Pops Marítims, mar medi terraneum

por | 15 mayo 2017 | Cultura pop

El Pops Marítims es presenta com a alternativa a l’ampli, a la vegada que saturador, ventall de festivals de masses, oferint una proposta diferenciada: la de la perspectiva senzilla, la d’ànima mediterrània, la de casa. Amb actuacions de llarga durada que permetran als artistes oferir un espectacle complet, la jornada comptarà amb més de deu hores de música ininterrompuda. L’espai, un escenari de marca municipal amb segell de distinció de les arts escèniques que a poc a poc va encaixant en el complex trencaclosques musical que és València.

rosalia-refree-valencia

Un dels pesos pesats del cartell són les dues cares més que sonades de l’actual panorama, la joveníssima Rosalía i un dels productors més interessants del moment, Raül Refree. Presentant el seu primer disc Los Ángeles (Universal Music, 2017), la barcelonina es confirma com a promesa brutal de talent natural. Treball d’alt enganxall emocional i desbordant sensibilitat, el valor d’aquesta joia debut va més enllà d’un disc de flamenc a l’ús. Exercici de pura musicologia amb unes lletres més que estudiades que giren entorn del concepte de la mort, Los Ángeles aconsegueix aquest anhelat llaç artista-oient en forma de regal per als sentits.

Una altra parella que també sap de sensacions és la formada per Maria Arnal i Marcel Bagés, activistes de la cançó popular es presenten com a precursors en la combinació del compromís social i poètic, en la mescla de l’oralitat més tradicional i l’avantguarda actual. Recentment estrenat el seu primer llarg, 45 Cerebros y 1 Corazón (Fina Estampa, 2017) reafirmen així un so que funciona d’altaveu recuperant les paraules de Brossa o Estellés.

A uns altres que els servirà l’escenari del Pops Marítims com a catifa vermella de presentació serà als Anímic que desplegaran el seu últim treball Skin (BCore 2017), una de les sorpreses més gratificants de la temporada en forma d’ombra desenterrada. Treball de manifesta transformació que deixa enrere aquesta sonoritat bucòlica a la qual ens tenian acostumats per donar pas a una electrònica fosca que no és del tot nova, solament que sempre habitava en l’ombra. Tot això adornat amb la meravellosa veu de Louise, provoca un xoc més que plaent.

Segueixen completant el cartell la finura de Ferran Palau i la dicotomia ben entesa on es maneja a la perfecció entre llums i negror, el Pau Vallvé més íntim amb disc doble sota el braç, els més que rodats Cuello i les seves confortables bufetades de la mà de Jose Guerrero i la resta de l’equip, la contundent proposta psicodèlica dels Júlia o el punk cabaret de Las Víctimas Civiles.

Suscríbete al boletín mensual

El podcast de Beat València

Así suena València en invierno

Artículos relacionados

Pin It on Pinterest