut molt intel·ligent en la manera d’organitzar-la, prou allunyada de la idea principal que jo tenia.

Hi ha un sampler molt cridaner del “Tramp” de Carla Thomas i Otis Redding (1967) en “Flow i estil”. Consideres que el hip hop s’ha de nodrir de la tradició de la música negra en la qual s’imbrica, ja siga soul, funk o r’n’b, tots estils que han vingut abans?
Confese que no coneixia la cançó, i acabe de descobrir-ho ara. La base me la va passar Detective Pibe, de MDMA, fa ja un temps, i me va flipar el rollo. I sí, pense que el hip hop s’ha nodrit d’aquests estils i que pot seguir fent-ho. Però el rap es pot nodrir del que vulga. Jo pense que a la fi et nodreixes del que has mamat al llarg de la teua vida, al menys a mi me passa. I com que he tingut influències molt variades, els meus temes també ho són.

Ho avançaves abans: “La matança de Tesa” és un reggaeton. I no és l’únic desviament del que podriem considerar hip hop tradicional. També hi han tocs d’electrònica, com en “Rural”. Amb un breu prèstec de Camela, que després s’entén millor en escoltar “El amor no duele”, tecno rumba amb missatge feminista. És la fusió d’estils un principi essencial de la teua proposta? Ho fas potser també pel que el teu missatge arribe a més públics?
Sincerament, ho faig perquè me surt així. Com ja he explicat abans, estic influïda per molta música molt variada, i això es reflexa als meus treballs. Ja en Al-Tesa (2017) ja vaig clavar una rumba i música elecrònica. M’agrada experimentar. No sé si faig bó o això pot marejar a la gent, però és el que me surt. A mi per exemple “El amor no duele” me pareix èpica, m’encisa. Sóc molt fan del teknorumba i ahí va el meu xicotet homenatge. Al poble els amics escoltem molt a Tijeritas, Canelita i coses així, des de fa molt de temps. La rumba de Al-tesa anomenada “Me pica tot” li la dedique a ells. A més, crec que hem aconseguit estampar un missatge d’empoderament com que el amor no ha de fer mal en un gènere que no sol enviar eixe tipus de missatges. Produccions AR (productors de Tijeritas, Camela, Los Chunguitos i molts més) ens ha comentat al videoclip que és un gran homenatge al que en el seu dia es va denominar sonit AR, i que el missatge és molt atinat. Per a mi, que com ja he dit sóc molt fan de tots estos artistes, això significa molt. Puc dir que he fet un teknorumba en la meua vida, verified pels fenòmens estos.

També hi han ritmes caribenys en “La cançó més bonica del món”, amb DJ Plan B, Andrae i Eryfukksia. Com ix eixa cançó?
Jo profese un amor enorme als meus pares i m’ajuden molt en la vida i els ho volia agrair. Els la vaig fer sorpresa, no ho saberen fins a la presentació. Va ser un moment molt emotiu. Per a mi és una de les millors cançons del disc, i probablement el pròxim videoclip.

Com ix la col·laboració amb Vicent Torrent, d’Al Tall, en “Qui estima la seua llengua”? Era un qüestió de temps que vos trobàreu, despres d’haver reconegut la seua influència en “Rebesnéts del Tio Canya”?
Jo no m’ho havera esperat que fora aixina, però aixina va ser. És un gust poder tenir una bona relació en ell, m’encisa veure com gaudeix de la música i ja m’ha dit que me respecta i que li agrada la meua música, i per a mi això és molt.

“La cultura del jo”, amb un ritme que s’acosta al breakbeat (o fins i tot al drum n bass) és molt crítica amb esta societat. Creus que les noves tecnologies ens han fet més egocèntrics i individualistes, o que som nosaltres mateixos els qui no hem sabut fer un ús sensat d’estes eines?
Problement ambdues coses es retroalimenten. Sí que és cert, més enllà de les xarxes, que la societat està cada vegada més individualitzada i això és perillós, pel divideix i venceràs. En ella parle de la pèrdua de drets laborals, de la soledat o de la falsetat que es mostra a les xarxes socials.

En “Ràbia” descrius una situació en la que sembla que hi ha encara un tractament desigual, potser injust, per part de l’estat – i les seues forces de seguretat – a la hora de mesurar segons quines opinions o manifestacions polítiques. Creus que no hem avançat en tants anys de democràcia, que estem lluny de que es normalitzen certes coses?
Pense que en este aspecte s’ha millorat poc, i que efectivament no es mesura amb la mateixa vara. Pense, no obstant, que no ens ha d’invair l’odi fàcil, que prou d’odi hi ha ja.

T’he llegit en una altra entrevista dir que senties pressió per les expectatives creades davant este disc. És així? Et sents ara en certa forma alliberada d’eixa pressió?
Sí, pareix ser que me l’he llevada. Costa d’explicar, sempre vols fer-ho millor. L’aprenentatge en la música és infinit, i pense que sempre hi han moltes coses per aprendre i millorar. He de reconèixer que sóc prou crítica i exigent en mi mateixa. El que he tingut també és una mancança de temps important, ja que treballe de professora a un institut i en Sessió Golfa, programa de ràdio d’À Punt, a més de la música i els bolos. Encara aixina he tret el disc i quatre videoclips. Este any ha segut una locura. L’any que ve, vull poder dedicar-li més temps a la música, m’ho demana el cos, i anar preparant ja cosetes noves. Rural està tenint molt bona rebuda i això em posa feliç. Està quedant-se una gira molt xula, hem travessat la barrera lingüística i hem tocat ja dues vegades a Madrid amb prou d’èxit, i este estiu anirem a altres llocs de parla castellana. Ací a València tenim concerts molt xulos també, jo destacaria el d’Els Concerts de Vivers que organitza Suport Produccions. Serà el 6 de Juliol i tocaré junt a Ses, Tremenda Jauria, Amparo Sánchez (Amparanoia) i Miss Bolivia.